Garotes

Amb l’arribada del fred també arriba l’època d’anar a “buscar” garotes, els nostres pares, els nostres avis, els nostres besavis i a saber quantes generacions enllà ja ho feien. I és que qui podria deixar-se perdre una menja com aquesta?

La tradició popular ja establia una veda per les garotes que deixava en mans de la R, així els mesos sense R , o sigui: maig, juny, juliol i agost no calia ni tocar-les doncs no valien res, els mesos amb R entre mig, o sigui març, abril, setembre, octubre, novembre i desembre es podien menjar, però ... I el gener i febrer, mesos acabats en R les garotes estaven al pic, assolint el clímax durant les “minves” de gener.

La situació ha canviat respecte els nostres ancestres i com totes les activitats aquesta també s’ha regulat.

Ara per agafar garotes per consum propi, ens cal saber que:

Hem de disposar d’una llicència de pesca recreativa.

Hem de respectar la veda que va del 1 d’abril al 30 de setembre i que prohibeix l’extracció durant aquest període. ( Podem agafar garotes des del 1 d’octubre al 31 de març).

Només hem d’agafar les garotes que es troben fins a 10 metres de fondària, mai per sota.

Està prohibit agafar garotes amb equips autònoms o semiautònoms de respiració subaquàtica.

Només podem agafar 150 garotes per llicència i dia.

Les mides mínimes autoritzades són de 5 cm per la garota de roca (Paracentrotus lividus) i la garota negra (Arbacia lixula) i 6 cm per la garota violeta (Sphaerechinus granularis).

Els darrers anys les captures de garotes han augmentat considerablement. Els darrers estudis estableixen que a Catalunya la població de garotes ha disminuït un 30 %. I és que la garota ha deixat de ser la discreta protagonista de les consumicions pròpies dels autòctons que se les anaven a buscar per convertir-se en la gran estrella de diferents mostres gastronòmiques, que l’han popularitzat fent augmentar la demanda i l’interès no només dels mariscadors professionals i sinó també dels furtius.

Malgrat tot aquest seguit del que a priori poden semblar contratemps esperem poder continuar gaudint del ritual de la garotada que ens reuneix a migdia al voltant d’un cove de garotes, amb les tisores a la mà, un bon tros de pa, el porró de vi negre i ganes de xalar.

Estimar el Patrimoni

El Port de la Selva té un territori amb una riquesa d'elements de patrimoni cultural envejable.

La implicació de les administracions, és vital per a l'estudi, recuperació i conservació del nostre patrimoni. Però no ens podem quedar aquí, cal també donar importància a la difusió dels treballs entorn aquest patrimoni, perquè gràcies a aquesta difusió ens aproparem a ell i el donarem a conèixer.

I és precisament en el camp de la difusió on considero que cal emmarcar les Jornades sobre el Patrimoni Cultural del Port de la Selva promogudes per l’Ajuntament. Des de demà i durant tres sessions abans d'acabar l'any volem fer partícip a la societat de les actuacions realitzades i les novetats generades entorn el nostre patrimoni, perquè com sempre s'ha dit és important conèixer per a estimar.

No puc acabar sense agrair l’esforç i entusiasme del personal municipal, sobretot de l’Isabel, que fa possible tirar endavant un programa tan ambiciós.

Esperant considereu interessant la iniciativa us convido a participar-hi.

Trobareu més informació sobre les Jornades a la web de l’Ajuntament.

Taller de participació ciutadana Agenda 21

Avui, tots plegats, tenim l’oportunitat de participar en el disseny del nostre poble a través del taller de l’Agenda 21. Es tracta de fer un exercici DAFO, que no és res més ni res menys que determinar i valorar quines son les Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats del Port de la Selva en el camp social, ambiental i econòmic.

Cal que tothom digui la seva, sense entrar en el derrotisme i la critica fàcil. Cal que tots ens impliquem. De ben segur, les aportacions individuals i col·lectives serviran en el present i en el futur per millorar el nostre poble.

Si som capaços de potenciar la participació ciutadana, serem capaços de garantir la convivència, la solidaritat i el sentiment de poble.

Us convido a ser partícips del batec del Port de la Selva i desitjo que aquest sigui un punt d’inflexió en el bagatge participatiu que d’ara endavant entre tots hem de consolidar.

Mentim molt o reciclem poc?

Aquests darrers mesos i dins el procés d'Agenda 21 s'ha dut a terme una enquesta sobre la percepció ciutadana sobre diversos aspectes dels que tracta. Els resultat els podeu consultar a: http://www.agenda21local.org/download.php?057f051fae7b0ffd5da357a2ca656c2c

La pregunta del titular ha estat copiada literalment d'un article aparegut la setmana passada en el nou diari "Público" que parlava sobre el reciclatge. I és que en el nostre cas resulta sorprenent que un 58% dels enquestats separin la fracció orgànica quan en el nostre municipi, de moment, no es fa recollida d'aquesta fracció. O és que aquest 58% feu compostatge casolà? Cosa que seria d'agraïr i admirar.

Per si un cas permeteu-me que en dues ratlles expliqui que és la fracció orgànica. Són les restes de fruita, verdura, carn i peix, el marrò del cafè i el te, les closques d'ou aixefades.També en quantitats petites el paper de cuina i els tovallons de paper bruts, les oueres, la fruita seca i petites restes de jardineria. Amb aquestes deixalles podem fer el compostatge.

En aquests moments hem començat a treballar en la definició d'un sistema de recollida que ens permeti a tots reciclar més i millor, al mateix temps que ordenem els punts d'aportació.

Però si no voleu esperar podeu fer compost pel vostre ús, doncs serveix pel jardi o/i l'hort. El compostatge és un procés que imita la natura, al llarg del qual la matèria orgànica (en el nostre cas restes orgàniques de cuina i jardineria) es transforma de forma natural fins a obtenir un producte de gran qualitat com a adob orgànic.

Fer compost és molt senzill: s’apila el material i es manté de manera que els organismes vius (els que realment fan la feina) tinguin en tot moment les condicions idònies d’aire i humitat per “treballar”. La regla bàsica per aconseguir les condicions idònies d’aire i humitat és barrejar material sec amb humit, material groller amb fi, material vell amb fresc.

El material es va apilant al damunt d’una capa base de grava i tronquets (15-20 cm) que fa de drenatge i permet l’entrada d’aire per sota. Així, la pila que fem es converteix en un digestor on la matèria orgànica aportada es transforma en compost.

Molt aviat hi ha previstos els tallers de diagnosi dins el procés Agenda 21 a tots aquells que tingueu aportacions a fer us convido a participar-hi.

Necessitem un heliport

Aquest estiu hem viscut un seguit d’emergències mediques que han requerit la intervenció d’un helicòpter amb el conseqüent enrenou que això comporta. Imagineu-vos buscar l’espai més adient i alliberar-lo de vehicles o/i persones durant la situació d’emergència ja de per si complexa. Finalment sempre s’acaba trobant un espai, però tots sabem que la improvisació no és una bona companya de viatge, per tant cal buscar una solució.

Cada vegada més per la nostra situació geogràfica i per la millora i disponibilitat dels recursos serà més habitual la intervenció d’aquestes aeronaus en situacions d’emergència.

Per tant hem de buscar un espai i condicionar-lo per tal que els helicòpters dels serveis d’emergència puguin aterrar amb les màximes garanties amb això aconseguirem:

Definir un punt concret on evacuar els pacients urgents en cas de necessitat.
Garantir la coincidència geogràfica entre els equips terrestres i l’helicòpter.
Retallar el temps entre l’avís i l’aterratge, doncs no cal buscar ni preparar el lloc.
Promoure l’ús de l’helicòpter en situacions d’emergència.
Garantir la seguretat dels equips de rescat facilitant-los una superfície apta per l’aterratge.
facilitar la transferència i garantir la seguretat dels pacients entre vehicles terrestres i helicòpters.
En definitiva, augmentar l’efectivitat de l’assistència medicalitzada.

Quan parlo d’heliport no hem refereixo a cap gran infraestructura, estem parlant d’un punt de recollida que ha de complir els següents requisits:

Accés: per carretera.
Superfície: circular mínim de 25 metres de diàmetre.
Material: formigó
Pendent: suficient per no acumular l’aigua de pluja (menys 2%)
Resistència: 6 tones.
Senyalització: senyal d’identificació d’heliport, lletra "H" orientada de forma que la vista natural del la "H" des de l’aire coincideixi amb la direcció preferida d’aproximació final. Senyal perimetral de l’àrea de contacte y de elevació inicial al llarg del perímetre amb una línea blanca continua de 30 cm d’amplada.
Elements de suport: Balisa de la direcció del vent situada en el punt més alt dels obstacles del voltant, de color vermell i blanc.
Protecció: S’ha de protegir amb una vorada distanciada entre sí de manera que possibiliti l’entrada rodada de camilles però no de vehicles: 100 cm.

Sabem el que cal, ara només ens falta definir el millor lloc. Des de la meva responsabilitat municipal vetllaré per fer-lo una realitat.