Voldria d’entrada disculpar-me amb els portbouencs si en algun moment amb la lectura del meu article, publicat el 26 d’agost en aquest periòdic, van tenir la sensació que volia menystenir o menysprear a aquest municipi. És cert que vaig obviar el tema del transport de viatgers i de mercaderies, igual que vaig obviar el de la flota pesquera, el de les empreses nàutiques, el de l’hostaleria, el dels càmpings i el de la construcció entre d’altres. Les comparacions fàcils només eren per donar peu al contingut veritablement interessant que com deia el seu títol eren els “municipis desatesos” . Tots, el seu, el meu i d’altres. També explicar l’esforç del meu per buscar solucions a aquesta desatenció.
El que no vaig fer en cap moment en el meu escrit fou qüestionar el model de municipi, ni la seva gestió, doncs sempre he estat partidari de l’autonomia de cada poble i no soc ningú per alliçonar al veí. Sembla que vos, Sr. Francesc, no us en podeu estar. Dieu que Portbou fa una gestió assenyada i responsable del seu patrimoni i dels seus recursos i em demaneu que reflexioni de com és possible que un poble com el Port de la Selva absorbeixi el creixement estacional que té sense que la qualitat de vida de la gent que hi viu se’n ressenti.
Doncs encara que a vos no us ho sembli, i ens vulgueu col·locar a l’extrem oposat, ho fem amb les mateixes eines que a Portbou: la gestió assenyada i responsable del nostre patrimoni i els nostres recursos (més d’un 90% del terme municipal qualificat de sòl no urbanitzable, recursos hídrics propis, conjuntament amb el seu poble i amb Colera encara som els únics municipis de la costa autosuficients en l’abastament d’aigua, implantació d’una doble xarxa per l’ús de l’aigua regenerada, ...) tot això sense perdre l’estructura social i tradicional del municipi i vetllant en tot moment perquè la qualitat de vida dels nostres veïns i visitants en cap cas es vegi afectada per les mancances en serveis no exclusivament municipals, malgrat l’esforç econòmic que com us deia això representa.
Així doncs només em queda restar a la vostra disposició i a la del municipi de Portbou, per cert: no serà la primera vegada, per fer front comú a problemes comuns.
El 26 d'agost de 2008 el bisetmanari Hora Nova publicava un article meu on bàsicament es reproduia el que el dia 11 d'agost havia penjat en aquest bloc amb el títol de "municipis desatesos", aquest va ser contestat pel senyor Francesc Talp a les cartes dels lectors del mateix periòdic del dimarts 2 de setembre de 2008, lamento no haver trobat un enllaç digital per reproduïr la seva resposta. Aquest escrit que acabeu de llegir és el que jo he enviat.
11/8/08
Municipis desatesos
Fa un parell de setmanes repassant la premsa comarcal vaig trobar dues noticies que em van cridar especialment l’atenció.
La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.
I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.
Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.
Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.
La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).
La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.
Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.
Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.
La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.
La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.
I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.
Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.
Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.
La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).
La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.
Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.
Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.
La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.
29/7/08
CAMCAT
Ja tenim el CAMCAT, Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, aquest és el primer dels plans de protecció civil municipals que des de l'ajuntament i concretament des de la Regidoria de Governació estem tirant endavant i que han de servir-nos per afrontar les situacions de risc o emergència amb la màxima eficiència i eficacia.
Les nostres costes són un important patrimoni natural, social, econòmic i cultural. La contaminació, en un sentit ampli, posa en perill aquest patrimoni extens. Tot i que la majoria de la contaminació que afecta els mars i oceans procedeix de terra d’una forma “continuada i constant”, la contaminació episòdica o accidental procedent de terra o mar representa un factor important que cal prevenir, minimitzar i controlar.
Davant les costes del cap de Creus es produeix un important moviment de vaixells carregats amb substàncies que poden representar, en cas d’accident, un perill important; es tracta doncs, d’un risc potencial. Si en aquest risc li afegim, una presència humana important i una activitat econòmica fonamental per al nostre poble (pensem, per exemple, en el turisme), a més del patrimoni natural, social i cultural, arribem a la conclusió que el risc de contaminació accidental de les nostres costes mereix la nostra atenció i, per tant, una anàlisi de risc adequada.
Aquesta anàlisi s’ha fet dins de l’elaboració de l’Agenda 21 sota el títol d’“Avaluació i actuació dels riscos geològics (despreniments), contaminació biològica, contaminació marina, avistament d’animals, morts o desorientats a la costa al terme municipal del Port de la Selva” i ha donat com a resultat l’elaboració del nostre CAMCAT (Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines).
Així doncs, amb l’objectiu principal de definir i coordinar l’actuació dels diferents mitjans involucrats, tant de les administracions públiques com de les institucions públiques i privades, per tal d’obtenir el rendiment màxim, en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident, l’Ajuntament va aprovar el passat 26 de juny de 2008 la documentació corresponent al Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de 2008.
Les funcions bàsiques d’aquest Pla són les de preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per accidents amb contaminació de les aigües que succeeixin en l’àmbit del terme municipal –o en municipis veïns– i que el puguin afectar, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest Pla. Igualment preveure procediments d'informació, alerta a la població i presa de mesures orientades a la disminució de l'exposició de la població a la contaminació. Això implica la posada en pràctica de mesures de tancament de la zona, d'allunyament, o d’altres específiques per a cada cas.
Les nostres costes són un important patrimoni natural, social, econòmic i cultural. La contaminació, en un sentit ampli, posa en perill aquest patrimoni extens. Tot i que la majoria de la contaminació que afecta els mars i oceans procedeix de terra d’una forma “continuada i constant”, la contaminació episòdica o accidental procedent de terra o mar representa un factor important que cal prevenir, minimitzar i controlar.
Davant les costes del cap de Creus es produeix un important moviment de vaixells carregats amb substàncies que poden representar, en cas d’accident, un perill important; es tracta doncs, d’un risc potencial. Si en aquest risc li afegim, una presència humana important i una activitat econòmica fonamental per al nostre poble (pensem, per exemple, en el turisme), a més del patrimoni natural, social i cultural, arribem a la conclusió que el risc de contaminació accidental de les nostres costes mereix la nostra atenció i, per tant, una anàlisi de risc adequada.
Aquesta anàlisi s’ha fet dins de l’elaboració de l’Agenda 21 sota el títol d’“Avaluació i actuació dels riscos geològics (despreniments), contaminació biològica, contaminació marina, avistament d’animals, morts o desorientats a la costa al terme municipal del Port de la Selva” i ha donat com a resultat l’elaboració del nostre CAMCAT (Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines).
Així doncs, amb l’objectiu principal de definir i coordinar l’actuació dels diferents mitjans involucrats, tant de les administracions públiques com de les institucions públiques i privades, per tal d’obtenir el rendiment màxim, en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident, l’Ajuntament va aprovar el passat 26 de juny de 2008 la documentació corresponent al Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de 2008.
Les funcions bàsiques d’aquest Pla són les de preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per accidents amb contaminació de les aigües que succeeixin en l’àmbit del terme municipal –o en municipis veïns– i que el puguin afectar, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest Pla. Igualment preveure procediments d'informació, alerta a la població i presa de mesures orientades a la disminució de l'exposició de la població a la contaminació. Això implica la posada en pràctica de mesures de tancament de la zona, d'allunyament, o d’altres específiques per a cada cas.
8/6/08
El Doctor Moisès Broggi
Ahir el municipi del Port de la Selva va homenatjar al Dr. Moisés Broggi, els actes van ser d’allò més emotius, malgrat algun problema tècnic de darrera hora vinculat a la megafonia. Les darreres setmanes en tant que primer tinent d’alcalde de l’ajuntament del Port m’ha tocat peparar amb l'ajut d'un bon equip aquests actes d’homenatge fet que m’ha permès acostar-me a l’obra i a la vida del Dr. Broggi. Una vida no mancada de dificultats, almenys durant una etapa, però la seva força i perseverança davant la injustícia no només li va permetre superar-la sinó que el va convertir en un triomfador. Ahir durant tot el dia vaig quedar sorprès per la capacitat de transmetre saviesa d’aquest gran personatge, cada frase seva es podria convertir en una cita. Em sento feliç d’haver pogut compartir una jornada amb ell.
4/6/08
La meva relació amb els incendis forestals
Aquesta tarda he compartit una estona amb en Marc Testart periodista del setmanari l’Empordà, parlant amb ell de les ADF repassava la meva vinculació amb els incendis forestals.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.
Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.
En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)