Josep Maria Cervera

Discurs de Reis 2012

2012-01-06T17:07:00.013+01:00

Majestats un any més heu arribat puntualment a la vostra cita amb el Port de la Selva. Malgrat les previsions d’amenaçadora tramuntana, pràcticament tot el poble us hem vingut a rebre, jo en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la feina que feu.

I és que majestats, vosaltres sou un reis propers, esperats, desitjats i estimats. Sou els representants de la única monarquia que té raó de ser. Una monarquia que reparteix Pau i felicitat arreu.

Com ha passat sempre al Port de la Selva, les nenes i els nens han complert, no només ja us han fet arribar la carta sinó que durant tot l’any han estudiat, ajudat, estimat i respectat. Són els nens i les nenes un bons ambaixadors vostres, ja sabeu que reparteixen alegria allà on van. Per tant estic convençut que, malgrat la crisi, aquesta nit els sabreu correspondre.

I parlant de crisi, ja us deveu haver donat compte que la nostra societat viu una situació molt complicada i que l’any que encetem no s’albira fàcil. Nosaltres, cadascú des del seu lloc, treballarem fort per canviar la tendència, però no cal que us digui que un cop de mà sempre serà d’ajuda. Als que governem deixeu-nos un farcell de valentia i encert per prendre decisions, a la resta un cabàs de generositat i paciència. I a tots plegats un bon sac d’esperança.

La vostra màgia feu-la servir per coses molt i molt importants, per donar-nos salut, per fomentar la solidaritat, per escampar la vostra bondat i sobretot per posar una mica de sal i color a la vida dels que més ho necessiten.

Aquesta és la vostra nit i la dels nens i les nenes que us esperen aquí baix, ser que esteu delitosos per començar la feina. Però deixeu-me abans agrair la dedicació de tots els col·laboradors que teniu aquí i que ja fa unes setmanes treballen perquè ho trobeu tot a punt.

Melcior, Gaspar i Baltasar abans de passar-vos la paraula deixeu-me dir-vos un cop més gràcies per ser aquí, gràcies per renovar-nos la il·lusió.

VISCA ELS TRES REIS!!!

Discurs de benviguda pronunciat el 5 de gener de 2012 al balcó de l'ajuntament del Port de la Selva.

Bon Nadal

2011-12-23T11:26:00.007+01:00

Ara fa mig any prenia possessió del càrrec d’alcalde del Port de la Selva. Ho feia, com us deia en aquells moments, conscient de la responsabilitat que això comportava i amb ganes de servir-vos amb eficàcia i eficiència. Conjuntament amb el meu equip i amb el suport del personal de l’ajuntament, en això estem.

En aquests primers mesos al front de l’Ajuntament, he trobat l’escalf i el suport de molts portselvatans/nes, i aquest és un fet àmpliament reconfortant que m’omple de joia. Admiro la gran activitat de les entitats i associacions del nostre poble, de les existents i de les de nova creació, admiro a tots aquells veïns que es dediquen a fer poble promocionant activitats socials, esportives, culturals, .... Tinc, també, plena confiança en tots i cada un dels comerciants, empresaris i emprenedors del Port de la Selva, sé que tots plegats continuarem fent bona feina per tal d’aconseguir una vila on cada dia faci més goig viure, una vila que reforci la nostra personalitat pròpia dins del cap de Creus, de l’Empordà, de Catalunya i del món.

Internament valorem i analitzem la feina feta durant aquest mesos, però no en tenim prou, us vull demanar a tots que perdeu uns moments per ajudar-nos a valorar la nostra manera de fer. Si ho feu de ben segur contribuireu a consolidar les línies encertades de la nostra gestió i a corregir aquelles millorables de forma que disposarem d’uns bons fonaments per encarar un mandat, que a priori no es preveu fàcil i, per construir un futur sòlid.

Arriba el Nadal, s’acosta el Cap d’Any i, en aquestes dates, és moment de fer balanç de l’any que deixem enrere, l’any 2011, un any que ens ha familiaritzat encara més amb paraules com crisi i atur. Una crisi econòmica que ens afecta a tots, administracions, indústries, comerços,... però que mostra la seva cara més dura quan toca a les persones del nostre entorn. Persones que pateixen no pel seu futur sinó pel seu present. Tothom parla d’aquesta crisi econòmica i financera, tothom hi busca solucions. A nosaltres també ens preocupa i també en busquem. Hem congelat la pràctica totalitat dels impostos i taxes i hem rebaixat un 50% les vinculades a la creació de nous negocis. Busquem nous ingressos, busquem noves formules per mirar de generar nous llocs de feina i no perdem la il•lusió de treballar per millorar el que tenim amb els recursos existents, optimitzant-los al màxim.

És en moments de dificultats que hem de potenciar valors com la solidaritat i la participació ajudant als qui més ho necessiten, oferint companyia al que està sol i col·laborant en el dia a dia del nostre poble i dels seus veïns. Si tots plegats som capaços d’implicar-nos segur que generarem noves propostes i noves il·lusions que ens faran avançar millor.

Malgrat les dificultats del moment estic convençut que el Port de la Selva ens en sortirem, durant aquesta tardor he tingut la sort de dinar en dues ocasions amb la gent més gran de casa nostra, veient aquestes persones penso que podem ser optimistes, una bona part van viure la guerra i la majoria la post-guerra, no eren aquells moments més difícils? Van tirar endavant, amb esforç i perseverança, cultivant aquells valors que ens són propis i sense perdre la il·lusió. Segur, doncs, que nosaltres també serem capaços de fer-ho.

Acabo amb un desig general de salut, salut per tots, perquè els que la teniu la conserveu i perquè els que l’heu perdut la recupereu. De tot cor espero que tingueu una bona entrada d’any i pugueu gaudir d’aquestes festes de Nadal amb els vostres éssers estimats.

Bon Nadal i feliç 2012!

#paramodiputat

2011-11-18T22:54:00.018+01:00

Diumenge ens hi juguem molt, això que sentim cada cop que hi ha eleccions i que segurament sempre és veritat, aquesta vegada agafa connotacions dramàtiques davant el context en que vivim.

Fa quatre anys uns dies abans de les generals escrivia en aquest bloc que en aquelles eleccions no només ens hi jugàvem el fet que es respectes Catalunya, com pregonàvem des de CiU. Deia que al meu entendre ens hi jugàvem molt més. Ens hi jugàvem el ser o no ser. Ens hi jugàvem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. Deia en aquells moments que ja sabíem el que en podíem esperar d'ells. Els primers els coneixíem bé no calia parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va anar. I els segons, s'havien endut el gat a l’aigua, s’havien menjat al PSC i estaven macerant a Esquerra i Iniciativa.

Dies després d'aquell 9 de març de 2008 en aquest mateix bloc feia la meva valoració dels resultats i escrivia: la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.

El 2008 a Catalunya gairebé tothom va perdre vots en referència al 2004, es salvava el PSC-PSOE que en guanyava 95.000, els que no varen anar votar que augmentaven en 295.000 i els que van votar en blanc que pujaven en 20.000. La resta en perdien: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.

Era evident que per mi aquell era un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Deia amb tota la humilitat del món que potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Malgrat era conscient que això sonava a utopia tal i com estava el galliner.

Que mesells varem ser els catalans, havíem fet president del nostre país a un dirigent del PSOE i donàvem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans

Al meu entendre aquell era el pitjor resultat dels darrers 20 anys, 20 anys en els que nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquell 2008 on entre CiU i ERC només en sumavem 13.

El que ens deparava aquesta legislatura que ara tanquem passava per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE havia tret a Catalunya, però ara ja sabem que han estat incapaços de qüestionar el discurs de l'aparell del PSOE.

Acabava el març del 2008 demanant als estrategs del meu partit i als d'ERC que per una vegada pensessin veritablement en clau catalana i menys de partit, altrament si ens volíem fer respectar i ser un país de primera, calia arremangar-se i començar a remar.

Des de llavors tots sabem com han anat les coses, ERC s'ha despertat tard, i encara amb sectors massa ressentits, al meu entendre sense raó, vers CiU.

La gent de CiU varem reaccionar millor i més ràpid. Hem fet bona feina, hem sembrat i hem iniciat un nou cicle, un cicle amb un discurs en positiu a favor de Catalunya que el novembre de 2010 ens va portar a guanyar les eleccions al Parlament fent President en Mas. Un cicle que ens va portar a fites que semblaven inassolibles a les municipals d'aquest passat mes de maig. Un cicle que hem de mirar de consolidar aquest diumenge amb un resultat extraordinari.

Ens cal un gran esforç, no podem deixar el nostre futur en mans de partits sucursalistes. Aquests ja han decidit la seva sort. Els del PP guanyaran les eleccions, els del PSOE les perdran, per tant només queda saber que passarà a Catalunya. I a Catalunya només li poden passar dues coses, que guanyi o que perdi, i per guanyar tot passa perquè CiU faci un resultat inapel·lable.

És per això que, sense vergonya, us demano als republicans i als socialdemòcrates que ens deixeu el vot, que aquesta vegada el vot útil és el de CiU. A la demarcació de Girona, però més concretament als empordanesos i especialment a la gent del cap de Creus ens cal col·laborar en aquesta gran victòria fent diputat en Carles Pàramo.

Reflexioneu i voteu!

Discurs de la Diada Nacional de Catalunya

2011-09-11T23:29:00.016+02:00

Portselvatans i portselvatanes, estiuejants i estiuejantes,
amics i amigues tots,

avui fa 297 anys que Barcelona capitulava davant Felip V, sovint s’ha qualificat aquest fet com la fi de la nació catalana perquè amb el posterior Decret de Nova Planta Catalunya passa a ser tractada com una província més del Rei, un Rei que vol castellanitzar el nostre país. Però com va dir l’historiador Pierre Vilar, una nació no és perd amb una batalla i menys amb un decret.

Durant aquest gairebé tres segles hem plantat cara al procés de desnacionalització a que ens ha sotmès la monarquia borbònica i el que avui anomenem Estat espanyol.

Durant aquest gairebé tres segles hem buscat el nostre encaix en aquest projecte que en diuen Espanya, però una vegada i una altra acabem constatant que no hi cabem.

El mes de juliol va fer un any que el nostre municipi es va declarar moralment exclòs de la constitució espanyola en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum. Des de llavors els atacs contra la nostra sobirania han estat constants. S’ha qüestionat la Llei d’acollida, la política lingüística i darrerament el model d’ensenyament. També escudant-se en la crisi econòmica i el necessari control del dèficit públic es modifica la Constitució i s’amenaça encara més l’autogovern de Catalunya.

No voldria oblidar-me avui de la gent que viu situacions complicades, persones que pateixen pel seu present i pel seu futur als que els pot semblar que aquest discurs no és prioritari o no va amb ells. Doncs si també els afecta, la fortalesa econòmica del nostre país, la capacitat de generar feina i el nostre benestar van estretament lligats a la nostra capacitat de prendre decisions al respecte.

Des del 5 de juliol de l'any passat Catalunya no està quieta, la manifestació del 10 d'aquell mateix mes fou una reacció multitudinària de dignitat nacional que encetava el camí cap al dret a decidir. Alguns alcaldes i ajuntaments volem fer un pas més.

Abans d’ahir escrivia el bon amic Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic: hem començat a treballar seriosament, amb rigor i amb empenta pel llarg camí cap a la independència de Catalunya. Intuïm que no serà un camí llaurat de flors però comptem amb l’impuls que ens dóna l’estima per la nostra terra i el coratge de tots els catalans i catalanes que volen dir prou al vassallatge del nostre estat tutor que no ens vol, no ens estima, però que tampoc ens deixa escapar perquè és conscient de la nostra vàlua.

Hem començat a treballar per construir la Catalunya plena, la Catalunya sobirana que tantes i tantes generacions hem somniat. Ens hi acompanyeu?

Visca Catalunya!!!

Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo (2)

2011-08-24T13:49:00.008+02:00

El setembre del 2010 vaig tenir noticia que la Diputació de Girona reorganitzava el Dispositiu de Prevenció d’Incendis Forestals en els Espais Naturals d’Especial Protecció. Emparant-se amb la crisi econòmica, s’havien d’aprofitar els suposats avantatges dels Plans d’Ocupació del SOC. Això convertia en incompatible, al meu entendre, la participació de les ADF en el mateix.

Davant aquest fet i sense demora vaig fer arribar un escrit al Sr. Josep Maria Rufí (Diputat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona) i al Sr. Enric Vilert (President de la Diputació de Girona) on expressava els meus dubtes i feia un seguit d’observacions respecte a l’esmentat dispositiu, recollides també en un article en aquest bloc titulat “Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo”.

La resposta a les meves cartes me la va donar el Sr. Rufí. No sé si la resposta fou políticament correcte, però el que si sabia és que no m’havia convençut, a hores d’ara s’ha confirmat, ell no tenia raó. En aquests moments el Sr. Rufí ja no és a la Diputació, per bé que alguna responsabilitat hauria d’assumir per l’herència que ens ha deixat, com a mínim hauria de tenir la decència de reconèixer que es va equivocar, que se’n podia haver parlat. No ens mereixíem el fred tracte d'una resposta per escrit dos mesos després quan tot era dat i beneït.

Desitjo que almenys els tècnics de la Diputació siguin capaços de transmetre als nous responsables polítics la història del dispositiu, que siguin capaços de tenir en compte a les ADF i desestimin les decisions dels fets consumats. Jo per la part que em toca també ho faré.

Aquest estiu no comptar amb les ADF, amb la gent del territori, ha estat més car que mai, doncs s’ha pagat per res o per ben poca cosa.

El Sr. Rufí parlava d’un dispositiu, per el Cap de Creus, de tres mesos de vigilància contra incendis forestals. Doncs res senyor, ho sap vostè i ho sabem nosaltres. Per començar, gent contractada que es va haver de quedar a casa perquè no hi havia vehicles, per cert vehicles de lloguer, a quin preu?

De l’operatiu que els darrers anys s’oferia de vigilància, informació i 1a intervenció, hem quedat en res. La vigilància en hores punta s’ha fet molts dies des del bar amb un “carajillo” entre mans. La informació ha brillat per la seva absència, no només perquè la majoria del personal no coneixia el territori ni les seves problemàtiques, sinó per la poca capacitat de comunicació de molts d’ells. I la 1a intervenció, legalment no estaven coberts per fer-la, però tampoc tenien els equips ni els recursos materials. Això si, van rebre la formació per fer-ho. A quin preu?

Per contra el que si hem tingut han estat conflictes, conflictes al supermercat, conflictes al monestir de Sant Pere de Rodes, conflictes a l’àrea d’esbarjo del mas Ventós, conflictes entre el mateix personal, aquests només són els que ens han arribat sense tenir-hi res a veure.

També hem constatat: vehicles aixafats, conduccions temeràries, aparcaments irregulars i alguns fets molt més greus que de moment no podem demostrar.

Les ADF del Cap de Creus hem sentit vergonya de la imatge que ha donat una gent que lluïen anagrames oficials que deien que feien prevenció d’incendis forestals.

En dos mesos s’ha fet recular la imatge del dispositiu de Cap de Creus a nivells impensables. Que ha aportat aquest dispositiu a la prevenció d’incendis forestals? I al Cap de Creus? I al país?

A 20 d’agost el dispositiu finançat per la Diputació de Girona al Parc Natural de Cap de Creus no hi és. De les dues unitats que parlava el Sr. Rufí no n’hi ha cap. Del total de 7 treballadors que havia de tenir el dispositiu segons l’escrit del Sr. Rufí, en algun moment n’hi va haver 5, els dos caps de colla no s’han arribat a contractar mai. Que passa amb els diners previstos?

Que ha costat dir que hi havia un dispositiu a Cap de Creus? Que ha costat no tenir-lo? L’eficiència i l’eficàcia també cal valorar-les, doncs és el que acaba encarint el servei.

Us remeto un cop més al meu escrit del setembre de l’any passat, espero que els que decideixen mai més prescindeixin de la gent del territori. No es pot prescindir de les ADF quan parlem de temes de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals, molt menys a l’Alt Empordà on hem demostrat capacitat sobrada per fer-ho bé. Seria irresponsable el fet de no aprofitar la nostra predisposició i experiència.

Com que costa molt que es reconegui la tasca de les ADF vull acabar agraint un cop més l’esforç de les juntes i els voluntaris de les ADF, sempre fidels al territori, els primers esforçant-se fent treballar la imaginació per reconduir els pocs ajuts i buscant noves formules de finançament. I els segons, els incombustibles voluntaris, posant-t’hi moltes hores perquè, malgrat les polítiques que el senyor Rufí ens ha deixat des d’un despatx, la nostra terra pugui continuar tenint aquest estiu un dispositiu de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals com es mereix.

El meu sou d'alcalde

2011-07-07T12:22:00.007+02:00

Els darrers dies i arran d’un comunicat de premsa del Grup municipal PORTAM, he estat notícia. Diu la tradició “que la qüestió és que se’n parli ni que sigui per bé”. M'hauria estimat més no ser-ne. Però ja que ho he sigut provaré d’explicar-me, a veure si tinc la mateixa repercussió fent declaracions assenyades que facilitant mitges veritats o mitges mentides als mitjans de comunicació.

S’ha escrit, s’ha dit i s’ha publicat que l’Alcalde del Port de la Selva s’ha apujat el sou un 170%. S’ha venut malgrat les explicacions que es varen donar en el ple i s’ha publicat com si el que diuen aquesta gent fos així i punt.

Fins el darrer Ple municipal, o sigui el passat 29 de juny, el sou establert i, pel que ha cotitzat els darrers 4 anys l’Alcalde del Port de la Selva era de 2.000€ bruts mensuals per una dedicació mínima de 30 hores setmanals. És veritat que arrel de l’aprovació del Pla de sanejament econòmic l’any 2009 l’anterior Alcalde va decidir retornar el 50% d’aquest import. Aquesta fou una decisió personal, que l’honora i, que en tot cas, va prendre perquè s’ho podia permetre.

Per establir el meu sou actual no vaig fer res més que agafar els 2.000€ fixats l’any 2007 com a sou brut mensual de l’alcalde, aplica’ls-hi les puges d’IPC des del 2007 fins el 2011 i restar-li el 5% que es va retallar el maig del 2010 a tots els funcionaris i treballadors de l’ajuntament. Això em donava 2.041€ que vaig dividir per 30 i, tot seguit, vaig multiplicar el resultant per 40, que serà el mínim d’hores setmanals que dedicaré a l’ajuntament.

D’aquesta senzilla operació matemàtica en surt el sou arrodonit de 2.700€ bruts mensuals. Si feu una regla de tres veureu que això en cap cas representa una puja d’un 170%.

Però més enllà del tant per cent de la pujada o de la baixada que pot representar, voldria dir que no em sento malament per tenir aquest sou, ni penso que no me’l mereixi o no me’l guanyi.

Podria entendre que els que heu descobert el meu sou a la premsa, només amb un titular espectacular i una informació en la majoria de casos esbiaixada, em podeu encasellar en el grup dels trepes que arriben de la nit al dia i sense trajectòria a la política “para llenarse los bolsillos”, que també n’hi ha algun. Però que això ho faci l’oposició del meu poble és d’una malicia innata.

No sóc un nouvingut a la política municipal, des dels 26 anys he estat regidor del meu poble. Setze anys dedicant-me a l’Ajuntament és més d’un terç de la meva vida. Ha estat una opció personal, ha estat per voluntat pròpia que m’he volgut dedicar a la política local i destinar bona part del meu temps a servir als meus veïns.

Dels 25 als 40 anys, podia haver pres moltes altres opcions, ja que oportunitats no me n’han faltat. Però vaig prendre el determini de dedicar-me a la política municipal que era el que m’agradava i, sense tenir en compte els diners aquesta ha estat la meva prioritat.

Els 12 primers anys sense cap dedicació remunerada, els darrers 4 amb una dedicació completa. No m’hi he fet ric, tampoc me’n faré ara, no visc en l’opulència, tampoc hi viuré ara. Estic pràcticament segur que la meva situació econòmica seria molt millor si hagués destinat el meu temps i el meu treball al sector privat i no al públic. I el que hagués aconseguit no tindria data de caducitat com el meu mandat.

M’agrada la política i m'hi vull dedicar dignament, el meu sou no és una “prerrogativa”, és la corresponent contraprestació a l’exercici efectiu de les funcions executives i representatives que el càrrec comporta. La política municipal exigeix d’un compromís personal intents i d’una dedicació important, a més, els que tenim funcions executives més enllà de la responsabilitat política n’assumim d’administratives, de civils i de penals i, ens cal estar atents a tot el que passa.

Des que em dedico a la política municipal he complert amb diligència la meva missió de servir al ciutadà amb rigor, honestedat i independència, ho vull continuar fent en adequades condicions personals, crec que he demostrat capacitat per fer-ho i, per això, trobo just tenir una contraprestació econòmica que s’hi correspongui.

El meu és un municipi petit, 1.000 habitants, però també turístic, podem arribar a multiplicar la població per 15. Tenim una plantilla que ronda els 40 treballadors i un pressupost ordinari de 2,5 milions d’euros. A la funció pública o a l’empresa privada a qui s’hauria d’equiparar l’Alcalde?, a un peó? a un oficial? a un administratiu? a un tècnic? a un cap de secció? a un cap de servei? a un gerent? a un subdirector? a un director? S’ho ha preguntat mai ningú?

El que ens hauria de preocupar a tots és: 1r que els sous dels polítics fossin els dignes i adients per la tasca encomanada i 2n que els polítics ens els guanyem. Si no el que acaba passant és que només es poden dedicar a la política que requereix una dedicació important els molt rics, que tenen la vida solucionada, o les persones mediocres incapaces de destacar en cap altre àmbit; doncs; avui per avui, per dedicar-se a la política, és per una de les molt poques coses que no s’exigeix cap tipus de formació, ni demostrar cap capacitat.

Al portaveu del Grup PORTAM dir-li que si aquesta és l’oposició constructiva amb la que s’omple la boca, arribarà lluny. Ell, per la seva joventut, pot tenir un futur polític i hauria d’haver entès que la meva explicació del perquè del sou algun dia també li hagués anat a favor.

Malgrat haver de passar la vergonya de ser l’Alcalde que ha sortit en els diaris per apujar-se el sou un 170%, perquè difícilment ningú rectificarà i menys en portada, continuaré tranquil amb la meva consciència, fent la feina encomanada amb integritat i valentia, guanyant-me cada un dels euros del meu sou sense oblidar que els rebo per servir amb eficàcia i eficiència al meu poble i a tots els seus veïns.

Discurs de benvinguda a la Flama del Canigó

2011-06-25T11:05:00.001+02:00

Benvolguts regidors, regidores, portadors i portadores de la Flama, veïns i veïnes.

Un any més la rebuda de la Flama del Canigó inicia els actes de la revetlla de Sant Joan, una revetlla de festa, però també de reivindicació d’uns costums i tradicions que ens són propis.

Aquesta flama que ens porteu des del cim del Pirineu ens recorda la necessitat de fer-nos valdre constantment com a poble i respectar com a Nació.

Ens “apreten”, no cal que us ho digui, ens “apreten” molt. Qualsevol pas endavant és vist com la demanda d’uns privilegis insolidaris i, amb aquesta excusa es posa límits als nostres drets i es justifica el nostre espoli.

El poble català és un poble obert, integrador, cooperant i assenyat, però també lluitador i reivindicatiu quan convé i, avui convé. I convé estar atents, molt atents.

Amb menys d’un any hem passat de la manifestació del 10 de juliol, on ens reafirmàvem com a Nació i dèiem que volíem decidir a la del 15 de juny on el catalanisme i la reafirmació nacional brillen per la seva absència.

Pot estar bé que la gent s’indigni, però cal identificar els perquès i, no es pot obviar que la situació de Catalunya respecte a Espanya també hi ajuda. La indignació dels catalans no pot ser la indignació dels de Madrid o dels d’Atenes, la indignació de Catalunya no es pot perdre en la globalització.

Ens toca viure moments difícils, com ho van ser a mitjans dels segle passat els inicis de la Flama del Canigó. Durant més de 50 anys aquesta flama ha estat exemple de com un poble vetlla per la seva història, per la seva cultura i pels seu patrimoni i, així ha de continuar sent.

No ens conformem amb noves situacions enganyoses, no sentim feblesa, no ens rendim. Canviem les persones, avui per primer cop us rebo jo com a representant acabat d’escollir, però la força i els sentiments dels que us han rebut durant anys continuen vigents.

Als que veniu del Nord us vull transmetre l’agraïment i la solidaritat del Port de la Selva per la vostra sentida constància que fa que cada 23 de juny compartim aquest acte.

Als que sou aquí us animo a gaudir amb alegria i prudència de la revetlla.

I a tots plegats us encoratjo a mantenir la Flama més viva que mai!

Visca la Flama del Canigó i visca Catalunya!!!

El Port de la Selva, 23 de juny de 2011

El meu discurs de presa de possessió com Alcalde del Port de la Selva

2011-06-11T23:40:00.006+02:00

Regidores, regidors, senyores, senyors, amigues i amics gràcies a tots per acompanyar-nos en aquest moment en que acabem de complir amb el mandat democràtic de constituir aquesta Corporació Municipal prenen possessió dels nostres càrrecs.

No cal que us digui que aquest és un dia de gran rellevància en la meva vida i desitjaria que també ho fos per tots vosaltres.

Deixeu-me començar agraint el suport dels que amb el vostre vot heu fet possible que jo avui tingui el gran honor de ser l’Alcalde del Port de la Selva.

Vull agrair també la participació dels que exercint el vostre dret legítim, heu preferit altres opcions.

Tots heu fet possible que avui estrenem un nou Ple municipal. Un Ple amb cares vistes però també amb cares noves. A tots, gràcies. Vàreu escoltar, valorar i escollir. La vostra decisió expressada lliure i democràticament és inapel•lable.

Gràcies també als companys del partit i sobretot als de candidatura, que amb el vostre treball i generositat m’heu ajudat i, m’ajudareu, en aquest repte. Gràcies per la vostra incondicional, permanent i sòlida confiança.

Avui també és un dia per acomiadar amb agraïment a tots aquells que han estat regidors fins ara. Diem adéu a persones que portaven varies legislatures treballant i defensant aquest poble, a vegades de forma poc reconeguda. A tots ells, començant pel que ha estat l’alcalde durant els darrers setze anys, en Genis Pinart i acabant per en Xavier Bassaganya passant per en Quim Nadal, voldria donar-los les gràcies en nom meu i, si m’ho permeteu, de tot l’Ajuntament i del municipi del Port de la Selva.

Genis, Quim i Xavi sé de l’interès i l’estima que teniu pel vostre poble i us animo a continuar treballant per ell, ara des d’altres àmbits, aprofitant la vostra experiència i el vostre bagatge que no podem, ni volem deixar perdre.

Crec que la darrera legislatura no ha estat un exemple de bona relació entre govern i oposició, tampoc ha estat un exemple la campanya electoral, des d’alguns sectors s’ha afavorit un clima de confrontació que encara cueja i, que El Port de la Selva en cap cas es mereix.

Vagi, doncs, per endavant la meva ferma i, si convé, obsessiva voluntat de garantir la convivència.

I en els que avui heu promès el càrrec us demano que m’ajudeu. Necessitem fer política, opinar i expressar-nos, si ho fem emparant-nos en la veritat, el sentit comú i sobretot el respecte, tots els nostres votants ens ho agrairan i, de ben segur si afegiran.

A partir d’ara tenim a les nostres mans la possibilitat de fer del nostre municipi un lloc encara millor. Tenim la possibilitat d’escoltar i de treballar per tots els nostres veïns i veïnes. Cadascú ho farà des del lloc que li correspon, uns des de l’equip de govern i els altres des de l’oposició.

Espero que la solemnitat i la importància d’aquesta jornada ens ajudi a prendre consciència, als que aquí seiem, de la gran responsabilitat que suposa formar part d’aquesta institució.

Com us deia, és un gran honor assumir la responsabilitat que m’heu atorgat els Portselvatans amb el resultat d’aquestes eleccions tan participatives, que hagueu votat un 85% dels electors és el millor símbol de normalitat democràtica i, només alguna ment rebuscada ho pot entendre d’altra forma.

Avui, després de setze anys com a regidor, he rebut la confiança dels meus companys del grup de Convergència i Unió per tal d’encapçalar un nou equip i liderar el meu poble. Entomo el càrrec amb il•lusió i ganes, ganes de servir al Port de la Selva i a la seva gent procurant en tot moment ser digne de l’encàrrec que m’heu fet. Però també us haig de dir, que per mi, no valdria la pena poder dir que sóc l’Alcalde del meu poble sense poder-hi afegir que sóc fill, pare i marit, deixeu-me donar les gràcies als meus pares per haver-me educat en la cultura dels valors i l’esforç. Deixeu-me-les donar, molt especialment, a la meva dona, l’Anna i als meus fills, en Guillem i en Bernat, pel seu amor, per la seva comprensió i el seu recolzament.

Seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta.

Seré proper, estaré allà on passen les coses, escoltaré i treballaré, més ben dit, serem propers, estarem allà on passen les coses, escoltarem i treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem, tindreu la garantia de no quedar aturats.

Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.

Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.

Compto amb tots els que de cor ens vulgueu ajudar, amb les entitats, amb els treballadors de l’ajuntament, amb les associacions, amb les empreses, amb els comerços, amb les famílies, en definitiva amb cada persona.

I avui, que és un dia de promeses us en faig una altra: governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures.

Com què el futur només es garanteix des del present, des d’ara mateix, us encoratjo a tots, a cadascun des del seu lloc, a participar d’aquest nou projecte que avui comença, us encoratjo a teixir una il•lusió col•lectiva que ens permeti dir un cop i un altre:

Sóc del Port de la Selva i estic orgullós de ser-ho!.

Moltes gràcies, bon dia i bona legislatura!

El Port de la Selva, 11 de juny de 2011

Especulació o especulacions

2011-06-10T09:48:00.007+02:00

La Vall de Santa Creu, és un veïnat del Port de la Selva, enclavat a la falda de la muntanya de Sant Pere de Rodes que aquests dies torna a ser noticia perquè a través de de la llei Òmnibus és vol corregir l’errada comesa en el redactat de la Llei 4/1998 que no l’excloïa expressament de l’àmbit del Parc Natural de cap de Creus .

Recularé fins al 1983, 15 anys abans de declarar Parc el cap de Creus, en aquells moments s’aprova el 1r Pla Ordenació Urbanística Municipal del Port de la Selva de la democràcia recuperada. Aquest ja definia 4 zones de conservació, essent la 1a de les zones la de la Vall de Santa Creu, en aquest document s’encerclava el nucli i les infraestructures existents que és classificaven de sòl urbà i tots els voltants eren classificats com a sòl rústic protegit (no urbanitzable), durant 15 anys la voluntat municipal va salvaguardar la Vall i va fer possible incorporar el seu entorn al Parc.

El naixement del Parc, és veritat, havia estat llargament reclamat per veïns, visitants i grups ecologistes, però el definitiu fou el suport dels ajuntaments de l’àmbit del cap de Creus, que després de les eleccions del 1995 ens organitzem i pressionem perquè el Cap de Creus esdevingui definitivament Parc Natural. Els límits que es van pactar en aquell moment amb els redactors de la Llei, en el cas del nostre municipi, eren els previstos en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I això és el que va recollir la Llei del Parc Natural de cap de Creus. Queda clar i, tothom ha admès, que el redactat de l’annex 1 de delimitació del Parc Natural no parla del sòl urbà de la Vall de Santa Creu, però no ho és menys que l’annex 2 de la mateixa Llei, que delimita el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes, fa referència en dues ocasions al Sòl Urbà de la Vall de Santa Creu admetent la seva existència. Aquest fet ens ha de fer entendre que la no referència a l’annex 1 del sòl urbà de la Vall és motiu d’un descuit dels redactors.

La sentència emesa s’ha limitat a dir que el Pla especial no era en cap cas la figura adequada per esmenar la Llei 4/1998 i rectificar l’errada. Per tan interpretem que l’acompliment d’aquesta sentencia obliga a tramitar una modificació de la Llei 4/1998, per tal que el nucli quedi exclòs del Parc Natural.

Però anem més enllà, el fet que el nucli de la Vall de Santa Creu sigui sòl urbà no té res a veure amb la protecció del medi ni de valors naturals de l’indret, el nucli urbà des de fa més de 30 anys ha estat delimitat per sòl no urbanitzable. Els límits del nucli han estat ben delimitats pels vials existents i el desenvolupament urbanístic mai s’ha previst fora d’aquest límits. El Pla d’Ordenació Urbanística del Port de la Selva del 2004 preveia en el nucli urbà de la Vall de Santa Creu la possibilitat de com a màxim poder edificar 8 cases més, amb l’objectiu de completar el teixit urbà, a més es fixaven criteris de protecció del paisatge i l’entorn, que en cap cas trenquessin la tipologia tradicional del lloc.

L'hipotètic desenvolupament d’aquest solars situats dins l’àmbit del nucli comportarien cessions que servirien per dotar el municipi d'espais i infraestructures necessàries pel veïnat. Per tant no té cap sentit dir que el tema de la Vall és un tema d’especulació urbanística, el creixement és el mateix que es preveia al 1983 i dins del mateix àmbit.

Independentment de la possibilitat d’edificar 8 nous habitatges, el que és absurd és haver de donar a cada casa del nucli de la Vall de Santa Creu existent el tractament que es dona a qualsevol mas de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, tractant-lo com una unitat aïllada i sense tenir en compte el conjunt. Altrament si la voluntat del Parc hagués estat incloure la Vall de Santa Creu dins l’àmbit del mateix existeix una figura que ho hagués permès , és la Zona d’Ordenació Especifica (ZOE), una figura que es va reservar per zones urbanitzades i urbanes que amb la llei 4/98 deixaven de ser sòl urbà per passar expressament a ser sòl no urbanitzable.

Cal veure la modificació de la Llei com la correcció d’una errada, en cap cas com un perill pel nucli històric de la Vall, ni pel seu entorn. Aquesta modificació ens permetria a tots plegats gestionar de forma clara i àgil el veïnat de la Vall, un veïnat no comparable a un mas ni a la urbanització de la Perafita (ZOE). La Vall de Santa Creu és un nucli amb personalitat, història i vida pròpia, on si ha de poder viure disposant dels espais i dels serveis necessaris per fer-ho.

Aquests dies i, per embolicar un xic més la troca, algú també s’ha referit a Cala Tamariua i a la urbanització del sector de ponent, no és pot parlar sense coneixement de causa i dir que es va moure un cartell del límit del parc per poder fer 20 cases. Cal parlar amb propietat i saber perquè les coses són com són i, que consti per endavant que preferiria que mai s’hagués edificat en aquest indret. Però si volem parlar de la urbanització de cala Tamariua també ens hem de remuntar al 1983, aquell mateix Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que establia l’àmbit del nucli urbà de la Vall de Santa Creu i protegia el seu entorn, qualificava de sòl urbà una part del vessant occidental de cala Tamariua, una zona que l’any 1992 l’ajuntament d’aquell moment va desqualificar amb una revisió del Pla del 1983. Aquesta desqualificació fou recorreguda per la promotora que promovia el seu desenvolupament i el seu recurs fou estimat per la Conselleria de Política Territorial malgrat els arguments i l’oposició municipal. I és que vivim en un país de dret on tothom el pot exercir. Tot i això, en el moment del seu desenvolupament es van poder establir a la Tamariua algunes mesures integradores i contraprestacions en forma de cessions dels terrenys que avui formen part del parc urbà de serra Carbonera, un espai de sòl no urbanitzable de 10 hectàrees contigu al parc natural qualificat com a zona de protecció paisatgística que enllaça amb el N del casc urbà del Port de la Selva.

Amb tot això vull dir que intentar posar el municipi del Port de la Selva i, l’actuació dels diferents ajuntaments democràtics com a exemple d’especulació urbanística o de creixement desmesurat és una cosa que no s’aguanta. Un poble que ha urbanitzat menys del 5% del seu terme municipal i, que a finals del segle XX fou capaç d’aportar més de 4.000 hectàrees (un 92% del terme) de sòl no urbanitzable per fer un parc natural, que acull dos paratges naturals d’interès nacional i part d’una reserva natural integral, no pot ser tractat com un proxeneta del territori.

Gràcies i a disposar

2011-05-31T15:23:00.005+02:00

Un cop més deixeu-me donar-vos les gràcies a tots i a totes els que ens heu donat el vostre suport i el vostre afecte, espero poder-vos correspondre com us mereixeu. Han passat les eleccions, no anava desencaminat quan durant la campanya feia un anàlisi del que podien deparar aquestes eleccions, en aquells moments ja preveia que CiU faria un molt bon resultat arreu del país i així ha estat. A nivell municipal ens hem quedat a les portes d’una amplia majoria, conservant amb escreix la majoria absoluta que ens ha de permetre desenvolupar el nostre programa de govern.

En el nostre municipi la sensació és que s’ha votat més en clau de poble, com sempre, l’efecte CiU que ha tacat Catalunya de bons resultats no ens ha arribat, no s’ha valorat prou la part del nostre discurs on dèiem que el pes del nostre partit en cada municipi seria fonamental a l'hora de negociar temes que requereixin del suport polític extern. El nostre grau d’exigència seria més difícil de qüestionar amb un molt bon resultat que amb un resultat just. Malgrat tot estem contents, l’eufòria ens l’hagués donat el cinquè regidor, però d’això no se’n ressentirà la nostra acció de govern, doncs les persones de la candidatura van segellar un compromís de treball de 4 anys més enllà del resultat electoral.

Estic content perquè com vaig dir en el míting de fi de campanya, la majoria silenciosa ha parlat i, s’ha demostrat que la confiança que hem estat capaços de generar ha superat la mentida, l’anonimat i la bogeria que a so de timbals ens volien imposar. No entraré en detalls, cadascú s’ho sap, no seré jo qui miraré enrere, això s’ha acabat, o no?

A partir del dia 11 de juny, quan prengui possessió del càrrec seré l’alcalde i el servidor de tots, dels que m’heu donat suport i dels que no, dels que m’heu respectat i dels que m’heu faltat, dels que m’heu elogiat i dels que m’heu calumniat. Sóc conscient que la dinàmica de la vida municipal és complexa, conec les obligacions del càrrec i tinc consciència de la gran responsabilitat que comporta, treballaré, més ben dit, treballarem sota la premissa de que les coses sempre es poden fer millor, així tindrem la garantia de no quedar aturats.

Durant la campanya no hem fet promeses, però hem pres un compromís traduït en un seguit de propostes que fa unes setmanes us presentàvem, aquest és el nostre llistat de deures, tingueu-lo a mà, el volem complir i, el volem complir perquè estem convençuts que fer-ho redundarà en la millora del nostre poble i la nostra qualitat de vida.

Lamento profundament que la resta d’opcions polítiques i algunes institucions no hagin sabut llegir el partit, que no hagin entès el canvi en el si de la nostra candidatura, ni abans, ni durant, ni després, al final tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Lamento que molts s’hagin autoexclòs amb gestos voluntaris o involuntaris de col•laborar almenys en els temes claus de poble, malgrat això vetllarem per fer les coses amb un consens ampli que ens permeti construir una il•lusió col•lectiva com a base d’un Port de la Selva millor. Estaria molt bé, que tots plegats fóssim capaços de pensar en el futur del nostre poble i no en el nostre futur polític, que tots plegats treballéssim per les pròximes generacions i no per les pròximes eleccions.

Acabo, avui si amb una promesa, governaré amb senzillesa, humilitat i honradesa, sempre en positiu i a favor del Port de la Selva, a canvi només us demano que sigueu exigents amb els vostres drets, però que no oblideu els vostres deures!!!

Gràcies i a disposar.

Voteu en positiu, voteu a favor del Port de la Selva, voteu CiU

2011-05-20T23:42:00.005+02:00

S'acaba la campanya, l'acabem amb més il•lusió i més força que no la varem començar. Ens hem vist i hem parlat amb moltes persones a les que hem pogut transmetre les nostres ganes de treballar pel nostre poble. Sense cap mena de dubte hem fet una bona campanya, sense afegir-hi elements externs de dubtosa procedència, que mai més es recordaran del Port de la Selva.

Hem actuat sota les premisses del nostre eslògan i el del partit que ens empara, o sigui fent campanya en positiu i a favor del Port de la Selva.

Vull recordar-vos que he format un molt bon equip, perquè sense cap mena de dubte som i treballem com un equip, un equip per mirar endavant amb confiança. Som un equip integrador, un equip de titulars, on tots volem jugar.

Amb tota la humilitat del món deixeu-me dir-vos que em sento preparat i tinc la força necessària per ser l’alcalde del Port de la Selva. De no ser així no m’hauria presentat, sento massa respecte per aquest poble i la seva gent per fer-ho si no n’estigués convençut.

No hem promès res a ningú durant la campanya i no ho faré ara, però teniu el meu, més ben dit, el nostre compromís de que treballarem fidels als nostres sentiment, o sigui, en positiu i a favor del Port de la Selva.

Amb nosaltres el Port de la Selva, el nostre poble mai anirà a remolc de res ni de ningú.

Tenim i teniu un gran avantatge, ens coneixeu a tots, amb les nostres virtuts i els nostres defectes i sabeu que som aquí perquè sabem que les coses sempre es poden fer millor.

A l’iniciar la campanya vaig demanar a la meva gent que fugissin de polèmiques estèrils, que no es deixessin intoxicar, i ho hem aconseguit. Hem actuat amb seriositat i rigor, sovint aquesta forma de fer queda aclaparada davant el soroll de la cridòria, la queixa i la demagògia i per això en alguns moments ens pot semblar que això és el que impera. Però nosaltres estem convençuts que al Port de la selva hi ha una amplia i silenciosa majoria de persones que entenen que s’ha d’actuar des del seny i la responsabilitat. Una amplia majoria que esperem parli el proper diumenge.

Necessitem una amplia majoria, a nosaltres només ens val una gran victòria, altrament no governarem, totes les parts ho han deixat clar. Però aquesta amplia majoria no només ens cal per evitar un pacte entre la resta, aquest bon resultat el necessitem per posicionar-nos. Estic convençut que en aquestes eleccions CiU farà molt bons resultats arreu del país, per tant el pes del nostre partit en cada municipi serà fonamental alhora de negociar temes que requereixin suport polític i, en aquests moments el millor suport polític ens el pot donar CiU. Sempre podrem exigir més amb un molt bon resultat que amb un resultat just.

Acabo demanant-vos oberta i clarament que voteu en positiu, que voteu a favor del Port de la Selva, que VOTEU CiU

No us fallarem!!! No us fallarem!!!

Moltes gràcies!

El representant sindical s’apunta a la campanya

2011-03-31T19:06:00.008+02:00

Divendres passat entre un i dos quarts de nou aparcava davant de l’ajuntament, venia de revisar feines que s’havien fet i altres que s’estaven fent. M’esperava un llarg matí de feina, doncs tenia reunions programades pràcticament des d’aquell moment fins l’hora de plegar. Encara no havia obert la porta i posat un peu a terra, se m’acosta el delegat sindical, uniformat com a vigilant municipal que és, i em diu que s’ha pujat el sou a set persones de la plantilla municipal (a posteriori ha dit que havia dit dues) potser si, no negaré que a vegades em costa entendre’l. Però tornem on érem, jo en aquell moment vaig entendre set, també em va dir que s’havia creat una plaça de funcionari, evidentment la meva resposta va ser que no sabia de que em parlava. Després em va dir que hauríem de parlar, i la meva resposta fou que si, però que en aquests moments no podia ser, com ja he dit tenia un matí “apretat”. Malgrat tot quan vaig entrar a l’ajuntament vaig anar a preguntar al secretari-interventor si havíem apujat el sou a set treballadors i si havíem creat una plaça de funcionari, doncs sincerament a mi no em constava.

A mig matí, em diuen que el representant sindical a entrat un escrit al registre. Escrit que no em puc mirar fins a darrera hora. Per bé que resulta complicat en certs moments seguir el fil del document, m’agradaria fer alguns matisos:

Comença l’escrit del delegat sindical dient que els treballadors de l’ajuntament “es troben en una situació laboral molt precària”. Precari vol dir que no té garanties de durar i, davant la situació del món laboral actual no sé si és de justícia utilitzar aquesta paraula per referir-se a la plantilla municipal, però en fi, fins aqui cap problema aquesta és una observació personal i potser subjectiva.

Continua parlant dels triennis. Em semblaria lícit que el representant sindical defensi els triennis de tots els treballadors, però precisament ell coneix bé el tema, doncs el Sr. que exerceix com a delegat sindical a títol personal en data 16 de juliol de 2009 va presentar reclamació prèvia a la via jurisdiccional laboral dels triennis que ell considerava que li pertocaven a la seva persona. Això ho va fer, insisteixo, a títol personal i per la seva única persona, no com a representant sindical. En data 6 d’agost del mateix any se li va notificar la resolució de l’alcaldia on se li desestimava la reclamació, desestimació raonada i que ell malgrat la reclamació fos a títol personal podria haver traslladat els seus companys i companyes. A la mateixa resolució es diu textualment: “se li desestima expressament aquesta reclamació prèvia per reconeixement de triennis en favor de la vostra persona, amb el ben entès que el reconeixement d’antiguitats en favor de tot el personal laboral d’aquest ajuntament, sense exclusió, caldrà tractar-lo, si és el cas, amb motiu de la negociació d’un nou conveni col•lectiu de treball, amb tot us resta oberta la via jurisdiccional social, si és del vostre interès”.

Continua parlant de la baixada del 5% aplicat l’any 2010 a tots els treballadors públics de l’Estat Espanyol per voluntat del Govern d’Espanya , i diu “ però aquest ajuntament en particular s’ha aplicat a tothom inclús al personal de neteja amb una categoria E”, que no afectava a tots els treballadors de l’administració pública? que la categoria professional requereix de tractes diferents? I continua dient, “mentrestant a alguns administratius se’ls hi ha augmentat el sou”, diu que “Segons l’acord del Ple ... i a proposta del grup majoritari CiU darrerament es va votar en l’al•ludit ple municipal del mateix Ajuntament, beneficiant i concedint l’augment de sou d’una treballadora i l’augment de categoria laboral, passant d’auxiliar administrativa a administrativa i proposant la creació del lloc de funcionària de la mateixa”. Imagino que el representant sindical fa referència al Ple del 3 de febrer de 2011, al qual, ja avanço que, jo no hi vaig assistir perquè aquell dia i aquella hora estava donant suport a la Confraria de Pescadors a la reunió que hi havia al Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, malgrat tot he recuperat la convocatòria d’aquell ple i he consultat l’acta de la mateixa, que és un document públic, en el punt 1 hi ha l’aprovació inicial del pressupost general d’aquest ajuntament per l’exercici 2011, dins d’aquest punt l’acta recull una modificació en la plantilla municipal, es diu que s’amortitza una plaça d’auxiliar administratiu adscrita a la intervenció municipal i als serveis tècnics i se’n crea una d’administratiu, es justifica dient que aquest lloc de treball requereix d’una preparació i responsabilitat major. Això és el que coneixia amb anterioritat i això és el que he pogut comprovar revisant l’acte de l’esmentat Ple.

Continua l’escrit el Sr. delegat sindical manifestant que no se li va notificar aquesta modificació de la plantilla, cosa que és certa, en aquesta ocasió no sé si s’havia de fer o no fer per Llei, però no se li va comunicar expressament. Val a dir que aquesta falta, en cas de ser-ho, no provoca indefensió perquè un cop feta l’aprovació inicial del pressupost i la plantilla hi ha el corresponent termini d’exposició al públic i d’al•legacions abans no queda definitivament aprovat i publicat al Butlletí Oficial de la Provincia.

En el paràgraf següent diu que “fa aproximadament 4 anys que gaudeixen d’un conveni col•lectiu caducat”, i tot seguit afegeix “prorrogat any per any per una clàusula del mateix”, si està prorrogat deu voler dir que és vigent, no?. I diu el Sr. delegat sindical que “fa aproximadament dos anys que intenten negociar el conveni col•lectiu sense cap mena d’èxit per part de la voluntat de l’equip de govern, podent comprovar-ne mitjançant el registre d’entrada a la corporació, dir que això que us explico i manifesto és totalment verídic i gaudeixo de la documentació registrada que ho acredita” Doncs, si Senyor, ho acrediti, aporti tota aquesta documentació registrada, doncs jo l'he demanada tota la documentació entrada per vostè o pel sindicat que representeu i, sabeu que hi ha:

16 de juliol de 2009 (registre d’entrada número 1.052/09), a títol personal reclamació de triennis. Contestat el 6 d’agost de 2009 (registre de sortida número 924/09).

3 d’agost de 2009 (registre d’entrada número 1.147/09), com a delegat sindical demana el pagament d’unes hores extres als vigilants municipals.

10 d’agost de 2009 (registre d’entrada número 1.189/09) sol•licitud a títol personal, d’un certificat que acredites la seva situació laboral en aquest centre de treball. Que li va ser oportunament contestat el 19 d’octubre de 2010 (registre de sortida número 1195/09).

20 de juliol de 2010 (registre d’entrada número 1.127/10) carta amb paper de la UGT i que signa com a representant sindical on demana hora per parlar amb mi tota la plantilla de vigilants municipals d’un parell de temes que els preocupen. Per bé que és cert que aquesta reunió s’havia sol•licitat de paraula amb anterioritat, es va fer dies després de la sol•licitud.

31 de gener de 2011 (registre d’entrada número 137/11) presentació com a delegat sindical d’una proposta de Conveni col•lectiu.

25 de març de 2011, (registre d’entrada número 431/11) amb paper de la UGT i signat amb un Per Ordre com a Delegat Sindical, l’escrit i nota de premsa que ens ha portat fins aquí.

En total 6 entrades al registre oficial de l'actual delegat sindical, dues a títol personal i quatre com a representant sindical, de les quals dues per temes específics de només una part del col•lectiu de treballadors municipals, concretament de la seva. Les dues restants són recents, una d’encara no fa dos mesos on es presenta una proposta de conveni i una darrera del dia 25 de març que és la que ens ocupa.

Per contra des de l’ajuntament, a part de les respostes a les seves entrades, jo personalment li he notificat:

El 7 d’agost de 2009 (registre de sortida número 929/09) còpia de la carta d’acomiadament a un treballador temporal per incompliment de contracte.

El 26 d’abril de 2010 (registre de sortida número 513/10) còpia de la carta d’avis per queixes a un treballador municipal.

27 d’abril de 2010 (registre de sortida número 528/10) comunicació de l'aprovació del protocol de prevenció de l’assetjament sexual i còpia del mateix.

Serveixi la present per deixar constància de què el delegat sindical és habitualment posat al corrent dels temes que afecten als treballadors. Per contra voldria destacar que l’anterior delegat sindical amb molt bon criteri i com preveu el conveni, notificava quines hores de les compreses en el seu horari laboral destinava a les tasques sindicals. En el cas de l'actual delegat sindical val a dir que no s’ha fet mai.

Però continuem amb l’escrit del delegat sindical, passa a parlar dels vigilants municipals, diu que aquests haurien de ser funcionaris i, que tots tenen la titulació requerida. Però que m’explica el delegat sindical, ja ho sé!, llevat d’ell la resta de vigilants municipals van anar a l’escola de Policia per voluntat d’aquest equip de govern, i un servidor va crear 5 places de funcionari de vigilants municipal, instant al nomenament com a funcionaris interins, doncs no podia ser d’altra manera, dels vigilants que eren més antics a la plantilla. Després d’estar nomenats com a funcionaris interins durant més d’un any, no van voler prendre possessió del càrrec . Davant aquest fet i, amb el conseqüent enrenou es tornen al regim de contractats laborals. Respecte a les funcions que tenen encomanades com a vigilants municipals val a dir que son les que preveu l’article 13 de la llei 16/91.

L’escrit del Sr. delegat sindical, diu “ cal manifestar i així ho faig, que quan el Delegat sindical de UGT va demanar parlar amb el corresponent regidor, i actual tinent alcalde i alcaldable del grup CIU, la resposta es “si però no en aquests moments”. La qual cosa ha dut a la situació de dos anys sense un diàleg corresponent”. Com ja he dit el Sr. delegat sindical em va abordar al mig del carrer, quan tot just baixava del cotxe, vestit de vigilant municipal i sense dir que venia com a representant dels treballadors, doncs estava de servei i pensava que venia per un tema molt urgent vinculat a aquest, de no ser així, no poder esperar a que jo entres a l’ajuntament no tenia cap sentit. Com ja he dit tenia un mati de divendres de molta feina. D’aquí a relacionar això amb “una situació de dos anys sense diàleg” es faltar a la veritat. Voldria fer notar la utilització recurrent del terme “alcaldable de CIU” per part del delegat sindical, per referir-se a mi. Doncs per bé que ho sóc, no té cap implicació en el tema que ens ocupa i, menys en la nostra relació, doncs ell amb mi com a representant sindical i treballador de l’ajuntament només hi té relació en tan que primer tinent alcalde o regidor, en cap cas com a alcaldable, i seria molt d’agrair que el que jo tinc clar, també ho tingui ell.

Com a alcaldable no he mantingut cap relació amb el delegat sindical i, no he fet cap oferta, ni he negociat res particular amb cap treballador de l’ajuntament, malgrat algun m’ha vingut a veure per si millorava l’oferta d’altres.

Continua dient: “I han negat qualsevol informació quan els hi he demanat com a Delegat sindical informació sobre la creació del lloc de funcionari al•ludit fent ús com a resposta del Regidor i Primer Tinent d’Alcalde del ...” no se pas de que parles...” ignorant totalment la qualitat i responsabilitat del Delegat Sindical.” A l’ajuntament no es nega informació a ningú, les seves sol•licituds han obtingut resposta sempre que la requeria. Les meves paraules del "no sé de que em parles” no es poden treure de context, com he dit les vaig dir quan el Sr. delegat sindical va dir, o jo vaig entendre, que havíem pujat el sou a 7 treballadors de l’ajuntament i creat una plaça de funcionari. Davant una cosa que desconeixia no podia respondre res més.

Puc demostrar que no hi ha hagut manca de diàleg, ni s’ha ignorat la qualitat i responsabilitat del Delegat sindical, a més dels escrits referits, repassant la meva llibreta constato:

Que ha participat en els processos de selecció de personal temporal per les temporades d’estiu 2009 i 2010.

Que el 27.10.2009 em reuneixo amb el delegat sindical. Temes que tractem: treballadors fixes, treballadors indefinits, estructura de nòmines, triennis i permisos.

Que el 16.12.2009 amb reuneixo amb delegat sindical més assessors d’UGT, temes que tractem: triennis, antiguitat, contractació, accés, proves i interinatges.

Que el 27.7.2010, amb reuneixo mab el Delegat sindical, temes que tractem: reducció 5%, base salarial, mesa negociadora, ambulància, vigilants municipals.

Continua l’escrit del Delegat Sindical dient “Adoptant mesures com la anteriorment ressenyada tot es fa d’esquenes (presumpte traïdoria) al Delegat Sindical amb una presumpte traïdoria i nocturnitat ja que no teníem coneixement ni tant sols de la plantilla de personal corresponent al exercici fiscal de 2011.” Com es pot demostrar en el registre de sortides hi ha els comunicats al representant sindical d’aspectes que afecten al personal. Pel que fa a la plantilla de personal del 2011, aquesta fou aprovada inicialment pel Ple conjuntament amb tot el pressupost com s’ha fet sempre. Després va quedar a exposició al públic durant el temps establert sense que hi hagués cap al•legació, ni al pressupost en general, ni a la plantilla en concret, per tant va quedar aprovat definitivament i publicat en el BOP. Traïdoria i nocturnitat són paraules inapropiades, quan s’apliquen a una cosa que ha estat aprovada pel ple i ha seguit un procés d’exposició al públic com preveu la llei. Com a molt, potser hi pot haver hagut una falta de comunicació al delegat sindical.

Continua dient el Sr. delegat sindical: “Si em permeteu la pregunta segons paraula d’un membre del actual govern amb la frase “ S’ha de crear perquè és de justícia”, no sé a que es refereix el que aquí comenta, i per tant no puc respondre, i voldria deixar clar que no vaig ser jo que la va pronunciar com es podria despendre de l'escrit del delegat sindical.

Acaba el Sr. delegat sindical el seu escrit amb majúscules i dient: “ Per acabar dir que per part del sindicat UGT, d’ençà aproximadament fa dos anys s’ha informat a la part negociadora el Sr. Regidor actual tinent alcalde i alcaldable de CiU juntament amb el secretari de la corporació, de la il•legalitat permanent de la situació de part de la plantilla”. El Sr. delegat sindical, un cop més hauria de poder demostrar el que diu, aportant la documentació que ho acrediti.

Curiós és el fet que el Sr. delegat sindical acabi signant el document com a Delegat Sindical UGT per ordre,( P.O.), jo em pregunto per ordre de qui?, que no és ell el Delegat Sindical?

Els darrers anys a l’ajuntament he assumit la relació amb els treballadors municipals i amb els representants sindicals, no diré que ha estat un camí de roses perquè ja se sap que els temes de personal són complicats de per si. Però puc dir que he atès a tots i cadascun dels treballadors que m’han vingut a veure, he buscat solucions a les necessitats i problemes que han sorgit amb la màxima equitat i justícia, igual que m’he plantat i he assumit les conseqüències quan s’ha hagut de dir que no tocava.

En definitiva, la puc haver encertat o no, però el que en cap cas hi ha hagut és inaccessibilitat, falta de diàleg i de compromís vers el col•lectiu d’empleats municipals. En aquest món tot es defensable, no hi ha ningú en possessió de la veritat absoluta, ni del fer perfecte, per tant sempre es pot qüestionar una actuació feta per altre, però si ho fem, cal fer-ho amb proves, honestament i sense descontextualitzar.

No entraré a valorar el paper dels membres dels dos grups polítics PSC i PORT-AM a l'oposició que el Sr. delegat sindical menciona en el seu escrit i que de paraula diu que li donen suport. En el Ple d'avui he donat les explicacions que acabeu de llegir a pregunta del representant del PSC sobre l'escrit presentat pel delegat sindical. En el mateix Ple els dos portaveus han manifestat que estaven al corrent de l'escrit presentat, el del PSC ha dit que el divendres passat el delegat sindical el va trucar per informar-lo, però que ells no hi tenien res a veure i que el PSC es desmarcava de l'escrit entrat. El portaveu de Port-am ha dit que el delegat sindical també el va trucar el divendres al matí, i que li havia passat un primer esborrany més fort.

Que què tenim?

2011-03-25T10:02:00.001+01:00

Tenim el Cau, l’escola, la biblioteca, la sala del Ball, un consultori, un pavelló, un skate parc, un magatzem, una seu pels municipals, una oficina de turisme, associacions, un punt tic, un espai jove, aigua regenerada, la bíblia, St. Baldiri, camins de ronda, Sta. Creu, la fira de l’espàrrec, peix, miradors, itineraris, enllumenats ecològics, passejos, platges, mar, muntanyes, un parc natural, romànic ... i així anar seguint i seguint.

Déu n’hi do el què tenim al Port de la Selva, ah! i, és veritat, també tenim deute, entre 1.600 i 1700 € de deute per habitant, contat sobre poc més o poc menys de 1000 empadronats.

Però en el temps que vivim, qui no té deute? i, no parlo d’administracions, parlo d’empreses, negocis i persones; qui tira endavant projectes sense anar a l’endeutament? pocs, molt pocs. El que és realment important és que el deute no ofegui, o sigui, que es pugui fer front als interessos i a l’amortització del deute amb tranquil•litat, sense haver d’aturar la màquina i perjudicar l’esdevenir.

El deute de l’ajuntament del Port de la Selva, ens deixa respirar, és totalment assumible. Anualment l’amortització i els interessos d’aquest deute representen al voltant d’un 6% del pressupost ordinari municipal, el que vindria a ser entre 140 i 150 € per persona.

La gestió feta en la negociació dels 4 crèdits vius que en aquests moments hi ha a l’ajuntament del Port, crec que es pot qualificar de bona o molt bona, doncs en el cas del darrer, el negociat en pitjors condicions, en el moment en què es va aprovar el pla de sanejament, quan encara n’hi havia que negaven la crisi, és a un interès del 2'63%, els altres: un al 0,5%, un al 1’125% i l’altre al 1’09%. No ho devem haver fet tan malament l’equip de govern de CiU, quan la Generalitat del PSC, Esquerra i Iniciativa va haver de col•locar deute públic a un 4’75% d’interès sense comptar la part corresponent a les entitats bancaries, no per fer front a inversions de present i de futur com en el nostre cas, sinó per garantir el funcionament de la mateixa administració. O ahir mateix sentiem que Portugal negociava un interès pel seu deute de l'ordre del 8%.

El Port de la Selva tenim una casuística molt especial, diria que gairebé irrepetible a Catalunya, probablement som l'únic o dels únics municipis de poc menys o poc més de 1.000 habitants capaços de multiplicar la població per 12 ó 13, amb el que això comporta en quan a infraestructures i serveis.

Voler comparar el nostre deute amb el de l'Armentera, Espinelves, La Pera o Maià de Montcal, municipis que tenen tot el meu respecte i admiració, és poc més que demagògia i ganes de fer-nos caure en un pessimisme que no ens porta en lloc.

Al Port de la Selva tenim, el què tenim, que és molt, moltíssim, i jo i, la gent de qui m’estic envoltant, per tenir opció a continuar liderant el municipi, n’estem convençuts i tenim ganes, moltes ganes de treballar amb la il•lusió, l’energia i el compromís que el nostre poble es mereix.

Arribat el maig veurem que passa, però el que es pot assegurar és que el que arribi a l’Ajuntament no es trobarà ni amb problemes financers, ni de tresoreria, ni amb urgències per fer front al pagament de les nòmines del mes de juny.

Deixeu-me doncs tornar a dir ben fort:

QUE QUÈ TENIM? Tenim molt més que deute.
Tenim un entorn magnífic i un patrimoni de 1a.
Tenim una societat dinàmica i participativa.
Tenim un gran potencial com a poble i com a destí turístic.
Tenim persones preparades i valentes, disposades a escoltar a tothom i a buscar solucions.
Tenim l’oportunitat d’anar endavant, de mirar el futur amb optimisme.

Que què tenim? Ho sabem molt bé el que tenim, serem capaços de valorar-ho?

El Doctor Moises Broggi (II)

2011-03-10T09:17:00.003+01:00

Fes click a la imatge per ampliar-la

Avui reprodueixo l'entrada feta el 8 de juny del 2008 quan el Port de la Selva acabava d'homenatjar al Dr. Broggi, gairebé tres anys després TV3 ens ha donat l'oportunitat de continuar-ne gaudint. Us deixo l'enllaç per si us vàreu perdre el Sense ficció d'ahir.

http://www.tv3.cat/videos/3411710/Dr-Moises-Broggi-Ciencia-etica

08/06/08El Doctor Moisès Broggi

Ahir el municipi del Port de la Selva va homenatjar al Dr. Moisés Broggi, els actes van ser d’allò més emotius, malgrat algun problema tècnic de darrera hora vinculat a la megafonia. Les darreres setmanes en tant que primer tinent d’alcalde de l’ajuntament del Port m’ha tocat peparar amb l'ajut d'un bon equip aquests actes d’homenatge fet que m’ha permès acostar-me a l’obra i a la vida del Dr. Broggi. Una vida no mancada de dificultats, almenys durant una etapa, però la seva força i perseverança davant la injustícia no només li va permetre superar-la sinó que el va convertir en un triomfador. Ahir durant tot el dia vaig quedar sorprès per la capacitat de transmetre saviesa d’aquest gran personatge, cada frase seva es podria convertir en una cita. Em sento feliç d’haver pogut compartir una jornada amb ell.

Oficialment candidat!

2011-03-05T01:57:00.003+01:00

Divendres passat dia 25 de febrer de 2011, vaig ser presentat oficialment com a candidat de CiU a l’alcaldia del Port de la Selva.

En Xavi, gran amic i company de batalla durant els darrers anys a l’ajuntament, va donar el tret de sortida a l’acte amb poques però sentides paraules. Tot seguit en Genis, l’ALCALDE, (si alcalde en majúscules, perquè en Genis pot tenir seguidors i detractors, però ningú li pot negar que és un Alcalde que s’ho creu, que en fa i en sap), va fer un repàs a la seva trajectòria política i a la del poble, que d'ençà la recuperació de la democràcia han transcorregut pràcticament paral·leles. L’Oriol Pujol, el secretari general adjunt del meu partit va presidir la presentació i va fer un discurs final carregat d’energia i optimisme. Tots van estar de cine, quina gran gent la del meu partit.

Tot això ho van fer davant un centenar llarg de persones, entre ells la família, els companys de partit i molts amics i veïns del Port, quin gran honor! I quins nervis, els que hi éreu ja ho vareu notar, tot i que havia escrit el que us volia dir, me’n vaig deixar una part, però en fi no és important tindrem temps de parlar-ne.

Les darreres setmanes he dit per activa i per passiva que era conscient que substituir a en Genis no era gens fàcil, sobretot perquè el seu carisma i la seva capacitat estan lluny de les meves. Molts m’ho heu retret i m’heu dit que ja ni havia prou d’infravalorar-me, cosa que m’encoratja i, us faig saber que no hi insistiré més. Com vaig dir el divendres assumeixo el repte amb força, il•lusió i humilitat.

Tots esteu al corrent que tinc la columna vertebral de la llista de persones que m’acompanyaran en aquest trajecte i que he parlat amb moltes altres per acabar de completar-la, les properes setmanes quedarà definida la nostra candidatura. Però més enllà de la llista voldria demanar-vos a tots la vostra col•laboració i recolzament a l’hora de vestir el projecte.

Us comentava ara fa una setmana que el programa no estava fet, que hi pensàvem i hi treballàvem, però que tenim temps i ara ens toca escoltar i recollir les vostres aportacions, les de tots, doncs la prioritat més enllà de les grans línies, han de ser els problemes reals de cadascuna i cadascú de vosaltres.

És cert, però, que quan haguem d’elaborar el programa jugarem amb avantatge perquè el podrem estructurar a partir d’una bona base, la feina feta durant els darrers anys. Crec, sincerament, que hem estat capaços de liderar un poble per viure-hi bé. Que hi ha mancances? Segur. Que es pot millorar? També, només faltaria. El poble ha avançat s’han fet moltes coses, tindrem oportunitat de parlar-ne amb profunditat els propers mesos, però per dir alguna cosa: la guarderia, el pavelló, el dispensari, la biblioteca, la sala del Ball, l’escola, ... molt més que edificis, en definitiva espais necessaris per afavorir les relacions socials i la convivència.

Benvolguts conciutadans el Port de la Selva durant els anys que fa que sóc a l’ajuntament ha esdevingut pioner i referència en molts àmbits, quants municipis de la comarca s’han emmirallat en el cos de vigilants municipals, quants municipis van fer una “aposta” tan decidida com la nostra en el salvament marítim?. Igual que amb el servei d’ambulància, el que els darrers anys ens ofereix el SEM al nostre poble es va iniciar el 1995. Aquest 2011 tots els municipis de la demarcació de Girona disposaran de com a mínim un desfibril•lador, el Port de la Selva fa 10 anys que va estrenar el 1r i, acabarem l’any amb 4. Un municipi de la comarca amb característiques molt similars a les nostres, per alguns referent turístic, tot just l’any passat va connectar les aigües residuals a una depuradora, nosaltres sempre hem estat capdavanters, en l'actualitat estem a punt d’esdevenir referent mundial en els usos per part de privats de l’aigua regenerada, i això en gran part és així perquè hem estat capaços de planificar, amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003. Ens hem posat al dia amb les noves tecnologies, disposem d’una web renovada i dinàmica, som presents a les xarxes socials, hem potenciat l’ús gratuït d’internet i de la informàtica amb ordinadors a la biblioteca, a l’espai jove i molt aviat al punt TIC i amb zones wifi vinculades a aquests àmbits. Hem tirat endavant el pla local de joventut que s’ha traduït amb un tècnic compartit, en un espai jove, una festa jove, un skate park,.. sense oblidar quants joves van poder, en el seu moment, fer la prestació social amb comoditat,quants han pogut fer pràctiques o quants han pogut optar a una feina durant el període d’estudis.

I amb el patrimoni cultural? Doncs també ens hi hem fet de valent, ens hem fet sentir en el Patronat de Sant Pere de Rodes, hem participat i consolidat el festival de música, hem recuperat la bíblia, hem restaurat Sant Baldiri, hem participat i organitzat les campanyes arqueològiques de Santa Creu de Rodes i l’entorn de Sant Baldiri. Hem creat itineraris, hem fet jornades i exposicions. Hem recuperat el fons d’en Pol Nadal i Mallol amb la col•lecció integra de la revista “Ressorgiment”.

I amb la resta? N’anirem parlant i, veurem que en molts i molts aspectes s’ha avançat i s’ha avançat bé. Malgrat tot hi ha assignatures que s’arrosseguen, en som conscients, haurem d’esforçar-nos més per aprovar-les. Però malgrat això resulta evident que parlar d’immobilisme al Port de la Selva és faltar a la veritat.

I a partir d’ara que? Doncs a partir d’ara tot. El poble té un gran projecte entre mans, el “viure al poble” un projecte seleccionat entre més d’un centenar de projectes i posat com a exemple per l’anterior conseller de Governació, que per cert no era convergent. Aquest és un projecte ambiciós a dos anys, que ha d’ordenar el sector que va des de la plaça del Dr. Oriol al carrer de la Roqueta, modernitzant els serveis, soterrant els que calgui, prioritzant als vianants, guanyant espai per les persones i afavorint el desenvolupament de la 2a línia. Haurem d’acabar de definir l’ordenació del front de mar amb el pla especial portuari, un cop recollides les aportacions dels sectors més afectats. Continuarem treballant per mantenir els serveis i millorant els que es puguin.

El divendres passat vaig parlar també del turisme, perquè encara avui és el motor principal del nostre municipi i en aquest camp el nostre compromís és el de buscar l’excel•lència, us remeto al butlletí d’informació municipal de l’agost del 2008 on exposàvem un seguit d’iniciatives pel foment del turisme sostenible, són les que tenim intenció de seguir amb la complicitat de tots els sectors implicats. Estem convençuts que tenim un bon producte, que hem treballat per millorar-lo, que aquest producte no és comparable al de Marbella ni Benidorm, ni al de Lloret o Platja d’Aro, ni tan sols al dels nostres veïns de Llançà i Cadaqués. Que des d’aquesta especificitat l’hem de saber vendre, hem de buscar el mercat i atreure’l, hem de veure que ens pot allargar la temporada i potenciar-ho, treballant conjuntament, tenint clar que no som el melic del món, que no podem avançar pensant que tots els problemes del Port de la Selva són culpa del Port de la Selva, o més ben dit de l’ajuntament o concretament de Convergència i Unió. Cal entendre que tot s’ha globalitzat, per exemple fa 25 anys només uns pocs adinerats feien vacances al Carib o a Thailàndia ara són competència directe, gairebé tothom hi pot anar.

El país està en un moment econòmicament difícil però el capital humà del nostre municipi es revaloritza per moments, les entitats i les associacions no han perdut dinamisme, les persones tampoc ho hem de fer.

Acabo aquest escrit, com ho vaig fer divendres passat, sense cap gran promesa, segurament el que us la faci més gran serà el que més us decebrà, però si amb un compromís, el compromís de treballar de valent pel Port de la Selva i tots els seus veïns i veïnes.

En aquest moments em sento un hereu més de la democràcia, hem sento hereu de tots els portselvatans i les portselvatanes que en un moment o altre des de CiU heu treballat pel poble. I amb aquesta riquesa, amb el suport de la meva família, dels meus amics i de tots els que me’l vulgueu donar espero ser un bon candidat.

Gràcies, visca el Port de la Selva i visca Catalunya!

Un pas important!

2011-02-03T23:56:00.001+01:00

16 anys enrere debutava en una llista electoral, des de llavors he participat d’una forma o altra en totes les eleccions municipals sense interrupció. Aquesta vegada repetiré. Repetiré perquè se m’ha ofert la possibilitat d’encapçalar la llista de Convergència i Unió al Port de la Selva i, aquesta, no cal que us digui, és una oportunitat somiada que em motiva enormement. No és un repte fàcil, sóc ben conscient que no tinc el carisma, ni el bagatge, ni tan sols la capacitat del meu predecessor, sens dubte el millor alcalde i candidat possible. Però arribats aquí, aquest desafiament no m’espanta, m’estimula, l’afrontaré treballant amb força, com sempre, i sobretot amb l’ajuda de tots. Compto amb tu!

Gràcies i a disposar.

Més fals que un amic del Facebook

2010-12-30T15:14:00.003+01:00

De tots és coneguda la dita “ets més fals que un amic del Facebook” que tan popular s’ha fet els darrers anys. I és que tots hem tingut sol•licituds d’amistat de gent que no hem vist mai, d’alguns ni tan sols teníem idea que existissin. Admeten que sempre ens poden enganyar, i segurament m’han enganyat, no comparteixo la dita.

El facebook m’ha donat i em dona la possibilitat de conèixer gent, gent llunyana amb qui difícilment podria tenir cap altra relació que no fos la virtual. M’ha donat la possibilitat de consolidar amistats properes en l’espai però amb les qui resulta difícil coincidir físicament, m’ha donat la possibilitat de fer amistat amb gent d’arreu amb aficions o inquietuds comunes.

Perquè més enllà de la definició enciclopèdica que diu que un amic “és algú amb qui estem units per l’amistat, o sigui amb qui compartim una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual”, tots podem definir que és per nosaltres un amic : aquella persona amb qui podem compartir experiències i opinions, que t’escolta i et contesta, que mira d’entendre’t, que t’anima, que s’alegra de la teva sort i s’entristeix de la teva pena, que no t’enveja, que no t’exclou, que t’ajuda,... i estic convençut que tot això no és incompatible amb la xarxa, i és que, ara que m’he aturat a reflexionar-hi, facebook m’ha portat molts bons amics, i desgraciadament també m’ha fet veure que alguns que jo tenia per tals abans del boom de les xarxes socials no ho eren tant. Amb això vull deixar clar que els amics falsos no són exclusivitat del facebook i les xarxes socials. Però avui aquests no són importants, ni he escrit per ells, he escrit pels veritables amics, també els del facebook . Moltes gràcies per ser-ho!!!

Bon Nadal

2010-12-19T19:17:00.018+01:00

Un any més us desitjo un Bon Nadal, aquesta vegada amb una fotografia del Gou (Golfet) i un fragment de la Nova balada del cap de Creus escrita pel nostre poeta J.V Foix a el Port de la Selva ara fa 60 anys.

Fes doble click sobre la postal.

HPO 2a part

2010-12-17T15:41:00.007+01:00

Fa un any, en aquest mateix espai explicava com estava el tema de l’Habitatge de Protecció Oficial en el nostre municipi, reconeixent que era un tema pendent del nostre grup que feia massa anys que arrossegàvem i que no havíem tingut l’encert de resoldre abans.

Explicava també les raons que ens havien portat on érem i com malgrat la situació general de crisi immobiliària havíem estat capaços de sortir-nos-en. I posava com a termini per tenir llestos els nous pisos la primavera del 2011.

A hores d'ara les obres de l’edifici que ha d’acollir els finalment 20 pisos de protecció oficial avança a bon ritme, es manté la previsió de poder-los entregar abans de l’estiu, però si malgrat tot hi ha algun petit retard, aquest no serà més que això, l'HPO és un tema encarrilat i resolt.

Des de l’ajuntament fa setmanes que es facilita la inscripció al registre general d’habitatge de protecció oficial de Catalunya. Estar inscrit en aquest registre és condició indispensable per optar a un d’aquests pisos. En aquests moments s’ha gestionat 15 peticions d’inscripció corresponents a les 15 famílies interessades en comprar un dels 20 pisos disponibles en el nostre municipi.

En el bloc que s’està aixecant hi haurà 20 pisos destinats a HPO de capacitats diferents. 1 pis de 4 habitacions, 9 de tres habitacions i 10 de dues habitacions. Així pretenem donar resposta a les diferents necessitats i realitats del municipi.

Enllaç directe a la publicació del 21.12.2009

Mas President!

2010-11-29T14:19:00.000+01:00

Jo ja he triat!

2010-11-12T08:58:00.000+01:00

Dir que hi ha un dispositiu no és sinònim de tenir-lo

2010-09-15T10:42:00.004+02:00

El maig de 1999 un servidor va entrar a formar part de la plantilla del Parc Natural de Cap de Creus, una de les primeres tasques encomanades per la direcció del mateix fou la de coordinar la prevenció d’incendis forestals, tema en el qual estava vinculat des de finals dels anys 80 quan vaig introduir el voluntariat forestal a la comarca de l’Alt Empordà i vaig participar en la creació de l’ADF Cap de Creus-Serra de Rodes.

Va coincidir en el temps la iniciativa de la Diputació de Girona de dotar al cap de Creus d’un servei d’informació i prevenció d’incendis forestals seguint, a escala, el model de la Diputació de Barcelona, que ja es feia al Montseny on la gestió era conjunta entre ambdues administracions. Des de llavors m’he implicat des de tots els àmbits on tinc responsabilitat, però sobretot des de les ADF en el foment i bon funcionament del dispositiu finançat per la Diputació de Girona, d’aquí que me’n senti molt partícip.

El Parc natural de cap de Creus l’estiu del 1999 va muntar el primer dispositiu,amb quatre vigilants contractats pels ajuntaments amb el finançament de la Diputació. Fou un servei precari, feien rutes amb el seu propi vehicle, amb grans dificultats de comunicació i amb molt pocs recursos. L’any 2000 varem continuar amb un servei modest, es millora la xarxa de comunicació integrant els vigilants a la xarxa del cos d’agents rurals i facilitant-los un vehicle del Parc, però l’incendi del 6 d’agost (6.000ha) fa aflorar grans mancances, falta de formació, desconeixement exhaustiu del territori, manca de recursos, marc jurídic per utilitzar vehicles de la Generalitat i intervenir en els incendis forestals. Per això l’any 2001, i degut a la meva condició de coordinador de l’ADF224, es prova de vincular el servei a les ADF, signant els convenis amb municipis amb ADF, compartint equips de transmissions i formació, a més es va llogar un tot terreny específicament per aquest servei, però, un altra vegada, l’incendi del 19 de juny (1.200ha) posa de manifest més mancances. No hi ha capacitat de fer una 1a intervenció efectiva malgrat estar en el territori, ni capacitat de fer suport a l’extinció en zones d’alt valor ecològic quan bombers prioritzava, lògicament, les persones i els bens immobles. Davant això l’estiu del 2002, el Departament de Medi Ambient posa a disposició del Parc 2 vehicles tot terreny amb capacitat d’extinció i el Conveni amb la Diputació es fa càrrec del personal del Dispositiu. El Dispositiu a més es va estendre a altres espais naturals de la comarca, durant el 2003 i el 2004 es consolida el model. El 2005 i 2006 canvis en el servei de Parcs fan inviable utilitzar els vehicles de Medi Ambient, i s’opta pel lloguer de vehicles pick up, que son equipats amb kits de 1a intervenció de les ADF. També a partir el 2005 es crea l’associació d’ADF de l’Alt Empordà, que ofereix des de llavors suport al Dispositiu amb la creació de Control Empordà, 1r amb les subvencions ordinàries, els darrers anys amb la signatura d’un conveni amb la Diputació. Des de l’Associació s’ha acabat fent la coordinació real dels efectius facilitant la seva integració en els dispositiu global del país. A partir del 2007 i fins a la data a l’Alt Empordà s’ha substituït el lloguer de vehicles pels de les ADF totalment equipats i pensats per aquesta tasca, afavorint a més considerablement l’estalvi, doncs dels aproximadament 3.000€ per vehicle es va passar als 300€ en previsió de reparacions, o als 0 € d’aquest any , en que el manteniment va a càrrec de les ADF. Així doncs, i fins a la data, aquest dispositiu ha estat capaç de racionalitzar els recursos però sobretot de mostrar-se efectiu i eficient, esdevenint un referent en el món de la prevenció i el suport a l’extinció d’incendis forestals, i això ha estat així gràcies, en gran part, a la implicació de les ADF i la seva gent.

Explico tot això perquè fa uns dies ens ha arribat la noticia que l’any que ve el Dispositiu de la Diputació es farà mitjançant un Pla Ocupacional, fet que al meu entendre acabarà amb el model actual de servei, i amb tota probabilitat quedarà desvinculat de les ADF que eren les que li donaven valor afegit.

Durant aquest poc més de 10 anys de vida del Dispositiu finançat per la Diputació de Girona, s’havien resolt de forma correcte un seguit, a vegades de mancances, d’altres de duplicitats innecessàries. I en gran part això ha estat possible, i ho reitero, gràcies al paper de les ADF. Però les ADF també n’han tret un benefici, doncs alhora s’han vist afavorides per la dinàmica del mateix Dispositiu de forma que els ha retroalimentat. Amb el nou model tot això hi ha moltes possibilitats que es trenqui.

Els darrers anys la pràctica totalitat dels vigilants contractats, a l’Alt Empordà, a traves dels convenis entre Ajuntaments i la Diputació eren gent de les ADF de la zona d’actuació, gent vinculada al territori i amb un gran coneixement del mateix, també amb una formació continuada en matèria de prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals, amb el domini i els requisits legals per l’ús dels vehicles i equips d’intervenció més adients.

Paral•lelament el dispositiu esdevenia la punta de llança de la resta de gent de les ADF, els que treballen son companys de l’ADF que durant l’any fan de voluntaris com els altres. Són del mateix equip i no costa gens instrumentalitzar reforços, suports i complicitats. Es podrà fer això amb el sistema que es proposa?

Durant aquests anys, en molts casos els qui han optat a aquesta feina son pagesos, que sabem que un cop han segat el cereal o han collit la fruita tenen poca feina, i això els era un complement. En d’altres eren els seus fills, que estan estudiant i que podien treure l’ajuda necessària per continuar-ho fent. I la resta, senzillament persones que tenen un petit negoci o fan una altra feina però que no tenen inconvenient en tancar-lo o deixar-la per anar un matí a fer una franja o omplir una bassa, verificar una columna de fum o col•laborar en l’extinció d’un incendi fora de campanya, en definitiva persones que constantment vetllen pel territori.

Les condicions dels plans ocupacionals són incompatibles amb tot això, hi ha moltes possibilitats que qui acabi ocupant aquestes places sigui gent desarrelada, que l’únic que busquin, i és molt lícit, és un sou i una feina, independentment de quina sigui. Sabran de sortida que aquesta té data d’inici i fi, i cap possibilitat de consolidació més enllà dels tres mesos. Sense parlar de la formació i de l’experiència, em pregunto: la seva implicació pot ser la mateixa?

Davant això com hem de reaccionar la gent de les ADF, que voluntàriament defensem el nostre territori 24h al dia durant 365 dies a l’any sinó podrem optar a les places, almenys la majoria. Algú creu que amb aquest sistema passarà el que ha passat durant aquests anys quan en situacions de risc la gent del dispositiu per iniciativa pròpia s’ha quedat dues hores més de servei, que els seus dies de festa voluntàriament han reforçat el dispositiu, ...

Com a coordinador de l’Associació d’ADF de l’Alt Empordà, coneixedor de la realitat del territori demano a qui pertoqui que valori la decisió presa, i no reculem a l’any 1998 on bona part de les ADF de la comarca estaven en estat letàrgic, on no sentien seus els dispositius de les administracions, dispositius problemàtics: accidents, absentisme, conflictivitat,...

Durant els caps de setmana de més risc d’incendis d’aquest estiu, malgrat haver-hi només dues unitats finançades pel Dispositiu de la Diputació a l’Alt Empordà hi ha hagut un mínim de set unitats ADF fent prevenció d’incendis, amb una punta d’ 11 unitats i més de 25 voluntaris el darrer cap de setmana d’agost, considerat d’alt risc. Ho podrem repetir l’any que ve?

El 2010 la Diputació ha destinat al dispositiu de l’Alt Empordà aproximadament 41.000 €, l’any 2009, el més complert, aproximadament 100.000 €. Tots entenem que estem en un moment econòmicament difícil, però el Dispositiu més enllà d’això d’un dispositiu efectiu i eficient, ha estat, com deia, un revulsiu per les ADF , una veritable xarxa pel territori, quan val això?

Desvincular el dispositiu de les ADF i la seva gent entenc que serà una gran equivocació, i així ho expressat als representants de la Diputació. Aquests, l’any que ve, podran continuar dient que hi ha un dispositiu de prevenció i suport a l’extinció, però això no serà sinònim de tenir-lo.

Moralment exclòs

2010-07-06T10:53:00.003+02:00

No cal que en faci massa propaganda, doncs la noticia corre com la pólvora. Ahir tots els regidors de l’ajuntament del Port de la Selva varem aprovar, en sessió extraordinària del Ple, declarar el nostre municipi moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució Espanyola, en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut en qüestions clau per a l'autogovern català com ara la llengua, la justícia i el finançament.

Més enllà de l’Ebre diran que aquest és un gest de quatre radicals eixelebrats de la Catalunya més tancada, d’aquests que sempre hem estat al·lèrgics a l’Estat Espanyol. Doncs, sense desmerèixer a aquest col·lectiu els vull dir que no s’equivoquin, el que escriu no és un català de sang, sinó un català, com molts, amb una àvia murciana, oncles, ties, cosines i cosins andalusos, valencians o lleonesos. Casat amb una dona d’arrels asturianes de família de llarga tradició militar, amb heroi de guerra inclòs. Dos fills que animem la selecció catalana pels vols de Nadal, però que els agrada que guanyi la “Roja”, en Fernando Alonso o en Rafa Nadal. Amb contactes, projectes, relacions laborals i d’amistat amb gent de tot l’Estat.

Per tan podeu pensar que ganes de trencar coses poques, en canvi si amb moltes ganes de buscar l’encaix a la realitat de Catalunya, prou ben trobat, al meu entendre, amb l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005. Estatut que va passar pel filtre abans de ser aprovat pel Ple del Congrés dels Diputats i del Senat , però que malgrat tot fou ratificat finalment en referèndum popular pel poble Català, promulgat pel Rei i publicat com a Llei orgànica el 2006 i amb el qual ja es feia el fet, almenys de moment, per una àmplia majoria dels catalans.

Però es veu que haver fet tots aquests passos dins la legalitat no és suficient per el PP i altres personatges. I aquests presenten un recurs d’inconstitucionalitat només contra el nostre Estatut en el Tribunal Constitucional, segurament menys legítim que el procés, però no hi vull entrar.

Com a regidor quan vaig prendre possessió del càrrec vaig prometre, i no ho vaig fer per imperatiu com altres regidors que m’acompanyaven, guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una Constitució en la que jo entenia hi cabíem tots i un Estatut en vigor des del 9 d’agost del 2006.

És evident que la situació ha canviat, l’Estatut tal com l’havien aprovat les administracions i referendat el poble Català no té cabuda a la Constitució segons el Tribunal Constitucional. Doncs molt bé senyors legalment hauré de continuar guardant i fent guardar la Constitució, ara si per imperatiu, però ningú em prohibirà que moralment m’exclogui de l’àmbit d’una Constitució que amb una sentència m’ha exclòs prèviament.

Cap esforç serà sobrer

2010-05-28T12:35:00.005+02:00

El Diari de Girona del dimarts passat, dia 25 de maig de 2010, titulava la seva editorial: Un estiu de molt risc per als boscos gironins. Començava dient que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, havia alertat recentment: “aquest estiu serà el més perillós pel que fa a risc d'incendis”.

L’editorial continua explicant que en bona part això és conseqüència de la nevada del 8 de març, diu que des de la Generalitat s’està treballant gairebé des de l'endemà mateix de les nevades, per intentar retirar la massa forestal caiguda en aquells punts que es consideren crítics, com podrien ser el perímetres de protecció prioritària. Malgrat això, continua l’editorial, ja s'avisa que les intervencions que s’estan fent seran insuficients per afrontar amb garanties la temporada d'estiu. I acaba apel•lant a la responsabilitat ciutadana perquè aquesta assumeixi tota la normativa sobre prevenció d'incendis forestals, doncs hi ha en joc els boscos, però també explotacions agràries i vides humanes. És per això que cap esforç serà sobrer, conclou.

Davant un panorama de sortida tan negre, miro al meu voltant i m'envaeixen els dubtes. Visc en un dels perímetres de protecció prioritària de les comarques gironines, no és el de les Gavarres, però a escala proporcional el seu bosc també s’ha vist afectat. Aquí, al cap de Creus, ni l’endemà ni fins ara, no hi ha treballat cap brigada, ni una. Bé, la colla del parc natural, per vergonya d’algú, durant uns dies va apartar quatre branques. Les úniques actuacions sobre la vegetació afectada pel temporal del 8 de març, llevat de les d’urgència per garantir el pas durant el dia de la nevada i els immediatament posteriors que foren assumides pels ajuntaments, les ha fet personal voluntari de les ADF, destinant-t’hi alguns dissabtes al matí, aquesta tasca que hauria de ser anecdòtica, resulta que és la més important tot i ser insignificant en el conjunt.

Però a més, tot i ser conscients que caldrà estar més alerta que mai, la Diputació de Girona ha retallat més del 50% el dispositiu de vigilància i prevenció d’incendis forestals en espais naturals d'especial protecció de les comarques gironines. Un dispositiu exemplar, que s'havia consolidat amb els anys, implicant als ajuntaments i les ADF o sigui a la gent del territori. En el cas de l’Alt Empordà s’ha passat de contractar 17 persones el 2009 a contractar-ne 7 aquest estiu. 10 llocs menys de treball en una comarca com la nostra resulten prou significatius. Operativament vol dir que de les 5 unitats que hi havia el 2009 repartides estratègicament per la comarca: dues en l’àmbit del cap de Creus, dues a l’Albera i una a les Salines, passarem a una al cap de Creus, una a l’Albera i cap a les Salines.

Cal afegir, malgrat no és oficial, que la Generalitat retallarà les ajudes a les ADF, en concret la partida per compra de vestuari i material de protecció pels voluntaris quedarà a 0€ per la majoria d’ADF. A l’era dels riscos laborals, quan el nostre país ha superat el voluntariat amb xancletes i calces curtes costa d’entendre aquesta passa enrere. Però la perspectiva no és millor per la resta de línies de subvenció. Tant en el cas de les de la Generalitat com en el de les de la Diputació, no hi ha cap garantia de que es mantinguin al 100%.

Entenc perfectament que vivim una situació econòmica complicadíssima i que les administracions s’han d’estrènyer el cinturó, però no sé si ho estan fent de la millor manera. Retallar en prevenció i dispositius de vigilància no és estalviar, doncs la nostra societat i menys els nostres politics no estan preparats per deixar cremar el país, i quan un conat, que podria haver estat controlat a temps pels serveis de vigilància i prevenció que no hi haurà, es converteixi en un incendi descontrolat si abocaran recursos sense mesura, el cost dels quals superaran amb escreix el que ara pot semblar que s’estalvia.

I no cal esperar el foc per incontrolar la despesa. A tall d'exemple, només de veure la quantitat de publicacions que tan la Generalitat com la Diputació editen per autobombo, amb escàs interès per la majoria dels mortals, i que en el 90% dels casos després d’un mesos passejant pels racons acaben en el contenidor blau, penso en lo absurd que és haver de retallar en allò que funciona i dona valor afegit al país. Estalviant-se alguna d’aquestes publicacions, o optant per edicions més modestes de les mateixes segurament seriem més sostenibles i no caldria ni deixar coixos els dispositius de prevenció d’incendis forestals, ni els voluntaris sense equips de protecció personal.

Des dels mitjans de comunicació es poden fer crides a la població, però també s’hauria d’exigir més als polítics i a les administracions, perquè cap esforç serà sobrer.

enllaç a l'editorial Diari de Girona 25 de maig de 2010

El Port de la Selva i l’arqueologia submarina del segle XIX

2010-03-22T12:55:00.005+01:00

Fa unes setmanes, la Isabel, historiadora, tècnica de cultura de l’Ajuntament i gran coneixedora del passat de la nostra vila, em va passar un document extraordinari, almenys per mi, del que n’havia sentit a parlar i llegit referències però no havia aconseguit fins ara.

Es tracta de l’article publicat el novembre de 1894 en el “Boletín de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa” escrit per en Romualdo Alfaras el 30 d’agost de 1894, o sigui fa poc més de 115 anys, i que titulava “Pesca de ánforas”. En aquest document escrit en castellà hi ha molta i bona informació del que passava en el nostre municipi. Per començar ja ens parla de la vinguda de bussos durant el mesos d’estiu per participar a l’abundant pesca del corall. Ens diu que en aquells moments esta en hores baixes, doncs anys anteriors havia estat molt més de moda i es pagava molt millor. Potser va ser aquest fet el que va possibilitar que el Sr. Alfaras i el Sr. Marés poguessin llogar els serveis d’aquests bussejadors per explorar els fons de cala Cativa. En Romuald recordava que 30 anys abans, quan ell era un nen, un vell pescador del Port anomenat l’avi “Caló” havia pescat amb el palangre una gerra de forma estranya que va regalar a la seva família perquè no hi havia res de valor a dins.

Després de contrastar aquest record amb informacions dels bussos coralers més grans, el dia 22 d’agost de 1894 tres llaguts sortien del Port de la Selva rumb a cala Cativa. Arribats a un punt entre Cap mitjà i la mateixa cala van fondejar per iniciar la recerca submarina. A trenta dos metres de fondària varen localitzar el jaciment d’una nau Emporitana o Masiliota que 2000 anys abans, de ben segur, es va veure sorpresa per un temporal de tramuntana en aquesta feréstega costa.

D’aquesta embarcació enfonsada només en restava part de l’ancora, que havia quedat soldada al fons i que ni la força de nou mariners va fer possible recuperar-la sencera. Durant dos dies els bussejadors van estar feinejant a l’indret amb cordes de cànem i espart que servien per recuperar les restes del naufragi. Concretament setanta dues àmfores, tretze en perfecte estat, trenta amb insignificant desgast i les vint-i-nou restants amb alguna mutilació.

No ens diu el text que se’n va fer d’aquestes restes, però podem pensar que algunes estan en el fons del Museu Marés de Barcelona, doncs la família Marés va participar de la gesta fent-se càrrec del cost de la meitat de l’expedició.

Per si en voleu llegir tots els detalls, us deixo l’enllaç a la biblioteca virtual de premsa històrica del Ministerio de Cultura aquí.

"És necessari reconèixer la seva professionalitat, agrair la seva tasca i respectar el seu dolor"

2010-02-08T21:09:00.007+01:00

Des de l'incendi d'Horta de Sant Joan no he escrit mai en el meu bloc personal res al respecte, si ho he fet en fòrums o al facebook doncs per la part que em toca em va afectar força. Però avui i un cop llegit l’escrit al Periódico del Conseller Saura tinc la sensació que està totalment fora de joc i el que diu ja no respon a res.

Sr. Saura, ningú qüestiona al cos de bombers de la Generalitat, no cal que ens digui que tenim un cos de bombers dels millors del món. Als bombers no els ha faltat, ni els falta suport, ningú dubte de la seva professionalitat. No he vist ni un fòrum, ni un grup a les xarxes socials, ni un lloc en contra dels bombers, en canvi no tenim prous dits al per comptar els que hi ha de suport i reconeixement.

Conseller en aquest país sabem valorar la tasca i professionalitat del cos de bombers, això no vol dir que un bomber, o un comandament no es pugui equivocar, no son divinitats. Son persones com tots nosaltres i en situacions d'extrema emergència i estrès les coses es poden fer bé, no tan bé o malament. Si hi ha hagut un error fent la feina que tocava, s'assumeixen responsabilitats i es prenen les mesures que toquin, sobretot per evitar torni a passar i fer la tasca més segura als bombers i facilitar-la als seus comandaments.

Conseller ha d'entendre que molta gent té dubtes del que va passar a Horta de Sant Joan, sobretot perquè no s’entén que vostè no hagi plegat, que continuí defensant el que no toca, perquè cada dia les seves paraules queden desacreditades per les informacions que apareixen.

I encara vol erigir-se com a màxim i únic defensor dels bombers catalans i donar-nos lliçons.

Conseller a quin país viu com en data d'avui s’atreveix a dir a la premsa : "És necessari reconèixer la seva professionalitat, agrair la seva tasca i respectar el seu dolor" quan això ja ho ha fet tothom.

Escolti bé el que demana la majoria: Plegui i deixi fer. Els bombers no necessiten que vostè els defensi.

Bones Festes

2009-12-22T08:39:00.004+01:00

Us desitjo que passeu un Bon Nadal i tingueu un 2010 ple de salut, pau i felicitat.

Fes click sobre la felicitació per ampliar-la.

Habitatge de Protecció Oficial

2009-12-21T12:07:00.003+01:00

Fa una setmana des de l’ajuntament es va convocar una xerrada informativa per explicar als interessats i veïns del nostre municipi com estava el tema de l’Habitatge de Protecció Oficial. Tema, que jo tinc clar, és una assignatura pendent del nostre grup que fa massa anys que arrosseguem i que no hem tingut l’encert de resoldre abans.

Durant l’anterior legislatura, 2003 - 2007 varem treballar sense descans per poder assolir l’objectiu d’oferir definitivament als veïns del Port de la Selva una quantitat raonable de pisos de protecció oficial. Varem tramitar tota la documentació urbanística, a l’efecte de tirar endavant el desenvolupament, pel sistema de cooperació, del sector que hi ha entre el darrer bloc de la carretera de Cadaqués i la rotonda del pont Vell. Però la situació del sector immobiliari i la construcció va accentuar les dificultats per tirar endavant aquest sector en els terminis previstos i per això, ja encetada aquesta legislatura (2007 – 2011), hem buscat alternatives. S'han tramitat amb força celeritat, els documents per resoldre favorablement el desenvolupament del sector SUD – 5 “La Sorra – 2”, de tal manera que aquest estiu l’Ajuntament ja disposava, per cessió gratuïta i obligatòria, d’una nova parcel•la destinada a la promoció d’habitatges de protecció oficial.

Davant les dificultats del moment, l’equip de govern va decidir preparar un plec de clàusules administratives particulars per a treure a concurs l’alienació d’aquesta parcel•la esperant que hi hagués promotors interessats en fer la promoció dels Habitatges de Protecció Oficial.

El 18 d’agost de 2009 el Ple va prendre l'acord d’aprovar inicial del Plec de clàusules administratives particulars que va de regir l’esmentat concurs amb els vots a favor de la mateixa Alcaldia i el tres regidors integrats al grup municipal de CiU, i l’abstenció dels dos regidors del grup municipal PORT-AM, cal fer esment que el representant del grup municipal del PSC-PM havia presentat la seva renuncia al càrrec i encara no s’havia fet el relleu corresponent.

En data 4 de desembre el Ple Municipal va resoldre el concurs a favor de l’empresa Osseja Proyectos Inmmobiliarios S.A., únic licitador, aquesta serà l’encarregada de construir els Habitatges de Protecció Oficial, les places d’aparcament i trasters que s’hauran d’estar totalment acabats en el termini de 12 mesos. Per tant, si es manté la normalitat actual, la primavera del 2011 es podran ocupar.

Aquest fet prou transcendent pel nostre municipi, i més, insisteixo en els moments que viu el món immobiliari, hauria de ser vist com un èxit, tardà si, però un èxit. Malgrat això, en el nostre poble, hi ha qui no li ha anat bé que fóssim capaços de trobar una solució.

Un poble en marxa

2009-12-07T13:57:00.001+01:00

En aquests moments, acabant l’any 2009, el Port de la Selva continua avançant, ho fem amb un seguit d’obres que com sempre ens han d’ajudar a viure millor.

En primer lloc volem continuar sent pioners en l’ús de l’aigua regenerada. Com molt bé sabeu el nostre municipi ja ho fou en la instauració del tractament terciari de les aigües que arriben a la depuradora. Ara volem fomentar la utilització d’aquesta aigua per a usos no potables, o fem iniciant la implantació d’una línea de distribució que des d’un nou dipòsit al Mirador estendrà els seus ramals fins a la Carretera de Sant Pere, el pavelló i la Fonollera, sectors de recent desenvolupament que ja han previst la doble xarxa necessària per aquest fi. En aquests moments es treballa a bon ritme amb la previsió que abans de tancar l’any l’obra estigui enllestida.

Altrament a començament d’any s’iniciaran els treballs per la modificació de la cota d’entrada al bombament de la canonada d’aigües residuals del Moll de la Timba. Aquesta actuació ens ha de servir per donar solució als col•lapses que pateix regularment el carrer Illa i a la part final del carrer Platja en els períodes de màxima activitat.

I finalment el darrer projecte que es posarà en dansa és el de condicionament dels trams 3 i 4 del camí de ronda, entre el Port de la Vall i S’Arenella. Això suposarà la unió dels sectors ja habilitats donant la comoditat i continuïtat necessària per anar o venir de Llançà vora mar.

Tot plegat representarà una inversió, d’altres administracions, al nostre municipi de més d’un milió i mig d’euros. Segurament a algú li pot sobtar que amb el Plan Zapatero enllestit abans de l’estiu i amb les eleccions municipals a més de 18 mesos vista tinguem el poble en obres. Però els que ja fa temps que ens hi movem sabem que les administracions van al seu ritme, i si ara hi ha la possibilitat de tirar endavant aquests temes és perquè a darrera hi ha un treball diari i constant de propostes, projectes i seguiment.

El voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals

2009-12-01T17:33:00.022+01:00

Aquest cap de setmana les Agrupacions de Defensa Forestals (ADF) catalanes hem celebrat el nostre 1r Congrés després de 23 anys de funcionament. Ha estat un repte important i un fet meritori que un cop més, dubto hagi tingut la cobertura que mereixia.

Les ADF són entitats sense ànim de lucre formades per propietaris forestals, ajuntaments, i entitats vinculades al territori que tenen com a finalitat la preservació del mateix. L’objectiu de les ADF és la prevenció i el suport en l’extinció d’incendis forestals. En aquest moments a Catalunya hi ha unes 300 ADF, que representen més del 75% dels municipis catalans, més del 85% de la superfície forestal del país i un col•lectiu d’aproximadament 10.000 voluntaris.

El Congrés ha estat la posada en escena d’una feina prèvia, 24 taules territorials, 4 jornades de treball del Comitè Tècnic i moltes reunions del Comitè Organitzador. Tot plegat ha servit per conèixer gent, opinions i experiències. I només per això ja es pot dir que ha estat un èxit i haurà valgut la pena, independentment de si les conclusions finals han respost les expectatives que cadascú s’havia creat.

Des de l’organització del Congrés em van proposar participar com a membre de les ADF a la taula rodona sobre “el voluntariat de Catalunya davant la prevenció i l’extinció d’incendis forestals”. Vaig compartir taula amb l’inspector en Cap del Cos d’Agents Rurals i el Subdirector general operatiu del Cos de Bombers, ambdós de la Generalitat de Catalunya. Sincerament n’esperava una mica més.

Com podeu entendre per mi ha estat un honor poder compartir taula amb aquestes autoritats en la matèria, però també una gran responsabilitat que em va portar a preparar-me a consciència la meva exposició, de la que voldria que en quedes alguna cosa més que el record.

Ha de quedar molt clar que aquesta és la meva visió, la d’un membre d’una ADF. No és per tant ni la visió oficial del Congrés, ni la del Secretariat Nacional d’ADF. És una visió des del territori fruït de les experiències viscudes i que només pretenia i pretén serveixi com a aportació per enriquir el debat.

Val a dir que quan parlem de voluntariat a Catalunya, ho podem fer en propietat doncs el nostre petit país té més de 500.000 voluntaris repartits en 1.700 entitats. I això com molt bé va dir fa poc més d’un mes l’Hble. Conseller Sr. Jordi Ausàs és una marca de país.

De voluntariat n’hi ha en molts camps, voluntariat social, assistencial, cultural, en el lleure, ambiental,... segurament tants com dificultats per consensuar una única definició del voluntariat.

Però en el nostre país quan parlem de voluntariat i de prevenció i extinció d’incendis forestals no hi ha d’haver cap dubte i ens hem de reivindicar i fer valer, estem parlant del voluntariat de les ADF.

Des de la creació de les ADF fins avui hi ha hagut una evolució d’aquest voluntariat. A finals dels anys 80’ el gruix dels voluntaris de les ADF eren propietaris forestals, bosquetans, pagesos, masovers,... en definitiva persones del món rural. Vint-i-tres anys després, o sigui en aquest moments el col•lectiu és molt heterogeni, fins el punt que tenim casos on l'únic nexe d’unió entre el bosc i el voluntari és l’ADF. La convivència d’aquests dos models ha enriquit i ha fet créixer el col•lectiu.

Es fa difícil definir aquest voluntariat tan heterogeni de les ADF, però a partir de 9 conceptes, podem arribar a establir que el 100% seria fàcilment identificable com a mínim amb 6 d’aquest "imputs": 1. - Viu i treballa en el territori a protegir. 2. - Te un gran coneixement del medi físic això el fa extraordinàriament efectiu a l'hora de realitzar funcions de suport a les unitats d'extinció. 3. - El seu assessorament és molt valuós quan s'han de determinar les necessitats en quant a infraestructura de prevenció. 4. - Col•labora en tasques de prevenció d’incendis forestals. 5. -Col•labora en tasques d'extinció d’incendis forestals. 6 - S’ha autoorganitzat. 7. - S’ha format en les tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals. 8. - Disposa d’equips i materials per desenvolupar la seva tasca. 9. - Actua de forma coordinada.

Però durant aquest temps no només ha evolucionat el voluntariat de les ADF

Ha evolucionat la societat, tenim una societat més exigent, vivim a la generació del reclam dels drets i l’oblit dels deures, tenim una societat més urbana, el món rural ha perdut pes davant les ciutats, però paradoxalment la societat és molt més usuària del medi natural, tothom va a caçar bolets, tots som bons per collir espàrrecs, molta gent va a cacera, i no parlem de l’efecte decathlon que ha popularitzat el senderisme, la btt, ...

Ha evolucionat el paisatge, abandonament dels conreus, construcció de grans zones residencials i urbanitzacions, noves infraestructures: línies elèctriques, autovies, parcs eòlics, alta velocitat.

Ha evolucionat el clima, científicament demostrat, encara que ho vulguem posar en dubte o no ho vulguem creure a casa nostra la temperatura mínima mitjana a pujat poc més d’un grau els darrers cinquanta anys, i el món acadèmic, com ens deia el Dr. Boada ha constatat canvis en el nostre entorn.

Ha evolucionat el bosc, n’hi ha més i en pitjors condicions.

I conseqüentment per tot plegat han evolucionat els incendis forestals. Fa poc més de 10 anys, després dels incendis de la Catalunya Central, en Marc Castellnou, avui analista en Cap de Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals dels bombers ens deia que havien arribat els incendis forestals de tercera generació, incendis que ja no propagaven per radiació com estàvem acostumats, sinó que es propagaven per convecció degut a la important carrega de combustible. Però és que en aquest 10 anys hem passat ja als incendis de 4a generació, incendis convectius de molta intensitat en zones periurbanes, i els nostres veïns (grecs i italians) ja han fet el salt a la 5a generació que no són més que la simultaneïtat en condicions extremes dels incendis de la 4a.

Davant aquesta situació ens hem de plantejar cap on ha d’anar el voluntariat de les ADF. En el camp de la prevenció, el més important pel que fa a la tasca de les ADF, estem en el bon camí. Hem de continuar participant en actuacions de millora forestal, inventariant i seguint l’estat de les infrastructures de suport a l’extinció, fent recorreguts de vigilància i localització de riscs, i potenciant la difusió i la sensibilització. Per fer tot això hi ha prou eines, plans de prevenció d’incendis de les mateixes ADF, municipals, de massissos, d’espais naturals, ... és una tasca planificable i sense estrès.

Però, i en el camp de l’extinció? Doncs penso que hem de consolidar, generalitzar i oficialitzar el que en molts racons del país s’ha iniciat per interès propi. Ens cal un voluntariat format, amb una formació bàsica i homogènia a tot el territori, ja no si val el discurs de “que m’has d’explicar si tota la vida que apago foc”, els incendis han evolucionat, les tècniques d’extinció també i ens cal a tots parlar un mateix idioma. Ens cal també un voluntariat equipat, amb equips acords al risc, el nostre voluntari no va amb pantalons curts i una branca. En l’extinció no hi ha d’haver diferència entre l’equip d’un funcionari i el d'un voluntari. Ens cal un voluntariat organitzat, sempre que tinc oportunitat dic que el veritable valor afegit de les ADF son cadascun dels seus voluntaris amb les seves habilitats personals, però el que ens fa forts i eficients és la suma d’aquestes individualitats. I finalment ens cal un voluntariat coordinat, nosaltres som uns més en el món dels incendis forestals, durant la meva presentació vaig fer el símil incendi = pel•lícula, en aquesta nosaltres som un actor més, un actor secundari, sense que això sigui un demèrit, doncs difícilment pot acabar bé sinó hi ha oscar per tots.

I fet això quin ha de ser el nostre àmbit de treball, doncs habitualment el local, l’àmbit natural de cada ADF, és on sempre serem més efectius i eficients en tots el camps de la nostra activitat. I excepcionalment el nacional, només en situacions de simultaneïtat de grans incendis forestals.

Perquè si som capaços de formar-nos, equipar-nos, organitzar-nos i coordinar-nos, podem ser el suport necessari per evitar o endarrerir el col•lapse del nostre sistema d’extinció.

Catalunya davant els incendis forestals del futur no es pot refiar d’una crida d’urgència al voluntariat ocasional, el nostre país es mereix un col•lectiu compromès com el de les ADF, massa sovint invisible a ulls dels funcionaris, polítics, mitjans de comunicació i població en general.

Carril bici

2009-11-11T13:51:00.004+01:00

Amb un any llarg d’endarreriment a mitjans d’octubre es van iniciar els esperats treballs a la carretera de la Selva de Mar. En aquest cas la tardança és atribuïble a la crisi en que estem immersos, doncs l’empresa que havia resultat adjudicatària de l’obra va haver-hi de renunciar per dificultats internes. Aquest fet va comportar la readjudicació de l’obra per part de la Diputació amb el conseqüent remenament burocràtic que això suposa.

Salvats els contratemps, val a dir, que la importància d’aquesta obra rau, més enllà de la millora de la carretera en sí, en el vial paral•lel per vianants i bicicletes que els Ajuntaments del Port de la Selva i la Selva de Mar varem demanar a la Diputació alhora de projectar el condicionament de la carretera.

El període d’execució previst és de 4 mesos, per tant hem de pensar que la propera Setmana Santa ja haurà entrat en funcionament. Aquest nou vial per vianants i bicicletes, que unirà els dos municipis, pel nostre ajuntament haurà tingut un cost de poc més de 100.000 €. Xavalla si tenim en compte que ens permetrà acabar amb una situació de risc extrem, que només la fortuna ha fet que no esdevingués desgracia.

Per mi, el més important és la consolidació d’una passejada habitual per molts veïns i visitants dels nostres nuclis amb unes garanties de seguretat fins ara inexistents.

Un poble viu

2009-10-22T19:12:00.004+02:00

Avui faig 41 anys, poder celebrar l’aniversari sempre és motiu de joia i més quan ho fas envoltat de gent que t’estimen i t’estimes. Però, si a més la data del teu aniversari coincideixi amb la visita del Conseller de Governació i Administracions Públiques al teu municipi per participar d’un seguit d’actuacions importants gairebé no es pot demanar més.

Avui 22 d’octubre, el Port de la Selva ha inaugurat les obres de d’adaptació de l’edifici consistorial, obres que no només han millorat i de quina manera l’accessibilitat a l’edifici, sinó que a més ens han permès de reorganitzar l’espai interiorment per ajustar-lo a les necessitats de l’organigrama municipal i amb la finalitat que l’usuari tingui un major i millor servei.

Amb la reforma actual l’ala Nord de la planta baixa queda ocupada per l’arxiu, fins ara a la 2a planta, acabant així amb la problemàtica del seu pes. A l’ala Sud, on fins la passada primavera hi havia l’oficina de turisme, hi ha l’entrada diària, la recepció i el punt d’atenció a l’usuari, així com el servei de recaptació i un espai compartit pels serveis socials i el jutjat de Pau, des d’aquí s’accedeix a l’ascensor i a l’escala que condueix a les plantes superiors. La primera és la destinada al personal tècnic i administratiu, amb un despatx a cada extrem, destinats a la secretària-intervenció i als serveis urbanístics, a més d’un cos central compartimentat per la resta i una sala de reunions polivalent.

La segona planta és la nostra, la destinada als politics, la part central l’ocupa la sala de Plens, a l’ala Nord hi ha l’Alcaldia i a l’ala Sud el despatx de l’equip de govern, el de l’oposició i una sala de reunions per us de qui la necessiti.

Tota aquesta adequació ha tingut un cost de 278.000€, 223.000€ dels quals han estat finançats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (POUSC).

També avui l’Ajuntament del Port de la Selva i el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya hem signat el conveni del programa Viure al poble. un programa destinat a afavorir l’activitat econòmica i les iniciatives emprenedores que permetin la dinamització i el desenvolupament local dels municipis amb menys de 2.000 habitants. Els projectes seleccionats dins d’aquest programa responen a una estratègia per possibilitar l’aparició de noves iniciatives econòmiques, el nostre ha estat un dels dos projectes seleccionats a la comarca, i el mateix conseller ha dit que era un molt bon projecte, fet que ens omple de satisfacció a tots els que hi hem participat. Però el veritablement important és que el conveni signat avui ve acompanyat de 677.000 € que ens hauran d’ajudar a fer realitat el que ara és només un bon projecte.

El projecte presentat pel nostre Ajuntament i seleccionat per la Generalitat te com a finalitat la rehabilitació urbana dels carrers del nucli històric. La redacció del mateix s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de la població i les necessitats del centre històric del municipi. Es tracta, en definitiva, de desenvolupar una rehabilitació física del casc antic del municipi, per tal d’aconseguir un foment del benestar i una dinamització econòmica sostenible, tot potenciant l’oferta turística, a partir del patrimoni cultural, de la millora dels espais públics i dels seus accessos.

L’operació es concretarà en la renovació de les infraestructures urbanes, a través d’un seguit d’actuacions en determinats espais emblemàtics d'aquest nucli històric: la rehabilitació del sistema viari a través de la millora del paviment de la trama de carrers del centre; el soterrament de les diferents xarxes aèries de cablejat com l’enllumenat, la baixa tensió i la telefonia; la instal•lació de mobiliari urbà per potenciar les zones de descans, la millora de la xarxa d’enllumenat públic; i la supressió de les barreres arquitectòniques.

L’objectiu final és la modernització dels serveis i infraestructures del poble, la revitalització del nucli del casc antic, la valorització del patrimoni cultural i de la singularitat urbanística, la potenciació turística del municipi, de manera que afavorim la seva desestacionalització, amb renovats serveis turístics que facilitin reactivar l’economia.

Finalment hem acabat els actes, d’un dia tan assenyalat, amb la presentació de l’associació cultural Puig Gros. En aquest cas no podem parlar de grans inversions econòmiques, però si podem parlar de capital, un capital humà incalculable,que és el que aporten més de 170 veïnes i veïns del nostre poble que s’han agrupat sota la premissa d’haver superat la cinquantena i conservar la vitalitat dels vint. Per mi resulta evident que aquest darrer és un fet vital per viure al poble, a tots ens cal un referent i quin millor per el nostre poble que el dels que fa més temps que hi viuen.

Com a partícip de l’equip gestor del municipi haig de dir que avui em sento molt satisfet. Hem inaugurat l’ajuntament, una realitat que ens ha de permetre treballar més i millor. Hem signat un conveni que ens ha d’ajudar en un futur proper adaptar-nos a les noves necessitats i continuar sent un referent turístic. I finalment s’ha consolidat un projecte social de primer ordre que, com deia el conseller, ens ha de permetre continuar donant corda a la vida del municipi.

A tots felicitats i per molts anys!!!

L'espectacle de dansa

2009-08-27T14:42:00.004+02:00

Avui parlava amb una companya de feina de l’ajuntament , em deia que li havien agradat molt els actes i activitats programats per la festa major, però que un dia mentre gaudia de la festa li va saber molt greu que les seva filla no hagués pogut ballar al Port de la Selva.

Ella sap molt bé, a diferència d’algun regidor, que si les nenes i noies de l’escola de ballet de Llançà no van venir a ballar al Port de la Selva al juny no fou perquè l’ajuntament no les deixes venir. Durant anys han vingut i l’ajuntament s’ha fet càrrec de tota la despesa que portava l’actuació, sense cap problema. Si en valia 3 en valia 3 i si en valia 5 en valia 5.

La diferència és que aquest any, com sabeu molt bé, i per imperiosa necessitat intentem revisar i valorar qualsevol despesa. I si la considerem excessiva abans de descartar-la busquem altres solucions o alternatives més econòmiques.

Aquest any les mares de l’escola de dansa de Llançà ens van proposar venir a fer l’espectacle de ballet, i ens adjuntaven un pressupost encarregat per la directora de l'escola de 1.350 € en concepte de lloguer d’equips de megafonia i llums. Des de l’ajuntament els varem dir que ens semblava molt car, i els varem oferir alternatives. Des de fer-ho a la sala de Ball, on ja hi ha llums i megafonia fins a utilitzar els equips de so de l’ajuntament al pavelló.

Val a dir que no hi va haver diàleg ni negociació. Sembla ser que en aquesta escola de ballet si no hi ha els seus llums i la seva megafonia les alumnes ja no poden ballar ni fer cap espectacle per mostrar les aptituds adquirides durant l’any,

Malgrat tot, lamento el sentiment d’aquesta mare, que deu ser el de moltes mares, pares, avis, avies i amics, i sobretot el de les nenes que ballen, potser ens varem equivocar, o potser no, potser la que s’equivoca és la directora de l’escola de d’Art Coreogràfic de Llançà, que emparant-se amb els sentiments dels pares i els alumnes és incapaç de replantejar la contractació dels equips a una empresa francesa que només pel desplaçament ja cobra 400€.

L'estalvi s'ha de fer on realment és possible fer-lo, i en aquest cas jo estic convençut que era possible fer l'espectacle i estalviar. Vosaltres, no?

La Selva amb ulls autòctons

2009-08-13T08:44:00.004+02:00

El passat primer d’agost el meu pare inaugurava una de les seves poques exposicions. Que jo en tingui record es poden comptar amb els dits d’una mà. En aquets cas ho feia al Trull d’en Rubiés, un espai recuperat per l’Ajuntament de la Selva de Mar que ben gestionat té enormes possibilitats. I en aquest marc, que millor que presentar una retrospectiva del municipi, amb pintures que van des de començaments dels anys 60 fins no més enllà dels 80. Racons i raconets de la Selva que evoquen records i sentiments en molts casos d’altres temps, de gent absent i moments fugits.

http://jordicervera.net/

Les ADF i els ajuts d'inversió del DMAH

2009-07-17T01:59:00.007+02:00

17 de juliol, i res del cert dels ajuts d'inversió per les ADF, per cert l'ajut més important que rebem. A Torreferrussa (DMAH) em diuen que potser la setmana que ve, que sembla estan a punt d'anar a intervenció, que probablement s'allargarà el termini de justificació, que no saben si hi ha retallada, que continuem trucant a veure que.

En definitiva ben poca informació, i la gent de les ADF ens comencem a neguitejar. Uns perquè de moment enlloc diu que s'allargarà el termini de justificació, que a hores d’ara acaba el dia 31 d’aquest mes, tenen pressupostos i prou, els altres perquè no saben si disposaran dels diners per comprar el que tant necessiten o si els en faltaran, els altres perquè ho necessitaven tant que ja ho han comprat i no sabem com i quan ho pagaran, ...

Tots tenim clar que vivim una situació de crisi i els temes econòmics són difícils i delicats, també per les ADF, i per això mateix seria desitjable que l'administració donés exemple i evités tenir-nos en situació d'escac.

Que ha disset de juliol les ADF no sapiguem a que atenir-nos no és de justícia!

El 17 de juliol ja hauria de fer un mes llarg que hauríem de saber quants diners podem invertir i quants no. A 17 de juliol hauríem de tenir el material a punt i l'ajut justificat. A 17 de juliol la gent de les ADF hauríem de poder-nos preocupar només de les condicions climatològiques, de les columnes de fum, del mapa de risc, en definitiva de la prevenció activa i el suport a l’extinció d'incendis forestals.

A mi personalment em molesta molt més la falta d'informació que la informació en si mateixa, doncs a la darrera ens hi haurem d'atendre si o si. Per bé que aquestes alçades em preocupen ambdues, perquè la meva ADF és de les que ha tirat pel dret i ja disposa del material que necessitàvem per donar resposta a la campanya d'estiu 2009 i no a la propera.

Candidat a res

2009-04-30T14:31:00.002+02:00

A començaments de la setmana passada vaig assistir a la reunió convocada per un grup d’empresaris amb negoci al municipi que volen constituir una associació turística. Havien convidat al president de Comerç Figueres perquè ens expliqués les virtuts d’associar-se.

En un moment de l’exposició, el ponent, es va adreçar a mi dient que hi havia el 1er Tinent alcalde i que no sabia de quin partit era. Jo vaig intervenir per dir que segurament no era del seu, però que a més era poc rellevant la observació, doncs jo sóc el 1er Tinent alcalde del Port de la Selva i en conseqüència de tots els veïns del municipi. Vaig continuar aclarint que jo era candidat de Convergència i Unió a l'ajuntament durant la campanya electoral, però un cop passada aquesta era regidor de tots, dels convergents i dels no convergents. Quan parlava de ser candidat em referia a les eleccions passades i en cap cas a les futures com algú va interpretar i s’ha fet córrer.

Quedi clar doncs l’aclariment que no sóc candidat a res, per dues grans i bàsiques raons: en primer lloc perquè jo no m’he ofert a ser-ne i en segon perquè els candidats els ha de triar i validar la militància, i això tampoc ha passat.

L'endeutament dels ajuntaments

2009-04-17T12:34:00.008+02:00

Fa unes setmanes la premsa publicava l’endeutament dels ajuntaments dels municipis gironins. Les dates varen coincidir amb l’aprovació per part de l’equip de govern de l’Ajuntament del Port de la Selva del Pla econòmic i financer per fer front a la conjuntura econòmica que patim.

Per l’exercici del 2008, es liquidarà un pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, que estarà a l’entorn dels 500.000 € . Que el romanent sigui negatiu vol dir que a 31 de desembre les despeses han estat superiors als ingressos. Això és fruït bàsicament de les importants inversions fetes els darrers tres anys: pavelló, asfaltat de carrers, obres dispensari, escola provisional, actuacions de seguretat a la carretera de Sant Pere de Rodes, ... actuacions que ha assumit directament l’ajuntament pràcticament sense subvencions. I sobretot aquest darrer any és resultat de la brutal caiguda dels ingressos en conceptes d’obres i plusvàlues, així respecte el 2007 es va liquidar un 45% menys de plusvàlues i un 60% menys d’obres, estem parlant de menys de 200.000 € recaptats. La participació del nostre Ajuntament en els fons europeus del programa INTERREG III, que ha comportat actuacions en el camp de la cultura i el patrimoni de primer ordre, també ha agreujat la situació, doncs l’Ajuntament encara té pendent de rebre poc més de dos-cents mil euros.

Tot plegat ha provocat que no ens ajustessim al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, i en compliment del que disposa l’article 22 del Reial Decret Legislatiu 2/2007, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, hem hagut de tramitar un Pla econòmic i financer de sanejament.

Aquest és un pla de sanejament econòmic i financer formulat per a un màxim de tres anys, i pel qual es planteja assolir l’objectiu d’estabilitat pressupostària per a l’exercici de 2.012 amb l’adopció d’un seguit de mesures en la regulació, execució i gestió de les despeses i dels ingressos dels pressupostos dels exercicis de 2.010, 2.011 i 2.012. Mesures, entre les que destaquen el compromís de mantenir la plantilla de personal aprovada per aquest any de 2.009, per tal de garantir l’estabilitat dels treballadors municipals.

L’estiu del 1995 vaig aterrar a l’Ajuntament, era un moment amb situació econòmica molt favorable. Aquest fet va possibilitar que l’ajuntament enfortís i reforcés molt els serveis del nostre municipi, tenint en compte el component turístic, tot i no existir un règim especial que recollís la problemàtica dels municipis amb un increment de població estacional considerable. És evident que des d’aquell moment es va optar, per prestar més i millors serveis, no només durant la temporada d’estiu, sinó també fora d’aquesta. Això no ha passat només al Port de la Selva, ha passat en molts altres municipis. Però la nostra estructura, la nostra dimensió de poble i la nostra situació va requerir un major esforç que en aquests moments ens col·loca en una situació més desfavorable.

Aquí i en altres municipis des dels grups a l’oposició es buscaran responsabilitats i es culparà a l’equip de govern per aquest endeutament municipal. És evident que els equips de govern podem haver tingut una actuació més o menys encertada de la gestió pressupostaria, en la pressa de decisions i en l’execució d’inversions. Però això no és patrimoni de cap partit. Ha quedat clar que governi qui governi el sistema de finançament dels municipis turístics és insuficient.

L’Ajuntament del Port de la Selva té el deute a dalt de tot perquè les despeses que hauríem de dividir per 10.000 habitants les dividim per 1.000, però això no és el pitjor. El pitjor és que també rebem recursos només per aquests 1.000, i això acaba ofegant la tresoreria municipal.

Els grups a l’oposició poden continuar qüestionant la gestió dels equips de govern, però això no solucionarà la problemàtica de fons. Cal un nou model de finançament pels municipis turístics, perquè sense recursos serà complicat tirar endavant programes, ja siguin de CIU, del PSC, d’ERC, del PP o d’independents.

La plaça d'en Pol Nadal i Mallol

2009-04-10T14:35:00.004+02:00

Els propers dies s'iniciran les obres d'arranjament i pavimentació de la Plaça d'en Pol Nadal, aquesta actuació s'enmarca dins del conegut popularment com a Plan Zapatero, oficialment com a Fondo Estatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo.

Des que tinc us de raó la aquesta plaça ha estat ocupada pels vehicles, ha funcionat com un aparcament llevat de dies assenyalats que s'ha utilitzat per fer-hi ballades de sardanes. La nova proposta modificarà l’ús actual per un altre molt més humanitzat, on les persones tindran una clara preferència sobre el cotxes.

La reforma més important consistirà en la modificació dels actuals pendents per facilitar els seus usos socials. L'arbre i la font es mantindran amb variacions que dignificaran el conjunt. Finalment la plaça es pavimentarà amb pedra natural.

La previsió és que pels vols de Sant Joan s’hagi executat tota l’obra, de forma que aquest estiu ja en puguem gaudir plenament.

Ja ha nascut la Fira

2009-03-17T02:46:00.011+01:00

Ara fa un mes i mig, quan sortia de la 1era reunió amb els comerciants i restauradors, en la que els hi havíem fet publica la intenció de l’Ajuntament de tirar endavant la 1era Fira de l’Espàrrec, m’envaïa una sensació d’optimisme. Era similar a les que vaig tenir les dues ocasions en què vaig fer públic que seria pare. L’acollida a la nostra iniciativa havia estat molt bona, dos dies després ens reuníem amb les entitats i associacions, la seva resposta excel·lent.

En aquells moments sabia que la Fira aniria bé. Algú pot pensar que a toro passat és molt fàcil de dir això. Però el que realment passava era que jo jugava amb avantatge. Jo sabia que a darrera de tot això hi havia una feina feta i sobretot un equip excel·lent amb el que feia temps que hi treballava. Amb la Isabel, la Carme i la Maria feia gairebé un any que havíem començat a gestar la Fira amb el suport de l'Alcalde i els companys de Govern. Un cop madurat i desenvolupat el projecte va arribar el moment de fer públic l’embaràs. Quedava clar que aquesta era una criatura desitjada per la majoria, i serien molts els que treballarien perquè el part anés sobre rodes, per tant no calia patir.

La noticia es va escampar ràpidament, es va anar afegint gent a l’equip que l’havia de portar al món. I a mesura que s’acostava la data l’excitació augmentava.

Dijous 12 de març darrera reunió. Hem trencat aigües, la brigada municipal s’arremanga cal preparar la sala de parts, els organitzadors, que hem ampliat l’equip per l’ocasió, repassem aquells exercicis que hem previst durant l’embaràs que han de facilitar el part, mentre els comerciants, els restauradors, les entitats, les associacions i cadascun dels portselvatans implicats preparan la benvinguda de la criatura oferint el millor que tenen. Ni el Déu Eolo pot impedir que el diumenge 15 de març de 2009 a les 10:30 neixi la Fira de l’Espàrrec del Port de la Selva.

Aquest dia, la va venir a veure molta gent, de molts llocs diferents, i tots coincidien: Quina cosa més maca!!! Ja us podeu imaginar com ens sentim la família, per cert, una gran família amb carnissers, cantants, pescadors, flequers, polítics, geganters, cuiners, funcionaris, caçadors, voluntaris, mestres, artistes, banquers, cambrers, policies, botiguers, cosidores, peixaters, artesans, lampistes, calafats, ...

Aquest és un èxit de tots, d’un poble viu, d’un poble capaç, d’un poble amb futur. El nostre objectiu, i quan dic el nostre vull dir el de tots, ha de ser el de fer créixer la criatura, que faci un any i després dos. I si un dia té germanets o germanetes rebre-les amb la mateixa il·lusió.

Moltissimes gràcies a tots i per molts anys Port de la Selva !

El casal d’infants del Port de la Selva a l'Hora Nova

2009-03-04T12:26:00.008+01:00

Un cop més el portantveu del grup PORT AM carrega contra la gestió municipal, aquesta vegada ho fa amb una carta a l'Hora Nova, amb l’excusa de donar les gràcies a la Roser Pinart. No m’agrada entrar al drap i ajudar a fomentar polèmiques inexistents, perquè tinc clar que no porten enlloc, però no puc permetre que s’embruti gratuïtament la tasca feta per els equips de govern en què he participat. Pel teu coneixement, amic Josep Marés, en primer lloc cal que sàpigues que el CAU ha estat el casal d’infants del poble des de fa gairebé 40 anys, però no el casal d’infants de l’Ajuntament, ho és des de fa menys de 10 anys i per voluntat de l'equip de CiU del moment.

Si fem història, hauríem de començar agraint l'inici d'aquest servei a uns quants membres de la societat civil local que amb la col·laboració de la parròquia a principis dels 70 van tirar-ho endavant. La Paquita Nadal, en Domingo Subirà, en Jordi Cervera i en Miquel Sala entre d’altres et poden posar al corrent dels esforços, i del poc suport institucional que van tenir en aquella epoca. A partir d’aquí el funcionament fou autònom, amb etapes més o menys brillants, en funció del suport dels pares que hi portaven els seus fills. Dels esforços fets durant aquest segon període te’n parlaria entre d’altres en Josep Paltré.

Va ser, essent regidora per Convergència i Unió, la Júlia Clara Buscató que a finals dels anys 90 es va assumir el CAU com un servei municipal. Amb la seva feina, les gestions de l’Alcalde i la col·laboració del mossèn es va aconseguir la cessió de l’espai per part del Bisbat. Fet que va possibilitar que l’any 2000 s’adeqüessin les instal·lacions actuals, seguint el que contemplava la normativa del moment per formar part de la xarxa de llars d’infants de la Generalitat. I ben fet o mal fet, el que va interrompre el procés, fou la situació de la persona que durant molts anys havia fet aquesta feina pel seu compte i risc. Davant la fàcil i còmoda opció de contractar una persona amb la titulació adient i oblidar-nos de la Roser, el nostre equip, que sempre ha estat al costat de les persones, la va incorporar a la plantilla municipal el 5 de març del 2001. Per tant, millor prova d’agraïment que aquesta a la seva tasca és difícil de trobar. Tot això ha comportat una sèrie d’inconvenients que evidentment han tingut una repercussió econòmica per l’Ajuntament, no pas pels pares. Fins ara l’ajuntament ha assumit de mitjana el 66% de la despesa, els pares el 33%. Si entrem a la xarxa de llars d’infants de la Generalitat les despeses es repartiran en un 33% per l’Ajuntament, un 33% per la Generalitat i un 33% pels pares, segur que a l’ajuntament li surt a compte, i no només econòmicament, sinó sobretot per la tranquil·litat que suposa estar supervisat per un ens superior que avali la nostra gestió. Pel que fa al servei, aquest és difícil que millori més del que hem assolit aquest darrer any.

Aprofito aquest escrit per reconèixer personalment la tasca feta, no només per la Roser, sinó per tota la gent del Port de la Selva que ha treballat pels infants, els nens i les nenes del poble.

Canvis a l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà

2009-02-27T23:16:00.005+01:00

Després de quatre anys presidint l'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal de l'Alt Empordà arriba, tal i com estableixen els Estatuts, el relleu. A l'Assemblea del passat 19 de febrer, es va escollir la nova Junta que encapçalarà un bon amic, en Ramon Casellas Gómez de l'ADF del Rissec.

Han estat els quatre primers anys d'un projecte engrescador, que va néixer amb ganes de sumar esforços i cohesionar el col·lectiu. Han estat quatre anys intensos que han servit per consolidar l'Associació, i dels que en queda molta feina feta.

Així des del 2005 les activitats realitzades per l’Associació són nombroses i van des de l’assessorament, a l’organització de cursos i jornades, passant per la coordinació en situacions d’emergència i la participació en projectes pedagògics. Intento fer un repàs i em venen al cap, en matèria de formació un seguit de cursos i jornades de formació pels voluntaris de les ADF de l’Alt Empordà i altres comarques veïnes impartint un mínim d’un curs anual de formació bàsic per a voluntaris de les ADF, i altres de complementaris sobre la gestió dels boscos, transmissions, eines i seguretat. També hem coordinat la participació de les ADF en els cremes controlades que realitzaven els bombers en els punts de gestió estratègics per tal de reduir el combustible i obtenir oportunitats en l’extinció dels incendis. Ha estat un complement a la formació i una bona manera de relacionar-nos ADF i bombers per així fer més efectiva la nostra tasca en situacions d’emergència. Pel que fa a la sensibilització vàrem paticipar en el programa pilot MEFITU on conjuntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, l’enginyer de forest del Departament de Medi Ambient i Habitatge a la comarca de l’Alt Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vàrem treballar amb més de 150 alumnes. Però la tasca principal i més destacable ha estat la de la coordinació, la peça clau ha estat i és Control Empordà, primer a Palau-Saverdera amb algunes mancances però amb molta il·lusió i finalment a Figueres en condicions immillorables. Amb la veritable prova de foc durant la primera setmana d’agost del 2006 en que durant sis dies vàrem ser capaços de mobilitzar 381 voluntaris, 77 vehicles tot terreny, 14 tractors amb bota i 5 camions per recolzar als bombers en les tasques d’extinció. Tot aquest moviment, a més, vàrem ser capaços d’analitzar-lo 8 mesos després revisant el que havíem fet i com ho havíem fet: coordinació, actuació i intervenció. Veien el que va funcionar i el que no. I finalment, també, hem estat capaços de divertir-nos i fer-nos més amics amb l’organització de les festes de fi de campanya.

És evident que tot això ho hem pogut fer gràcies el recolzament de les administracions i altres entitats, vodria fer esment especial a l’ajuntament de Palau-Saverdera que ens va acollir a casa seva durant la fase de constitució i la primera etapa de Control Empordà, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal que des delprimer moment van creure amb nosaltres facilitant-nos tirar endavant el nostre projecte i sobretot al Patronat de “la Cate” que ens ha permés crèixer i millorar notablement.

Però aquí i ara vull dedicar el meu major agraïment a totes i a tots els voluntaris, el veritable valor afegit de les ADF, perquè sense ells no hagués estat possible assolir tots els objectius que ens havien proposat.

La meva marxa de la Presidència ha estat volguda. Com ja sabeu molts de vosaltres, continuaré col·laborant directament amb l’Associació, ara com a coordinador, per tant podeu comptar amb mi.

A tots moltes gràcies.

Fira de l'Espàrrec

2009-02-08T09:39:00.004+01:00

Ja hi som pel tros, finalment , malgrat els dubtes, la contenció pressupostaria i alguna opinió poc engrescadora la fira és pública. Tot i que fa temps que hi treballem internament, és ara quan ha sonat el tret de sortida, hem afegit a la meitat dels actors principals de la diada, els restauradors i els comerciants, als quals aquesta setmana hi afegirem a les associacions i a tots els veïns que vulguin col·laborar.

La Fira de l’espàrrec, del boscà, de marge, del silvestre o sigui el no conreat, va començar a gestar-se ara fa un any, en les reunions de turisme i cultura de l’Ajuntament del Port de la Selva, amb l’objectiu principal de dinamitzar el poble organitzant una diada festiva fora de temporada.

Conscients de que tot està inventat es tractava de veure que era el que funcionava als altres llocs i a partir d’aquí personalitzar-ho a l’interès del Port de la Selva. En aquest punt ja sabíem que faríem una fira, i que aquesta havia de girar entorn un producte del nostre territori, un producte de temporada.

Buscàvem un producte original, assequible, que fos veritablement del territori, i sobretot al qual no se li dediqués una fira similar a la comarca. I va ser llavors quan vàrem arribar a l’espàrrec. Des de començaments de febrer a finals de març és habitual anar a caçar espàrrecs en el nostre municipi, tots hi hem anat: nens, joves, adults, jubilats i el més important, difícilment tornem de buit. Però aquest no és un acte recent, sinó que forma part de l’economia de subsistència dels nostres avantpassats que tiraven endavant amb un seguit d’activitats complementaries: la pesca, el conreu de l’hort, de la vinya i l’olivera, la recol·lecció de la llenya, de bolets i d’espàrrecs. Aquests darrers doncs formaven part de la dieta d’aquella gent, per bé que culinàriament el receptari quedava reduït a la típica truita d’espàrrecs. Quedava clara la component etnològica i cultural del producte, que automàticament es convertia en un argument més el seu favor.

Havíem trobat el producte, ara calia saber quin tipus fira volíem, també ho teníem clar, no volíem fer venir una associació de firaires que ens vengués els seus productes, tenim un teixit comercial prou important i el que ens calia era implicar a aquest comerç local, els botiguers d’aquí han de ser els protagonistes, la fira ha de servir per promocionar els seus establiments i els seus productes.

Altrament ens calia explotar les possibilitats gastronòmiques del producte, sabíem que el receptari fins el moment és força limitat: truites, remenats, cremes i no gaire res més. Però això no havia de ser un inconvenient, el contrari volia dir que hi ha terreny per explorar, i qui millor per fer-ho que els nostres professionals de la restauració.

No podíem oblidar que tota fira ha de tenir un caràcter lúdic i festiu. I aquest li volem donar involucrant els diferents col·lectius i associacions del poble, per fer de la Fira una festa de tothom.

Ens queda poc més d’un mes per convertir en realitat aquest projecte, la resposta a la primera posada en escena de la fira és esperançadora. Ara ens cal treballar a tots junts, i sobretot fer-ne publicitat i difusió.

Premis Gaudí

2009-01-20T23:27:00.004+01:00

Ahir em vaig empassar bona part dels premis Gaudí que feien a TV3, per molta Acadèmia Catalana de Cine que fos ho vaig trobar “un quiero y no puedo” , l’espai fred, els micròfons malgirbats, el format sense massa novetats: actor i actriu, video, sobre i estatueta, els espectacles fora de lloc i la presentadora carregosa. Però totes aquestes coses no mereixerien un espai en el meu bloc, el problema és que la cosa no es va acabar aquí, entre la presentadora i el pallasso Monti van representar un numeret de pena, que no tan sols va superar el mal gust sinó que va ratllar l’insult. L’objecte de l’escarni fou el President de la Generalitat. Els que em coneixen saben que no tinc cap devoció pel Molt Honorable Sr. Montilla però no per això deixaré mai de respectar-lo. El fet què en un moment de la cerimònia la presentadora enviés al pallasso a saludar al President de la Generalitat i aquest anés a trobar a l’Artur Mas, en principi com a convergent m’hauria de fer gràcia, però no va ser així i molt menys quan per arribar fins a ell la presentadora va guiar al pallasso com si d’un gos d’atura es tractés. Ho vaig trobar realment patètic.

El President de la Generalitat de Catalunya, sigui qui sigui, es mereix respecte, i si el cinema català vol trencar motlles ha de mirar de buscar l’originalitat sense menysprear a les persones i les institucions. Seria realment d'agrair que el món de la faràndula tingués clar que una cosa és la conyeta del Polònia i l'altre una cerimònia d'entrega dels Premis cinematogràfics d'un país assenyat.

El meu dia a dia a l'ajuntament

2009-01-08T16:36:00.009+01:00

Amb la voluntat de fer més pròxim el meu càrrec i donar a conèixer a la població el que faig a l'ajuntament, de cares a aquest any 2009 poso en funcionament un espai a la xarxa on explico diàriament i de forma breu quina és la meva feina.

El fet de tenir una dedicació exclusiva entre d'altres coses em permet mantenir aquest espai que espero us resulti d'interès, perquè la meva feina d'alguna manera és també la vostra.

Si voleu accedir-hi feu click.

Discurs de Reis 2009

2009-01-05T18:37:00.006+01:00

Majestats, un any més em toca, aquest cop, per delegació de l’Alcalde fer-vos el discurs de benvinguda al Port de la Selva.

És un repte per mi i per al municipi acollir-vos de manera que us sentiu com a casa vostra. Amb aquesta finalitat aquest any us vull expressar els nostres sentiments i desitjos tal com ho fan el dia de Nadal les nenes i els nens del nostre poble, i de tot el país, davant els seus padrins i familiars. Per això m’he permès la llibertat d’adaptar un dels molts versos que aquest any han dit, i que diu:

Majestats, tantes coses us volem dir
que hem cercat per aquesta cita
els mots més adients per embellir
la vostra esperada visita.

Potser ho hauríem de deixar
i no demanar-vos gran cosa
perquè el món tal i com va
ja és feixuc com una llosa.

Però si ho fem:
Quin serà el nostre paper com a poble?
Fer-vos creure que hem perdut tota esperança,
que no veiem aquest cel immens
on floreixen les estrelles,
ni sentim el sol intens
que ens banya les parpelles.

Per la joia d’estimar
per la Pau que el cor ens emplena
perquè els portselvatans tenim molt i molt clar
el que volem i val la pena

Que no és gloria, ni ambició
ni renom, ni tantes noces,
sinó viure en aquest dolç racó
ple de grans petites coses

I us ho diem de tot cor
amb paraules i un somriure
com si fos un gran tresor
i és que ho és pel fet de viure

Benvolguts Gaspar, Melcior i Baltasar abans de cedir-vos la paraula deixeu-me, en nom de l’Ajuntament, agrair l’esforç de totes les persones que fan possible que els nens i les nenes del Port de la Selva puguin gaudir aquesta nit de la vostra màgia.

Visca els Tres Reis!!!

Aquest és el discurs de benvinguda que avui he fet per rebre als Tres Reis a l'Ajuntament del Port de la Selva.

Bon Any!!!

2008-12-31T09:22:00.009+01:00

Desitjo que aquest any 2009:

Tots visquem amb menys pressa, gaudint dels molts petits bons moments.

Felicitació de Nadal

2008-12-22T11:35:00.027+01:00

El mariner guaita amb delit
Nit de Nadal és nit de joia!
la boira enterboleix els ulls
i enllà vacil·la la farola.
Davant els ulls
la mar quieta i negra s’obre.

(Fragment de Cançó de Nadal de Tomàs Garcés)
.

Que el Nadal no noti la crisi depèn de tu: No estalviïs petons, consumeix amistat i regala amor.

Bones festes!

No vol ploure!

2008-12-19T11:12:00.004+01:00

S’acaba el 2008 i al Port de la Selva en prou feines hem vist ploure, les estacions meteorològiques del municipi (la de l’Ajuntament i la del Club Nàutic) coincideixen, no arribem als 300 ml acumulats de precipitació, això representa la meitat de la mitjana anual, bé de la mitjana anual abans del 2005, perquè els darrers tres anys no l’hem assolit en cap cas.

Ens trobem doncs immersos en un escenari de sequera extrema, l’aigua no s’acabarà, tenim el mar a prop i aquest no l’eixugarem, però el que si s’acabarà és l’aigua de qualitat, l’aigua apte per l’ús de boca. En l’actualitat ja patim una salinització molt important de l’aqüífer principal, només minimitzada a la xarxa de distribució per l’aportació d’aigua dels nous pous i per la precària portada d’aigua de Llançà.

Però si no plou els propers mesos podrien assolir uns nivells de sal que la farien inutilitzable per tots els usos. El rendiment dels nous pous baixa cada dia, doncs no reben aportació d’aigua nova. Difícilment trobarem una solució local per encarar el futur. S’ha fomentat l’ús de l'aigua regenerada en tots els camps en què era possible i des de l’Ajuntament, a través de l’ADF, s’han posat les eines per facilitar-ne el seu repartiment i ús a tothom que ho ha necessitat, s’han fet campanyes per afavorir l’estalvi i reduir el consum, s’ha modificat el reglament del servei d’aigua, ...

Tots aquests pal·liatius de ben segur resultaran insuficients per encarar l’estiu si es mante l’actual règim de pluja. La solució passa perquè plogui, però com que no vol ploure hem d'anar pensant en connectar-nos definitivament a la xarxa de Llançà que alhora esta connectada a la de Roses i Cadaqués i que rep l’aigua de Boadella. Ja sabem que Boadella en aquests moments no es cap garantia, està al voltant del 20% de la seva capacitat. Però també és veritat que si busquem solucions locals podem quedar arraconats, sempre serà més fàcil invertir en grans projectes supramunicipals per garantir l’aigua a tots els pobles del Cap de Creus. Les paraules de la Presidenta del Consorci de la Costa Brava van en aquesta línia, esperem que l’Agència Catalana de l’Aigua també ho entengui i treballem tots colze a colze.

Passejant pel Camí de Ronda

2008-12-08T20:59:00.003+01:00

Ahir el matí em vaig passejar amb la família pel tram del camí de Ronda que va des de la zona del far S’Arnella fins a final de terme direcció Llançà. Les obres estan acabades, han quedat un centenar de metres per poder unir-lo amb el camí de Ronda de Llançà. Malgrat això la connexió entre els dos camins es pot fer amb comoditat.

Aquest nou tram, com ja va fer el que va de l’Erola al Port de la Vall, ordena i adequa la façana litoral de les urbanitzacions de S’Arnella i Cap de Bol facilitant l’accés a les principals platges. Predominen en tot el seu traç les estructures de fusta que donen lleugeresa i noblesa a l’obra. El paviment té el mateix disseny que el tram anterior, però guanya amb duresa, fet important per la seva conservació.

Un dels elements que caracteritzen i personalitzen aquesta obra és el sistema d’iluminació. Es tracta d’un sistema vinculat a les energies renovables i que no requereix connexió a la xarxa elèctrica tradicional. La llum de cada farola es genera a partir d’una petita placa solar.

En fi una altra agradable passejada per oferir als portselvatans i a tots els que ens visiten, per cert, sempre amb permís de la tramuntana, doncs el tram és obert al Nord sense cap recer.

La difícil tasca d'educar

2008-12-03T14:11:00.004+01:00

Ser pare per mi és, sense cap mena de dubte, el repte més important de la meva vida. Tinc dos fills a qui des del primer dia he procurat donar tota l’estimació possible. Em resulta complicat trobar les paraules idònies per expressar el que arribo a sentir per ells. Durant els primers anys de les seves vides hi va haver alguns dies que es van fer molt llargs (no es trobaven bé, ploraven, no dormien, es queixaven, ...) però per contra les setmanes passaven, i encara passen cada cop més, lleugeres i els anys volant. Amb el primer tot és nou, bolquers, biberons, gatejar, dents, caminar, parlar, ... amb el segon també, doncs repeteixes en un marc més complexa, de ser dos pendents d’un nen, passem a ser dos pendents de dos nens, però com resulta evident vas fent camí i sense adonar-te’n, un dia veus que mentre passa tot això els estàs educant.

Amb la mateixa proporció que els fills guanyen autonomia nosaltres hem de prendre decisions, escollir, seleccionar, ... i aquí comencen els dubtes, a vegades penses que ets massa permissiu i tolerant, per contra altres et sembla que has estat massa sever i estricte. On és l’equilibri? quina és la justa mesura?

Quina por! veritablement puc donar fe del tòpic: educar és complicat, no hi ha un mètode infal·lible, segons com podem aconseguir tenir uns fills molt obedients i educats, però incapaços d’afrontar els reptes de la vida per l’alt grau d’autoprotecció a que els hem acostumat. Per contra, que els deixem més o menys llibertat d’acció tampoc és garantia de res. El més emprenyat del tema és que has de continuar fent sense una resposta immediata. El temps i només aquest ens dirà si ens n'hem sortit. Si realment volem trobar una resposta afirmativa al final del procés el que hem de tenir clar és que no podem dimitir de les nostres responsabilitats educatives, deixant-les només o en gran part en mans de la societat (comunitat educativa i administracions).

Finalment, ens ha tocat!

2008-11-12T08:34:00.003+01:00

La dita que “las cosas de Palacio van despacio” en aquesta ocasió s’ha confirmat, però per sort encara hi hem arribat a temps. M’estic referint a l’execució dels treballs de prevenció d’incendis forestals que s’estan fent al sector oriental del massís de Cap de Creus, en concret entre Puig Gros i els Bufadors al terme municipal del Port de la Selva.

L’any 2002, després de dos estius consecutius de grans incendis forestals en el Cap de Creus, es va començar a redactar el projecte que havia de servir per preservar l’àrea forestal més important del Parc no afectada per grans incendis els darrers vint anys. El desenvolupament de la vegetació ha estat extraordinari convertint la zona en una gran massa continua de combustible dificilment aturable en cas de foc.

Després de diverses revisions del projecte, d’estires i arronses, d’estius de guàrdia a l’espera dels treballs, ara aquests ja han començat. El tractament silvícola de centenars d’hectàrees, l’arranjament de pistes forestals i les franges de protecció i baixa càrrega no acabaran amb el risc d’incendi en aquest sector del Cap de Creus però si que contribuiran, en cas que es produeixin incendis, en el control de la seva intensitat i en facilitar les tasques d’extinció.

Un cop acabada la feina haurem de ser capaços de mantenir totes aquestes infraestructures, doncs la natura no s’atura i tendirà a tornar a la situació que teníem fa uns mesos. Esperem que tots els agents implicats siguem prou hàbils per trobar la millor manera de fer-ho.

Facebook

2008-11-07T21:07:00.008+01:00

Dimecres passat, en Pere el “superaparellador”, em va convidar a participar del facebook, no sé si li haig d’agrair o l’haig de maleir pel temps que m'ha "robat". El cert és que el tema crea addicció, estic retrobant gent que feia temps que tenia perduda de vista i altres que malgrat la proximitat no trobes mai el moment de compartir ni un comentari.

Ara a través de la xarxa tinc un cercle d’amistats internàutiques sense moure’m de casa, sorprenent!, al·lucinant! això no te límit.

Però que és facebook?

Facebook és un lloc web de xarxes socials. Va Ser creat originalment per a estudiants de la Universitat d'Harvard, però ha estat obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.

Els usuaris poden participar en una o més xarxes socials, en relació amb la seva situació acadèmica, el seu lloc de treball, les seves aficions o regió geogràfica.

El febrer de 2007 tenia més de 19 milions de membres en tot el món, malgrat només es publicava en anglès. El 2008 va sortir la seva versió en francès, alemany i espanyol, recentment en català fet que ha impulsat molt més la seva expansió fora dels països anglosaxons.

Us hi voleu registrar i formar-ne part: http://es-la.facebook.com/

Adf

2008-11-05T10:43:00.006+01:00

El passat diumenge 26 d’octubre de 2008 ens varem trobar a Cabanelles molts dels representants i voluntaris de les ADF associades de la comarca.

Per bé que en la part inicial es va reflexionar i debatre sobre la campanya que tancàvem i els projectes de futur, aquesta jornada era bàsicament un acte festiu d’homenatge a tots aquells homes i dones que de forma altruista continuem vetllant pel territori.

És cert que hem tingut un bon any pel que fa a incendis forestals, i esperem que la poca pluja d’aquests darrers dies ens l’acabi de solucionar, però no és menys cert que les ADF i la seva gent continuem patint.

Continuem patint perquè anem a remolc de les administracions i això massa vegades vol dir no saber a on anem. Totes les ADF tenim clar quines són les actuacions que convenen i quan s’han de realitzar, i malgrat les nostres actuacions sempre son en benefici del comú molts cops queden capades o esbiaixades pels mecanismes de les administracions o la manca de compromís de les mateixes. És veritablement complicat elaborar un pressupost de despesa sense saber quins seran els ingressos, i molt més complicat és executar-lo sense saber quan disposaràs dels recursos econòmics necessaris.

Els homes i les dones de les ADF hem demostrat que el nostre compromís amb el país i el nostre entorn és sòlid. Com que difícilment ens acabaran les ganes de tirar endavant continuarem demanant a les administracions que ens ho facin més fàcil i ens deixin concentrar el patiment on realment toca.

Veremes

2008-10-01T15:11:00.007+02:00

Aquestes darreres setmanes el Port ha estat de veremes, es va començar collint el blanc, però de blanc n’hi ha poc i els moscats la gent se’ls guarda bàsicament pel consum propi. La verema del negre va començar la setmana passada i a la vinya de l’Ajuntament el dijous amb la participació dels nens de l’escola ja la varem donar per tancada.

Com que soc part interessada podeu considerar que no sóc prou objectiu, però a fe que ho dic tal i com ho sento: quina sort que l’Ajuntament ens decidíssim a tirar endavant el tema de la vinya. I dic quina sort no pel vi que en surt, ni per la millora del paisatge, ni per la prevenció d’incendis, ... que també. La sort és que encara mantenim una tradició i que tenim possibilitat de mostrar-la a les noves generacions.

El passat 25 de setembre vaig tenir la possibilitat d’anar amb els nens de l’escola a fer veremes a la vinya, mentre ells participaven de la verema collint i jo ajudava a preparar l’esmorzar em van venir un munt de records d’infantessa vinculats a la verema.

Fa trenta anys encara hi havia força gent que s’elaborava el vi, per bé el que la superfície de vinyes en marxa no devia diferir massa de l’actual. A casa meva no fèiem vi, suposo que va ser perquè quan el meu avi va morir jo tenia només set anys i no ho recordo. Per contra si recordo setembres de veremes, de més petit acompanyat de l’àvia Empar a la vinya del meu oncle Joan del mas de l’Estela, i ja de més gran amb els meus cosins a la vinya del meu oncle Gaieta a sota el salt de la Gorga. En un lloc o en l’altre situacions es repetien: la il·lusió de primera hora, en què omplíem fàcilment la galleda i érem capaços de fer un viatge darrera l’altre saltant feixes fins a la samal més propera anava a la baixa amb la mateixa rapidesa que pujava el sol. Un cop esmorzats les prioritats dels que érem nens havien canviat i cada cop que podíem ens despistàvem en busca d’una ombra on fer una “cabanya” o d’una gorga amb aigua per refrescar-nos i treure’ns la suor polsegosa que havíem acumulat durant la nostra curta jornada.

I així passàvem el temps esperant el que sens cap mena de dubte era l’altre gran moment de la verema, i que aquest no reviuran els actuals alumnes, es tractava de la “trepitjada” del raïm prèvia al seu pas per la premsa. El ritual sempre era el mateix, sabates fora i peus nets, a partir d’aquí no feia falta res més que ganes de trepitjar fort el gustós raïm, això si, sovint a canvi de la desagraïda picada d’una abella. Recordo lleugerament aquesta operació a la Selva a casa de la tia Contxita, i amb molta més claredat al Port tan a can Palau al Carrer Sant Baldiri com també a can Miquel “barber”. D’aquest darrer recordo especialment els esmorzars, l’arribada de la tia Enriqueta i l’Antònia amb la safata de pa amb tomata amb anxoves ho aturava tot menys el regalim del most cap a la tina. Això sense desmerèixer la resta d’àpats durant la verema, com els de la Lola al mas de l’Estela que ens reunien a tots a la sortida de darrera la cuina i on per mí era tan interessant el que es menjava com el que deien els grans.

En fi un record llunyà d’una activitat nostra, que ni que sigui en part hem de fer viure a les noves generacions per mantenir viu l’esperit dels que ja ens han deixa’t.

Transport de viatgers

2008-09-10T12:38:00.005+02:00

El vuit de febrer de 2008 l’Ajuntament del Port de la Selva presentava una al·legació al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, veiem que aquest tampoc preveia resoldre els problemes del nostre municipi en aquest camp.

Enteníem en aquell moment, que sobretot els horaris d’hivern no responien a cap criteri, no eren bons ni per la gent que treballava, ni pels estudiants, ni pel lleure.

Dèiem que sense cap mena de dubte aquest era un peix que es mossegava la cua. Difícilment es podia fomentar l’ús d’un servei de transport que no responia a les necessitats dels usuaris. La sensació que ens provocava tot plegat era que el transport de viatgers per carretera que s'oferia en el nostre municipi es feia per cobrir l’expedient dient que existia.

El que en tot cas el que quedava clar era que el servei de transport de viatgers del nostre municipi no complia ni els objectius generals del Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012, ni les Directrius nacionals de mobilitat i tampoc veiem que el Pla tingués previst solucionar-ho.

Tot això ens va portar a demanar des de l’Ajuntament que el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 incorpores per el Port de la Selva un servei de transport de viatgers eficaç, que permetés una integració millor del territori per tal que els ciutadans gaudíssim del mateix nivell d’oportunitats per al nostre desenvolupament personal i social, incrementant la nostra qualitat de vida i la sostenibilitat del país.

A partir d’aquí ens posem a treballar amb l’empresa concessionària SARFA, paral·lelament la Direcció General del Transport Terrestre estudia les nostres al·legacions i tot això desemboca en una proposta per part dels Serveis Territorials a Girona de Ports i Transports d’uns nous horaris pel servei de viatgers en el nostre municipi.

Des de l’Ajuntament hem proposat petits retocs a l’horari, que a hores d’ara no sabem si s’han incorporat però malgrat tot entenc que la millora és substancial, no només per l’increment del numero de serveis sinó sobretot per la seva coherència, doncs de ben segur ara responen a criteris de mobilitat fàcilment justificables.

El nou servei es posarà en marxa, en principi el proper dilluns dia 22 de setembre de 2008, des de l’Ajuntament i des de SARFA sereu convenientment informats dels nous horaris.

Aquest és per mi un clar exemple d’aquelles satisfaccions difícilment experimentables fora la política municipal , doncs l’esforç personal té una recompensa col·lectiva.

Per veure els horaris fes click

El Crit i el Port de la Vall del Port de la Selva reben mala nota dels internautes

2008-09-09T08:34:00.008+02:00

El diumenge 7 de setembre de 2008 el Diari de Girona publicava una noticia signada pel senyor Jordi Vera Garcia amb el títol que he reproduït per encapçalar el meu escrit. Com a responsable municipal em preocupen les sensacions que tenen els usuaris de les nostres platges, i em sorprèn que la Platja del Port de la Vall rebi aquesta qualificació doncs és veritat que és una platja sense socorristes, que no te lavabos però és una platja amb la zona de bany abalisada, que es neteja a diari, amb aparcament, bon accés i unes aigües de primera.

Un cop llegit l’article, alarmat pel titular i el contingut de la noticia, connecto immediatament el meu ordinador i consulto la web http://www.eyeonearth.eu/ que és la que ha fet servir de referència el senyor Vera per generar-la. Començo a navegar i 1era Sorpresa de les més de 20 platges del meu municipi només n’hi ha una, i precisament no és cap de les que tenen bandera blava (que teòricament tenen uns estàndards de serveis valorables). Però això no acaba aquí, faig click sobre la platja del Port de la Vall (mal situada en el mapa per cert) i 2 ona sorpresa dels dos factors que es valoren el primer fa referència a la qualitat de l’aigua ( que rep una nota d’EXCEL·LENT) i el segon es refereix al grau de satisfacció de l’usuari, en caps cas als serveis de la platja. Aquest apareix taronja amb una mà planera, busco que vol dir: la web explica que en una escala de 1 (nota més baixa) a 3 (nota més alta) aquest color i aquest símbol equivalen a una nota d’entre 1,5 i 2,5. Per tant no sé si l’expressió de PITJOR NOTA o MALA NOTA és la més adient. Però atenció això no és tot, 3era sorpresa dels milers d’usuaris que cada temporada passant per aquesta platja només n’hi ha 3 que en data de 7 de setembre de 2008 hagin emès el seu vot. En el cas del Crit només 2. No val la pena continuar, podríem parlar del número de platges valorades en totes les comarques gironines, escassament una vintena, o del número de vots emesos en el conjunt de les platges, en definitiva res de res.

Sr. Jordi Vera Garcia aquesta noticia no s’aguanta ni amb pinces, almenys com vostè l’ha presentat i li demano explicacions públiques dels criteris utilitzats per donar validesa i fiabilitat a la vostra interpretació de les dades de http://www.eyeonearth.eu , almenys les referides a la platja del Port de la Vall, creu que tres usuaris poden generar un titular que malmeti la imatge de les nostres platges de forma injusta. Sr. Vera acabo fent-vos saber que la Platja del Port de la Vall està sotmesa durant la temporada de bany a controls setmanals per part de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que fa un anàlisi rigorós i objectiu de la qualitat de l’aigua i de l’estat de la platja, i que durant tot aquest estiu han estat excel·lents.

Al senyor Talp i als portbouencs

2008-09-08T14:26:00.002+02:00

Voldria d’entrada disculpar-me amb els portbouencs si en algun moment amb la lectura del meu article, publicat el 26 d’agost en aquest periòdic, van tenir la sensació que volia menystenir o menysprear a aquest municipi. És cert que vaig obviar el tema del transport de viatgers i de mercaderies, igual que vaig obviar el de la flota pesquera, el de les empreses nàutiques, el de l’hostaleria, el dels càmpings i el de la construcció entre d’altres. Les comparacions fàcils només eren per donar peu al contingut veritablement interessant que com deia el seu títol eren els “municipis desatesos” . Tots, el seu, el meu i d’altres. També explicar l’esforç del meu per buscar solucions a aquesta desatenció.

El que no vaig fer en cap moment en el meu escrit fou qüestionar el model de municipi, ni la seva gestió, doncs sempre he estat partidari de l’autonomia de cada poble i no soc ningú per alliçonar al veí. Sembla que vos, Sr. Francesc, no us en podeu estar. Dieu que Portbou fa una gestió assenyada i responsable del seu patrimoni i dels seus recursos i em demaneu que reflexioni de com és possible que un poble com el Port de la Selva absorbeixi el creixement estacional que té sense que la qualitat de vida de la gent que hi viu se’n ressenti.

Doncs encara que a vos no us ho sembli, i ens vulgueu col·locar a l’extrem oposat, ho fem amb les mateixes eines que a Portbou: la gestió assenyada i responsable del nostre patrimoni i els nostres recursos (més d’un 90% del terme municipal qualificat de sòl no urbanitzable, recursos hídrics propis, conjuntament amb el seu poble i amb Colera encara som els únics municipis de la costa autosuficients en l’abastament d’aigua, implantació d’una doble xarxa per l’ús de l’aigua regenerada, ...) tot això sense perdre l’estructura social i tradicional del municipi i vetllant en tot moment perquè la qualitat de vida dels nostres veïns i visitants en cap cas es vegi afectada per les mancances en serveis no exclusivament municipals, malgrat l’esforç econòmic que com us deia això representa.

Així doncs només em queda restar a la vostra disposició i a la del municipi de Portbou, per cert: no serà la primera vegada, per fer front comú a problemes comuns.

El 26 d'agost de 2008 el bisetmanari Hora Nova publicava un article meu on bàsicament es reproduia el que el dia 11 d'agost havia penjat en aquest bloc amb el títol de "municipis desatesos", aquest va ser contestat pel senyor Francesc Talp a les cartes dels lectors del mateix periòdic del dimarts 2 de setembre de 2008, lamento no haver trobat un enllaç digital per reproduïr la seva resposta. Aquest escrit que acabeu de llegir és el que jo he enviat.

Municipis desatesos

2008-08-11T15:08:00.004+02:00

Fa un parell de setmanes repassant la premsa comarcal vaig trobar dues noticies que em van cridar especialment l’atenció.

La primera deia que a Portbou estaven indignats perquè podien perdre el servei de metge de nits. No voldria que se m’interpretés malament i que algú penses que jo vull que els retirin el metge de guàrdia a les nits en els portbouencs, ans el contrari el que jo voldria és que el meu municipi també en tingues de metge de guàrdia a les nits.

I és què si el portbouencs estan indignats com hauríem d’estar els portselvatans que només tenim metge de dilluns a divendres de 8h a 15h, a excepció de juliol i agost que ens amplien l’horari de 8h a 20h. Amb l’agreujant que Portbou disposa 24h al dia durant 365 dies a l’any d’una ambulància del Departament de Salut de la Generalitat (061) per atendre les urgències i el Port de la Selva no.

Les comparacions entre els dos municipis són fàcils. Portbou té 1.350 habitants, el Port de la Selva 1.050, Portbou dista de Llançà, població on hi ha el CAP de referència 12 km, el Port de la Selva 8 km, Portbou dista 34 km de Figueres, població on hi ha l’Hospital comarcal de referència, el Port de la Selva 30 km. Portbou sent generosos pot triplicar la seva població durant l’estiu. El Port de la Selva la multiplica per 10. El terme municipal de Portbou té menys de 10km2 el del Port de la Selva més de 40 km2 amb l’atractiu del Monestir de Sant Pere de Rodes per on passen més de 100.000 visitants a l’any, a més amb uns 20 km de costa que acullen embarcacions de tots els ports de la Mar d’Amunt i amb el 90% del terme municipal dins els Parc Natural de Cap de Creus on a diari, però especialment durant els caps de setmana i períodes de vacances hi ha desenes de persones fent activitats de senderisme, btt, ... Tot plegat, i estic convençut que les estadístiques dels serveis d’emergència em donarien la raó, fa que el Port de la Selva concentri un número de serveis urgents i importants per la seva gravetat dels més alts de la comarca.

Però tot això no és suficient per disposar d’un metge de guàrdia 24h, ni tan sols ho és per disposar d’una ambulància del 061 en les mateixes condicions que Llançà, Portbou o Cadaqués.

La manca de suport i sensibilitat de les autoritats competents en la matèria és total, no dels d’ara, dels d’ara i dels d’abans. Els governs de CiU no ens van donar resposta en el seu moment i en l’actualitat els del tripartit molt menys, és veritat que tenim dispensari nou, però també ho és que està obert menys hores que mai, a l'estiu de tancar a les 22h hem passat a les 20h, hem perdut el metge dels caps de setmana i se’ns ha arraconat en el desplegament de les ambulàncies del Servei d’Emergències Mediques (061).

La segona noticia que també em mereix un comentari fa referència a Sant Pere Pescador. Un municipi de 1.800 habitants que té un creixement estival similar al del Port de la Selva. L’Alcalde Santperenc, com jo mateix he fet públicament en altres ocasions, mostra la seva inquietud per la manca d’efectius policials en el seu municipi. Des de la Direcció General de Seguretat Ciutadana s’apunta com a solució crear un cos de vigilants municipals del qual l’Ajuntament n’assumiria el cost.

Parlo d’aquesta segona noticia perquè em dona peu a dir que malgrat les queixes a el Port de la Selva no ens hem quedat de braços plegats, així que quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant a l’actual alcalde en Genís Pinart, sovint titllat d’atípic, varem tenir molt clar i varem establir com a prioritari donar resposta a la seguretat de les persones i els seus bens. Davant les mancances de la resta d’administracions l’Ajuntament ha assumit cada vegada més un paper vital en aquests àmbits amb el gran esforç econòmic que requereix i massa sovint sense el reconeixement ni suport de qui també en té competències.

Així des de l’any 1995 existeix un Cos de Vigilants Municipals en el Port de la Selva que supleixen totes aquestes mancances, no només les policials, sinó també les emergències mèdiques. A més dels vehicles policials disposen d’una ambulància totalment equipada per atendre les urgències sanitàries i fer els trasllats com a mínim fins el CAP de Llançà durant les hores que no hi ha metge al municipi, que són la majoria. El personal s’ha hagut de formar, els equips s’han de mantenir, tot això a data d’avui sense suport de cap altre administració i amb un cost que supera els 300.000 € anuals.

La finalitat de totes aquestes explicacions són per deixar clar que de municipis desatesos ni ha més que els que surten al diari, però alguns ens hem lligat la manta al cap i hem decidit solucionar els problemes de seguretat i de salut en detriment d’altres actuacions amb un rèdit electoral més alt com pagar una part dels llibres als escolars del poble, arreglar places o posar més gronxadors.

CAMCAT

2008-07-29T08:27:00.003+02:00

Ja tenim el CAMCAT, Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, aquest és el primer dels plans de protecció civil municipals que des de l'ajuntament i concretament des de la Regidoria de Governació estem tirant endavant i que han de servir-nos per afrontar les situacions de risc o emergència amb la màxima eficiència i eficacia.

Les nostres costes són un important patrimoni natural, social, econòmic i cultural. La contaminació, en un sentit ampli, posa en perill aquest patrimoni extens. Tot i que la majoria de la contaminació que afecta els mars i oceans procedeix de terra d’una forma “continuada i constant”, la contaminació episòdica o accidental procedent de terra o mar representa un factor important que cal prevenir, minimitzar i controlar.

Davant les costes del cap de Creus es produeix un important moviment de vaixells carregats amb substàncies que poden representar, en cas d’accident, un perill important; es tracta doncs, d’un risc potencial. Si en aquest risc li afegim, una presència humana important i una activitat econòmica fonamental per al nostre poble (pensem, per exemple, en el turisme), a més del patrimoni natural, social i cultural, arribem a la conclusió que el risc de contaminació accidental de les nostres costes mereix la nostra atenció i, per tant, una anàlisi de risc adequada.

Aquesta anàlisi s’ha fet dins de l’elaboració de l’Agenda 21 sota el títol d’“Avaluació i actuació dels riscos geològics (despreniments), contaminació biològica, contaminació marina, avistament d’animals, morts o desorientats a la costa al terme municipal del Port de la Selva” i ha donat com a resultat l’elaboració del nostre CAMCAT (Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines).

Així doncs, amb l’objectiu principal de definir i coordinar l’actuació dels diferents mitjans involucrats, tant de les administracions públiques com de les institucions públiques i privades, per tal d’obtenir el rendiment màxim, en el cas de lluita contra la contaminació marina derivada d’un accident, l’Ajuntament va aprovar el passat 26 de juny de 2008 la documentació corresponent al Pla de Protecció Civil per a episodis de contaminació accidental de les aigües marines, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de 2008.

Les funcions bàsiques d’aquest Pla són les de preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències per accidents amb contaminació de les aigües que succeeixin en l’àmbit del terme municipal –o en municipis veïns– i que el puguin afectar, en coordinació amb els grups d'actuació previstos en aquest Pla. Igualment preveure procediments d'informació, alerta a la població i presa de mesures orientades a la disminució de l'exposició de la població a la contaminació. Això implica la posada en pràctica de mesures de tancament de la zona, d'allunyament, o d’altres específiques per a cada cas.

El Doctor Moisès Broggi

2008-06-08T18:20:00.005+02:00

La meva relació amb els incendis forestals

2008-06-04T20:39:00.004+02:00

Aquesta tarda he compartit una estona amb en Marc Testart periodista del setmanari l’Empordà, parlant amb ell de les ADF repassava la meva vinculació amb els incendis forestals.

Li explicava que segurament va començar de petit quan el meu pare i el meu oncle amb altres homes de la seva edat molts dies d’estiu ho deixaven tot per “anar a apagar foc”, a mida que em vaig fer gran alguns es van organitzar formant un cos de bombers voluntaris primer vinculat a la Diputació i més endavant a la Generalitat i continuaven anant a apagar foc. L’any 1986, jo estava a punt de fer-ne 18, vaig estar varis dies d’aquell mes de juliol anant a apagar foc. Aquell va ser un any fatídic pel Cap de Creus i l’Albera, però també per Montserrat i bona part de Catalunya.

Aquella emmascarada em va obrir l’interès per la problemàtica dels incendis forestals, molta gent em pregunta: i com és que no et vas fer bomber? doncs en aquells moments els bombers es limitaven a “anar a apagar foc”, i a mi m’interessava alguna cosa més, volia saber el què i el com dels incendis. Això va coincidir amb el primer programa “Foc Verd” iniciat per la Generalitat per afrontar els incendis forestals, que creaven la figura dels voluntaris forestals, un voluntariat del medi natural que treballava en la prevenció i que feia de suport al nou cos d’agents rurals encarregats d’investigar les causes, detectar els perills i les activitats susceptibles de provocar-los. Des dels voluntaris també es treballava la conscienciació i la informació a la població. Dins del programa Foc Verd també hi havia les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal), a començaments dels anys 90 faig el salt i començo treballar amb altre gent del meu entorn per crear l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes que es va fer realitat el 1994.

En definitiva recordant aquells moments me n’he adonat que de tot plegat ja fa més de 20 anys.

Fins sempre "Pepitu"

2008-05-19T13:12:00.002+02:00

El passat divendres, 16 de maig de 2008 mentre acabàvem d’enllestir els actes de les festes de Sant Baldiri ens arribava la noticia de la mort d’en Josep Mallol i Oriol, durant el darrer quart del segle passat en “Pepitu” era un dels protagonistes d’aquesta festa, doncs hi feia coincidir la presentació d’un dels seus llibres.

I és que en “Pepitu”, escriptor i historiador autodidacte, ha recollit en una vintena llarga de publicacions els costums, les tradicions, les anècdotes, el tarannà, ... i en definitiva tot allò que configura l’ànima d’un poble, en aquest cas del Port de la Selva.

Gràcies pels teus llibres que han contribuït i contribuiran a la difusió de la nostra història, la nostra cultura i la nostra manera de ser.

Del sou, de la dedicació a l’Ajuntament i la professionalitat

2008-04-23T09:58:00.006+02:00

He llegit l’escrit del Grup Municipal Port AM en el 3er butlletí d’informació municipal i voldria fer un seguit d’observacions des de l’experiència acumulada durant els gairebé 13 anys que fa que sóc regidor del meu poble.

En primer lloc i al meu entendre professionalitat no és sinònim del fet de tenir un sou. Quants assalariats coneixem que són pèssims professionals? i quants amateurs, voluntaris, .... que actuen com veritables professionals?

Per mi presentar-me a l’Ajuntament sempre ha estat un fet voluntari, resultat no només de l’estima al poble sinó sobretot de les inquietuds personals i les ganes d’aportar coses a un projecte comú. Sota la premissa de Si vols pols ves a l’era, he repetit en tres ocasions a les llistes municipals. Ser regidor per mi ha estat i és una experiència enriquidora, que aporta mal de caps i recriminacions, però també alegries i agraïments. Això, us asseguro que, no ho canvia el fet de rebre una compensació econòmica més o menys gran.

Amb aquests gairebé tretze anys mai m’he queixat per les hores dedicades a l’Ajuntament en detriment de la meva família, dels meus negocis o dels meus projectes personals. Hores que si hagués de valorar econòmicament segurament serien les més mal pagades del poble.

Aquesta legislatura, per primer cop i després de dotze anys tinc una dedicació exclusiva que implica, evidentment, un sou de l’Ajuntament. Aquest sou, personalment em suposa si fa o no fa els mateixos ingressos que tenia a l’anterior feina, per tant no em comportarà tenir més diners. Per contra si que a priori pensava que em reportaria més temps per dedicar a la família i altres projectes, en la realitat no ha estat tan així, però aquest és un problema meu. Aquest sou no em fa ser un regidor més professional, en canvi si que em permet aplicar molt més la meva professionalitat a la tasca de regidor.

Lamento que el Grup Municipal Port AM jugui amb dos jocs de cartes: Un dient que ells sempre han defensat un ajuntament professional quant de les seves paraules se’n desprèn una confusió que apunta més aviat a un ajuntament amb polítics assalariats i això com ja he dit són coses que no necessariament coincidents . Tot seguit treuen la segona baralla afirmant que per dignificar la feina dels polítics hem fet fora 4 treballadors. Això ho trobo realment injust, això no serveix per dignificar el que pretenen defensar, ni a la gent que ens dediquem a la política municipal i de la que ells també en formen part.

Avui, com fa dotze anys no dubteu a demanar-me explicacions i exigir-me resultats. Jo sóc a l’Ajuntament, com ja he explicat , per alguna cosa més que un sou, els fets per testimoni.

Els resultats del 9M

2008-03-18T09:15:00.008+01:00

Ja han passat uns dies des del 9 de març, s’han comptat i recomptat els vots, i tothom hi ha dit la seva. Avui, jo també. Renoi quins resultats! la maceració estava més avançada del que havia arribat a pensar i la bipolarització ha estat fortíssima.

A Catalunya gairebé tothom perd vots en referència al 2004, es salva el PSC-PSOE que en guanya 95.000, els que no varen anar votar que augmenten en 295.000 i els que van votar en blanc que pugen en 20.000. La resta en perden: el PP 15.000, Iniciativa 50.000, CiU 55.000 i ERC 345.000.

La meva interpretació d’aquests números és la següent: els 15.000 vots que ha perdut el PP han anat a parar a Ciutadans que n’han fet 27.000 a Catalunya, gens estrany i fins a cert punt normal. Pel que fa als vots perduts per d’Iniciativa penso que han anat pràcticament en la seva totalitat al PSC-PSOE, igual ha passat amb una part important dels d’ERC i segurament amb menys de CiU. Han votat contra el PP. Però hi continua havent un grup molt significatiu que no ha anat a votar o ha votat en blanc, i aquests em fa l’efecte que són bàsicament votants d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques i en menor mesura de CiU, els primers descontents amb el 2on tripartit i els altres desenganyats amb el sistema.

Per mi un mal resultat per CiU, un molt mal resultat per ERC i un nefast resultat per Catalunya. Potser seria el moment de fer un pensament, aparcar els problemes interns i apostar per un apropament entre CiU i ERC. Però això sona a utopia tal i com està el galliner.

Que mesells que som els catalans, fem president del nostre país a un dirigent del PSOE i donem el govern de l’Estat a canvi de res a un altre que, entre d’altres coses, es va estimar més els estirabots de la Sra. Álvarez que el que demanaven milers de catalans.

En fi tots els partits tenen estrategs capaços d’analitzar la situació i de veure que és el que més convé, en els de CiU i ERC els demanaria que per una vegada pensin veritablement en clau catalana i menys de partit. Doncs al meu entendre el nacionalisme català sempre s’havia mogut entorn els 18 diputats, el 1986 i el 1989 tots de CiU, el 1993: 17 de CiU i 1 d’ERC, el 1996: 16 de CiU i 1 d’ERC. El 2000: 15 de CiU i 1 d’ERC, el 2004: 10 de CiU i 8 d’ERC fins a la gran davallada d’aquest any on entre CiU i ERC només en sumen 13, per tant els pitjors resultats dels darrers 20 anys.

El futur que ens esdevé passa per confiar amb els 25 diputats que el PSC-PSOE ha tret a Catalunya, però em fa l’efecte que aquesta és collita verda, veurem si seran capaços de qüestionar el discurs del Sr. Bono o a la Sra. Álvarez que formen part de l'aparell del PSOE igual que el Sr. Montilla.

Altrament si han de respectar Catalunya i Catalunya ha de ser un país de primera, cal que ens arremanguem i comencem a remar.

Diumenge ens hi juguem molt

2008-03-07T14:45:00.001+01:00

Cada vegada que hi ha eleccions sentim la cançoneta de que aquesta vegada ens hi juguem molt. Segurament sempre és veritat, però aquest cop més. Com a militant de Convergència podria dir que ens hi juguem el fet que es respecti Catalunya. Doncs no, al meu entendre ens hi juguem encara més. Ens hi juguem el ser o no ser. Ens hi juguem el model Català, el que va més enllà del bipartidisme del PP-PSOE. I d’aquests ja sabem el que en podem esperar. Els primers ja els coneixem no cal parlar-ne, CiU hi va pactar i així ens va. I els segons, aquests s’han endut el gat a l’aigua, s’han menjat al PSC i estan macerant a Esquerra i Iniciativa, absorbits ja a les actuals llistes al Senat.

En fi cal que CiU faci un bon resultat i sigui decisiva a Madrid, altrament hi haurà moltes possibilitats que d’aquí 4 anys la nostra única opció sigui votar PP o votar PSOE. A mi aquesta opció no m’agrada.

S'ha jubilat en Feliu

2008-01-20T00:05:00.000+01:00

En Josep Lluís Feliu Díaz ha fet 65 anys, li ha arribat l’hora de la jubilació, En Feliu, com tots el coneixem, és bomber. Durant els darrers 25 anys ha estat el cap del Parc de bombers de Llançà, que és el nostre parc de referència.

En Feliu ha esdevingut una institució en l’àmbit de l’emergència, poc dogmàtic a primer cop d’ull, enèrgic i generós ha fet de la vocació ofici i de l’ofici vocació. Ha estat l’exemple de funcionari al servei de l’administrat, per tot això avui ens hem reunit més de 70 persones per homenatjar-lo.

Espero poder continuar gaudint de la seva amistat, per molts anys!!!

Discurs de Reis

2008-01-04T13:00:00.000+01:00

Majestats, un any més ens alegra poder-vos rebre al Port de la Selva, en aquesta ocasió i per primera vegada ho faig jo i, en nom de tots us dono la benvinguda i les gràcies per la vostra gran tasca de fer arribar la Pau, l’harmonia i la solidaritat a tots els racons del món.

La vostra visita ens referma la il·lusió i la màgia d’aquestes festes, alhora que renova el nostre compromís amb l’any que encetem.

Estic convençut que les cartes dels nens i nenes del Port de la Selva són plenes de bones intencions, desitjos i sentiments. Durant l’any que hem passat tots han complert i avui també ho faran.

Com que els pares hem perdut el costum d’escriure permeteu-me que us faci una petició de paraula, res té a veure amb l’Ajuntament, ni tampoc amb el poble, és un prec genèric i complicat que requereix de la vostra aportació.

El que us demano és una cosa que hem de saber trobar els grans però que servirà pels petits, i no és ni res més ni res menys que TEMPS, temps per escoltar als nostres infants, temps per jugar amb ells, temps per educar-los, per ensenyar-los a gaudir del que tenen i a prescindir del que els falta, temps per dir-los que els estimem i que són molt importants.

Majestats només cal mirar la cara dels nens i nenes d’aquí baix per veure que la vostra alegria, la vostra esperança i les vostres ganes de donar s’encomanen amb facilitat. Aquesta nit vosaltres i ells sou els protagonistes, per tant us passo la paraula tot dient:

VISCA ELS TRES REIS !!!

Demà nit de Reis, em toca fer el discurs, doncs exerceixo d’alcalde accidental per absència del titular que és de vacances, el que diré als meus conciutadans és el que heu pogut llegir.

Bon Any 2008

2007-12-31T14:14:00.000+01:00

Aquest nou any us desitjo:

Que si ploreu, sigui de riure.

Que si teniu gana, sigui de viure.

Que si perdeu, sigui la por.

I que si sou feliços, sigui per sempre !!!

Ara que fa fred: parlem d’incendis forestals

2007-12-27T08:17:00.000+01:00

El passat dilluns 17 de desembre de 2007 s’inaugurava al Consell Comarcal una exposició sobre les fotografies que en Roger Lleixà, jove fotògraf del setmanari Empordà, va fer durant l’episodi d’incendis forestals que va patir la nostra comarca l’agost del 2006.

L’acte de la inauguració es va acompanyar d’una taula rodona, amb dos representants de l’administració autonòmica, l’enginyer de forest de la comarca del DMAH, en Pere Frígola i la Cap de l’oficina comarcal del DARP, la Rosa Geli, a més del conegudíssim Jordi Sargatal, Director de la Fundació Territori i Paisatge entre moltes altres coses i en Santi Coll, periodista i director del Setmanari Empordà que va fer de moderador.

Els ponents van obrir el foc, i mai més ben dit com va dir en Santi, responent la pregunta de per què es crema l’Empordà? Les respostes van ser moltes i variades, es van repassar des de les causes d’ignició als autors materials, passant per la història i la prehistòria, apuntant al fet definitiu però sense expressar-lo clarament. Com que tenia ganes de participar però el temps no va donar per més aprofito aquest escrit per donar la meva visió i reencendre un debat que la societat oblida amb la mateixa rapidesa que passa l’estiu.

I començo responent: l’Empordà es crema senzillament perquè els seus boscos són mediterranis i, el foc en els boscos mediterranis és intrínsec. I com a fet natural en la seva essència no es pot considerar ni dolent, ni catastròfic en ell mateix. Hem de partir de la premissa que les masses forestals mediterrànies estan condemnades a cremar-se en un moment o altre, i sobre aquest fet nosaltres no hi podem fer res, doncs, per més que incrementem les mesures de prevenció i vigilància, per més bombers, camions i avions que tinguem, per més gestió i lleis que fem sempre hi haurà un dia en que es donaran els condicionants necessaris i idonis per que s’origini un foc. Aquest no vol ser un missatge pessimista, doncs aquesta situació no ha canviat des que existeix el bosc mediterrani.

El que si ha canviat al llarg del temps és el nostre paisatge i conseqüentment l’estructura dels nostres boscos, no aniré tan enrere com el Sr. Sargatal però si faré un repàs ràpid de l’evolució del paisatge de manera que ens situí a l’Empordà d’avui i ens permeti entendre perquè els incendis han esdevingut un problema:

Des de la romanització els boscos catalans de la conca mediterrània van anar perdent pes a favor de l’agricultura, bàsicament de la vinya i l’olivera, però també del cereal. Malgrat això la desforestació a gran escala es produeix els segles XVI i XVII amb l’expansió de la vinya. Situació que en bona mesura durarà fins la primera meitat del segle XX. A l’Empordà ni la fil·loxera del 1879 va fer minvar els conreus, es va fer front a la situació empeltant les vinyes amb ceps americans o reconvertint-les en olivars. Durant tot aquest temps els boscos restants existents eren intensament explotats, la llenya i el carbó eren les fonts d’energia principal, la fusta indispensable tant per estris com per obres. El foc és una eina, per fer carbó, per millorar pastures, per netejar marges, etc. Hi ha incendis puntuals però son vistos com un fet natural.

Encetada la segona meitat del S.XX la situació canvia radicalment. En primer lloc la famosa gelada del febrer de 1956 mata bona part dels ceps i les oliveres empordaneses. Molta gent ja no torna a treballar la terra, ara a diferència del 1879 hi ha una alternativa, un turisme creixent que necessita serveis i una indústria disposada a substituir a l’artesà. És l’era del petroli i l’electricitat, que ràpidament releguen la llenya i el carbó. Mentre el mon rural perd pes, el bosc guanya terreny a marxes forçades, en molts casos ajudat per polítiques forestals que fomentaven repoblacions amb pins mediterranis per fer front a la necessitat de protegir de l’erosió el sòl dels milers d’hectàrees de conreus abandonats. Els incendis comencen a generalitzar-se, tenim els primers grans incendis, però atribuïm el problema a la manca de mitjans, i les polítiques concentren esforços en millorar la maquinaria de l’extinció.

Des de les darreres dècades del segle XX el medi natural i concretament el bosc es converteix en un atractiu estètic ideal pel lleure i també per viure-hi. Es trenca la imatge tradicional dels nuclis urbans envoltats d’espais oberts, molts cops de camps conreats i que deixen el bosc més enllà. Ara el bosc i els matollars ens truquen a la porta. La gent vol la casa dins el bosc, així centenars d’hectàrees forestals guanyades al conreu han estat colonitzades per urbanitzacions, xalets, carrers i piscines. Això va coincidir els anys 80 amb l’errònia concepció d’una bona part de la societat més urbana que interpretava la conservació del medi natural com l’absència d’intervenció. Fet que ha condicionat durant anys la gestió i en conseqüència l’evolució del paisatge. Hem arribat als nostres dies amb un sistema d’extinció superpotent que ha mort d’èxit, doncs el fet d’extingir sense problemes el 98% dels incendis forestals, a la llarga fa que hi hagi més combustible en els nostres boscos, portant-nos a l’assignatura pendent del 2% dels incendis que per la seva intensitat superen la capacitat dels cossos d’extinció i que son devastadors ja que poden arribar a afectar a moltes persones.

Però tot això no vol dir que ens haguem de quedar de braços creuats, i que no puguem fer res. Els tècnics del Grup de Recolzament a Actuacions Forestals (GRAF) del cos de bombers de la Generalitat ja fa anys que han obert la via bona: cal incidir en el comportament del foc, en com cremarà un cop es produeixi, en definitiva en la seva intensitat. La intensitat d’un incendi ens la dona la quantitat de combustible, la seva disposició, la morfologia del terreny i les condicions meteorològiques del moment del foc. És evident que no podem canviar el relleu ni tampoc les condicions d’humitat, vent i calor del dia de l'incendi. Però si que podem actuar sobre el combustible i la seva disposició i és en aquesta direcció on caldria concentrar esforços.

Però l’aposta per la prevenció no ven, no té adeptes entre els polítics i a vegades tampoc entre els tècnics, ni tant sols entre la premsa i la societat. Quan un territori pateix un incendi important hi aboquem milers d’euros, primer durant l’extinció mobilitzant una estructura només comparable, ni que sigui de lluny, a la que mouen les guerres, després amb el desembarcament dels polítics de torn carregats d’ajudes pal·liatives de resultats incerts.

L’incendi mereix l’atenció de tots els mitjans, que reserven un bon lloc, sinó el millor en el seu producte, ja sigui escrit o audiovisual. I a partir d’aquí s’activa la currua de curiosos que planifica la sortida del següent cap de setmana a la zona cremada.

Cal que canviem el xip. No pot ser que una ADF (Agrupació de Defensa Forestal) d’un municipi de 5.000 hectàrees de bosc només rebi de l’administració 6.000 € anuals per fer tasques de prevenció amb la finalitat de reduir el combustible, que és el mateix que li costa a l’administració un auxiliar forestal dels bombers durant 90 dies, dels quals només en treballa 45. I amb el agreujant de què de les 450 hores que fa aquest auxiliar, a raó de 10 per dia, més de la meitat estarà en el parc de bombers esperant que salti l’alarma d’incendi. Incendi que per la seva intensitat pot molt ben ser que estigui per sobre de la seva capacitat d’extinció i la dels seus companys per que no s’ha invertit prou en prevenció.

Com pot ser que la mateixa administració faci plans de prevenció d’incendis forestals i després no habiliti pressupost per executar-los? Pot ser perquè una franja de protecció o de baixa càrrega només mereix un racó a la premsa escrita i ni un comentari als mitjans audiovisuals? o una visita a uns treballs silvícoles per prevenció d’incendis no tenen cap mena de morbositat que justifiquin una lloc a les sortides familiars del cap de setmana?

Malgrat aquest panorama hi ha gent que està per la feina, que ho te clar i que es creu la dita popular de que el foc s’apaga a l’hivern. Jo, personalment, penso que si volem que el foc deixi de ser un desastre de magnitud, per seguir sent una part més de la dinàmica del bosc mediterrani, el que ens cal és treballar abans que s’encengui. Les opcions hi són, ara cal la voluntat.

Bones festes

2007-12-21T12:02:00.000+01:00

El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

J.V. Foix

(fragment de: Ho sap tothom i es Profecia)

Desitjo tingueu unes diades serenes i un any nou ple de Pau.

Els "Però" del camí de Ronda

2007-12-11T09:07:00.000+01:00

Les obres del camí de Ronda van agafant forma, pràcticament som a les darreres setmanes de treballs per enllestir la tramada que va des de l’Erola fins al Port de la Vall.

Realment l’obra representa una millora considerable, i per tothom és evident que l’espai ha guanyat en qualitat. PERÒ, si, si, PERÒ, tothom hi troba PERÒ, jo també.

Però és que ja ningú recorda els problemes que hem tingut per tirar endavant aquest camí de Ronda? és que hem perdut la memòria? És que tenim amnèsia?

Uns es pregunten o es queixen pel fet que hi ha escales i no s’ha adaptat a les persones amb problemes de mobilitat, als cotxets i a les bicicletes, altres es queixen de la seva estretor en alguns trams havent-hi espai suficient per tenir més amplada, altres de que no hi passarà un vehicle d’emergències i jo mateix em queixo del que ens costarà a l’Ajuntament (o sigui a tots) el manteniment d’aquest camí amb un paviment innovador (ecològic) però amb un desgast brutal.

Però jo tinc la consciència tranquil·la, doncs en la meva primera legislatura a l’Ajuntament, i d’això ja fa més de 10 anys el Ministerio ens va presentar un projecte de camí de Ronda molt ambiciós, com algú va dir era més aviat un passeig marítim de llarg recorregut, amb un paviment dur, amb més murets, sense barreres arquitectòniques pels minusvàlids i preparat pel pas de vehicles de serveis, bàsicament era el camí de Ronda que corresponia a un tram tan urbà com és el que ens ocupa en aquests moments. I això és el que jo personalment i els meus companys de legislatura encapçalats per en Genís varem defensar.

Les al·legacions, contra aquest projecte van acabar al Contenciós de mans d’alguns “senyors” de Barcelona i de la IAEDEN amb signatures d’alguns dels veïns, familiars o molt amics dels que ara he sentit que protesten o no ho acaben de veure'l bé.

Davant aquesta situació i per evitar anar a l’enfrontament el Ministerio, en aquell moment, va retirar el projecte. I va anar per fer altres camins de Ronda amb les virolles que aquí s’havia estalviat. En definitiva es va haver de tornar engegar el procés i redactar un de nou projecte: el que ara s’executa i que després d’haver perdut gran part de l’ambició i molt de temps podrem començar a gaudir.

Trobada de Joves

2007-11-16T16:26:00.000+01:00

Aquest vespre dins la redacció del Pla Local de Joventut hi ha la primera trobada de joves de 14 a 29 anys. Per aquest col·lectiu es tracta d’una oportunitat immillorable per poder dir la seva. Espero que la participació sigui molt important. Pel futur del Port de la Selva és imprescindible treballar per millorar la involucració dels joves en la seva dinàmica de poble.

Cal que aprofiteu aquest procés per expressar amb respecte les vostres opinions i fer les aportacions que us semblin més adients. Per assolir l’èxit tots plegats hem de saber combinar l’exigència i la generositat amb la justa mesura.

Com a representant de l’Ajuntament, i per tant com a part implicada, espero que del Pla Local de Joventut, entre moltes altres coses, en resulti un compromís recíproc que serveixi per consolidar el vincle identitari entre els joves i el Port de la Selva, el seu poble.

Garotes

2007-11-15T10:04:00.000+01:00

Amb l’arribada del fred també arriba l’època d’anar a “buscar” garotes, els nostres pares, els nostres avis, els nostres besavis i a saber quantes generacions enllà ja ho feien. I és que qui podria deixar-se perdre una menja com aquesta?

La tradició popular ja establia una veda per les garotes que deixava en mans de la R, així els mesos sense R , o sigui: maig, juny, juliol i agost no calia ni tocar-les doncs no valien res, els mesos amb R entre mig, o sigui març, abril, setembre, octubre, novembre i desembre es podien menjar, però ... I el gener i febrer, mesos acabats en R les garotes estaven al pic, assolint el clímax durant les “minves” de gener.

La situació ha canviat respecte els nostres ancestres i com totes les activitats aquesta també s’ha regulat.

Ara per agafar garotes per consum propi, ens cal saber que:

Hem de disposar d’una llicència de pesca recreativa.

Hem de respectar la veda que va del 1 d’abril al 30 de setembre i que prohibeix l’extracció durant aquest període. ( Podem agafar garotes des del 1 d’octubre al 31 de març).

Només hem d’agafar les garotes que es troben fins a 10 metres de fondària, mai per sota.

Està prohibit agafar garotes amb equips autònoms o semiautònoms de respiració subaquàtica.

Només podem agafar 150 garotes per llicència i dia.

Les mides mínimes autoritzades són de 5 cm per la garota de roca (Paracentrotus lividus) i la garota negra (Arbacia lixula) i 6 cm per la garota violeta (Sphaerechinus granularis).

Els darrers anys les captures de garotes han augmentat considerablement. Els darrers estudis estableixen que a Catalunya la població de garotes ha disminuït un 30 %. I és que la garota ha deixat de ser la discreta protagonista de les consumicions pròpies dels autòctons que se les anaven a buscar per convertir-se en la gran estrella de diferents mostres gastronòmiques, que l’han popularitzat fent augmentar la demanda i l’interès no només dels mariscadors professionals i sinó també dels furtius.

Malgrat tot aquest seguit del que a priori poden semblar contratemps esperem poder continuar gaudint del ritual de la garotada que ens reuneix a migdia al voltant d’un cove de garotes, amb les tisores a la mà, un bon tros de pa, el porró de vi negre i ganes de xalar.

Estimar el Patrimoni

2007-11-09T14:33:00.000+01:00

El Port de la Selva té un territori amb una riquesa d'elements de patrimoni cultural envejable.

La implicació de les administracions, és vital per a l'estudi, recuperació i conservació del nostre patrimoni. Però no ens podem quedar aquí, cal també donar importància a la difusió dels treballs entorn aquest patrimoni, perquè gràcies a aquesta difusió ens aproparem a ell i el donarem a conèixer.

I és precisament en el camp de la difusió on considero que cal emmarcar les Jornades sobre el Patrimoni Cultural del Port de la Selva promogudes per l’Ajuntament. Des de demà i durant tres sessions abans d'acabar l'any volem fer partícip a la societat de les actuacions realitzades i les novetats generades entorn el nostre patrimoni, perquè com sempre s'ha dit és important conèixer per a estimar.

No puc acabar sense agrair l’esforç i entusiasme del personal municipal, sobretot de l’Isabel, que fa possible tirar endavant un programa tan ambiciós.

Esperant considereu interessant la iniciativa us convido a participar-hi.

Trobareu més informació sobre les Jornades a la web de l’Ajuntament.

Taller de participació ciutadana Agenda 21

2007-10-17T09:01:00.000+02:00

Avui, tots plegats, tenim l’oportunitat de participar en el disseny del nostre poble a través del taller de l’Agenda 21. Es tracta de fer un exercici DAFO, que no és res més ni res menys que determinar i valorar quines son les Debilitats, les Amenaces, les Fortaleses i les Oportunitats del Port de la Selva en el camp social, ambiental i econòmic.

Cal que tothom digui la seva, sense entrar en el derrotisme i la critica fàcil. Cal que tots ens impliquem. De ben segur, les aportacions individuals i col·lectives serviran en el present i en el futur per millorar el nostre poble.

Si som capaços de potenciar la participació ciutadana, serem capaços de garantir la convivència, la solidaritat i el sentiment de poble.

Us convido a ser partícips del batec del Port de la Selva i desitjo que aquest sigui un punt d’inflexió en el bagatge participatiu que d’ara endavant entre tots hem de consolidar.

Mentim molt o reciclem poc?

2007-10-01T13:49:00.000+02:00

Aquests darrers mesos i dins el procés d'Agenda 21 s'ha dut a terme una enquesta sobre la percepció ciutadana sobre diversos aspectes dels que tracta. Els resultat els podeu consultar a: http://www.agenda21local.org/download.php?057f051fae7b0ffd5da357a2ca656c2c

La pregunta del titular ha estat copiada literalment d'un article aparegut la setmana passada en el nou diari "Público" que parlava sobre el reciclatge. I és que en el nostre cas resulta sorprenent que un 58% dels enquestats separin la fracció orgànica quan en el nostre municipi, de moment, no es fa recollida d'aquesta fracció. O és que aquest 58% feu compostatge casolà? Cosa que seria d'agraïr i admirar.

Per si un cas permeteu-me que en dues ratlles expliqui que és la fracció orgànica. Són les restes de fruita, verdura, carn i peix, el marrò del cafè i el te, les closques d'ou aixefades.També en quantitats petites el paper de cuina i els tovallons de paper bruts, les oueres, la fruita seca i petites restes de jardineria. Amb aquestes deixalles podem fer el compostatge.

En aquests moments hem començat a treballar en la definició d'un sistema de recollida que ens permeti a tots reciclar més i millor, al mateix temps que ordenem els punts d'aportació.

Però si no voleu esperar podeu fer compost pel vostre ús, doncs serveix pel jardi o/i l'hort. El compostatge és un procés que imita la natura, al llarg del qual la matèria orgànica (en el nostre cas restes orgàniques de cuina i jardineria) es transforma de forma natural fins a obtenir un producte de gran qualitat com a adob orgànic.

Fer compost és molt senzill: s’apila el material i es manté de manera que els organismes vius (els que realment fan la feina) tinguin en tot moment les condicions idònies d’aire i humitat per “treballar”. La regla bàsica per aconseguir les condicions idònies d’aire i humitat és barrejar material sec amb humit, material groller amb fi, material vell amb fresc.

El material es va apilant al damunt d’una capa base de grava i tronquets (15-20 cm) que fa de drenatge i permet l’entrada d’aire per sota. Així, la pila que fem es converteix en un digestor on la matèria orgànica aportada es transforma en compost.

Molt aviat hi ha previstos els tallers de diagnosi dins el procés Agenda 21 a tots aquells que tingueu aportacions a fer us convido a participar-hi.

Necessitem un heliport

2007-09-17T11:32:00.000+02:00

Aquest estiu hem viscut un seguit d’emergències mediques que han requerit la intervenció d’un helicòpter amb el conseqüent enrenou que això comporta. Imagineu-vos buscar l’espai més adient i alliberar-lo de vehicles o/i persones durant la situació d’emergència ja de per si complexa. Finalment sempre s’acaba trobant un espai, però tots sabem que la improvisació no és una bona companya de viatge, per tant cal buscar una solució.

Cada vegada més per la nostra situació geogràfica i per la millora i disponibilitat dels recursos serà més habitual la intervenció d’aquestes aeronaus en situacions d’emergència.

Per tant hem de buscar un espai i condicionar-lo per tal que els helicòpters dels serveis d’emergència puguin aterrar amb les màximes garanties amb això aconseguirem:

Definir un punt concret on evacuar els pacients urgents en cas de necessitat.
Garantir la coincidència geogràfica entre els equips terrestres i l’helicòpter.
Retallar el temps entre l’avís i l’aterratge, doncs no cal buscar ni preparar el lloc.
Promoure l’ús de l’helicòpter en situacions d’emergència.
Garantir la seguretat dels equips de rescat facilitant-los una superfície apta per l’aterratge.
facilitar la transferència i garantir la seguretat dels pacients entre vehicles terrestres i helicòpters.
En definitiva, augmentar l’efectivitat de l’assistència medicalitzada.

Quan parlo d’heliport no hem refereixo a cap gran infraestructura, estem parlant d’un punt de recollida que ha de complir els següents requisits:

Accés: per carretera.
Superfície: circular mínim de 25 metres de diàmetre.
Material: formigó
Pendent: suficient per no acumular l’aigua de pluja (menys 2%)
Resistència: 6 tones.
Senyalització: senyal d’identificació d’heliport, lletra "H" orientada de forma que la vista natural del la "H" des de l’aire coincideixi amb la direcció preferida d’aproximació final. Senyal perimetral de l’àrea de contacte y de elevació inicial al llarg del perímetre amb una línea blanca continua de 30 cm d’amplada.
Elements de suport: Balisa de la direcció del vent situada en el punt més alt dels obstacles del voltant, de color vermell i blanc.
Protecció: S’ha de protegir amb una vorada distanciada entre sí de manera que possibiliti l’entrada rodada de camilles però no de vehicles: 100 cm.

Sabem el que cal, ara només ens falta definir el millor lloc. Des de la meva responsabilitat municipal vetllaré per fer-lo una realitat.

Incendis forestals

2007-08-02T09:57:00.000+02:00

L'any passat després de l'onada d'incendis viscuda a l'Alt Empordà vaig escriure l'article que us reprodueixo a continuació i que va ser publicat a diferents setmanaris comarcals i fòrums digitals temàtics. Avui des de les Canàries fins a Grècia passant per Itàlia i els Balcans continuem patint incendis, i malgrat sentir opinions similars a les exposades ara fa un any em pregunto que ha canviat.

INCENDIS FORESTALS A L'EMPORDÀ: PENSANT EN VEU ALTA

"Amb la mancada de la tramuntana i després de l’onada d’incendis que ha patit l’Empordà arriba la calma, l’hora de les valoracions i la reflexió.

En primer lloc ens podem felicitar tots plegats, doncs les condicions que hem tingut: més d’una setmana de vents del N, humitats relatives per sota del 30% i una vegetació estressadissima per la sequera acumulada, ens feien ser molt pessimistes. Per tant, i malgrat tot, 2.000 hectàrees podem considerar-ho un bon preu si ho comparem amb les més de 6.000 ha. de l’any 2.000 o les 25.000 ha. del 1.986.

És innegable que s’han destinat molts mitjans d’extinció als incendis, moltíssims i que aquests han treballat bé, molt bé.
Però siguem realistes, també és evident que hem tingut molta sort. Molta sort, en primer lloc, perquè la situació de risc extrem es concentrava en dos punts del territori català: L’Alt Empordà i les Terres de l’Ebre, mentre casa nostra fumejava a bona part de la resta de Catalunya plovia o havia plogut, per tant el risc era moderat o baix. Aquest fet va permetre concentrar molts recursos a l’Empordà, segurament més del 70% del dispositiu per extinció d’incendis forestals que hi ha al país. Per això cal que ens preguntem: i si la situació no hagués estat aquesta?, i si hagués hagut un incendi a les Terres de l’Ebre i haguéssim hagut de dividir els recursos?, i si no hagués plogut a la resta del territori, s’haurien desplaçat alegrement tants mitjans?.
Però encara podem parlar de més sort en el segon punt, penso que hem tingut sort en els llocs on s’han originat els incendis. Sant Climent i Campmany, al peu de l’Albera al límit amb la plana altempordanesa, una plana encara conreada, amb poc bosc i on l’atac al foc és totalment assumible pels mitjans d’extinció. El comportament del foc a la zona forestal no tenia res a veure amb el comportament a la zona agrícola. El mateix ens va passar a Ventalló, amb l’agreujant que l’incendi es va iniciar de nits, els mitjans terrestres només vam poder treballar en els conreus de l’Empordanet, dins el bosc l’incendi era intractable. Fonamentals van ser, un cop més, els conreus en els incendis de Cistella i Cabanelles, dues zones boscoses però amb molts masos actius, envoltats de camps treballats que possibilitaven encarar l’incendi amb seguretat i garanties d’èxit. Per tant la felicitació de l’inici l’hem d’emfatitzar i fer extensiva a tots els pagesos, els que intenten viure de la terra, els que mantenen veritables discontinuïtats i que massa cops només han estat noticia només com a causants de focs derivats de la seva feina. I un cop més cal que ens preguntem: Que hauria passat si l’incendi hagués vingut del coll del Pertús, o del coll de Banyuls o del coll del Frare on tenim continuïtat de milers d’hectàrees forestals pràcticament sense pagesos ni conreus?
Sovint, i sobretot després dels incendis, els polítics i la societat ens omplim la boca parlant del foment de l’agricultura, de que cal crear discontinuïtats, que cal gestionar el bosc. Però a l’hora de la veritat les inercies socials i les polítiques, llevat d’excepcions van per altres camins.
A tots ens ha quedat clar que quan el foc sortia del bosc i arribava als camps, malgrat no estar estripats ni llaurats, es generava una oportunitat per aturar-lo. Oportunitat pràcticament inexistent a la zona forestal. Doncs queda clar, un camp és una mesura efectiva per la lluita contra els incendis. Tots sabem que l’agricultura i la silvicultura en termes de rendiments econòmics cada vegada són menys rentables. Cal un canvi, cal deixar de pensar amb elles en paràmetres de productivitat i assumir-les com a mesures de prevenció d’incendis forestals, de manteniment del paisatge, de creació de discontinuïtats, d’ordenació del territori.
La felicitat d’aquests dies pel bon funcionament d’un dels dispositius d’extinció d’incendis forestals més potents de l’arc mediterrani segurament no ens deixa veure més enllà. No he sentit a ningú que hagi preguntat què ens ha costat tot aquest desplegament. Si continuem així cada any haurem de posar més recursos, com si fossin il·limitats, i la garantia d’èxit possiblement tornarà a quedar en mans de la sort.
Cal un sistema de lluita contra incendis equilibrat, cal destinar més recursos a la prevenció. A Catalunya tenim aproximadament 2.000 milers d’hectàrees de bosc, d’aquestes una bona part estan a disposició dels incendis forestals. És evident que no podem pretendre actuar en totes elles, però si cal començar a fer-ho en aquells punts estratègics on es pot combatre i aturar el foc.
Cal redistribuir els diners: una hora d’helicòpter bombarder costa gairebé el doble del que val desbrossar una hectàrea de bosc. Una hora d’hidroavió 35 vegades més que una hora de tractor. Durant els tres mesos d’estiu som capaços de contractar centenars d’auxiliars forestals que es passen hores aturats esperant que hi hagi foc per apagar-lo i en canvi els nou mesos restants es contracten quatre gats per fer treballs de prevenció.
Hem de fer el pas, tenim una bona eina, les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) associacions formades fonamentalment per Ajuntaments, propietaris forestals i organitzacions agràries; que tenen una única finalitat la prevenció i suport a l’extinció d’incendis forestals. Cal que l’administració, la mateixa que paga els mossos, els bombers, els Agents Rurals, els helicòpters, ... , doti a les ADF de més recursos per poder disposar de professionals que continuïn fent de pagesos, bosquetans i pastors. Que llaurin camps sense patir per la collita, que escateixin olivars sense pensar amb l’oli, que aclareixin bosc sense preocupar-se del preu de la fusta, que manin ramats per eliminar vegetació. L’objectiu bàsic ha de ser la prevenció d’incendis forestals. Amb això a més de lluitar contra el foc aconseguirem també mantenir el paisatge i donar una oportunitat més a la població rural creant llocs de treball estables en el territori.
Josep Maria Cervera Pinart
Coordinador de l'ADF Cap de Creus-Serra de Rodes

President de l’Associació d’ADF de l’Alt Empordà"

Salvament a les platges del Port

2007-07-27T10:51:00.000+02:00

El passat 21 de juny es va posar en funcionament el dispositiu de salvament a les platges, després del parèntesi del darrer estiu, en que s’havia contractat el servei a Creu Roja, l’Ajuntament torna a assumir-ne la gestió directa com s’havia fet des del 1995.

En total es destinen al servei 8 persones: 4 socorristes aquàtics, 2 socorristes bàsics, 1 tècnic en transport sanitari i un patró-coordinador.

Hi haurà presència permanent des de les 11h a les 19h a les platja Gran i a la del Pas, amb puts de primers auxilis i capacitat d’intervenció a totes les cales del municipi en qüestió de minuts.
Els recursos que es destinen al servei són dues embarcacions, una pneumàtica de 25cv i una semi-rígida de 7’30 amb motor de 200cv, a més de l’ambulància municipal i un tot terreny de primera intervenció. Compten, també, amb el suport de la Guàrdia Municipal amb qui estan en contacte permanent. Aquest servei serà operatiu fins el diumenge 16 de setembre.

Em sento especialment orgullós d’aquest servei, que es pot dir que vaig parir, i que s’ha fet gran i eficient. L’any 1995 amb la meva entrada a l’Ajuntament varem començar amb 2 socorristes, una “sombrilla” i una farmaciola. Des de llavors, any rera any hem avançat fins a consolidar-lo com un dels serveis més ben dotats de la costa catalana.

És evident que des de l’Ajuntament hi hem posat la voluntat, els diners i els recursos, però és d’agrair la dedicació dels socorristes que en formen part, i dels que n’han format.

A tots ells el meu respecte.

Em despedeixo dels companys del Parc Natural

2007-07-27T10:44:00.000+02:00

Benvolguts companys,

Marxo de l’Equip de Gestió del parc Natural de Cap de Creus, és una marxa volguda i emocionant pels nous reptes que m’esperen. Això en cap cas vol dir que sigui fàcil, trobaré a faltar la meva tasca i l’escalf de tots vosaltres.

Me’n vaig content d’haver tingut l’oportunitat de treballar en aquest projecte, tranquil per haver-hi aportat el meu granet de sorra i satisfet per tot el que he après.

En els que heu sigut els meus companys de viatge en aquest trajecte, els del parc, els dels serveis territorials, els de forestal catalana, els de servei de parcs, els dels convenis i plans d’ocupació, els becaris, els col·laboradors, els agents rurals,... a tots fer-vos saber que us he robat una part de la vostra virtut que de ben segur m’ha ajudat a ser millor tècnic, millor persona i millor amic.

La meva dedicació a aquesta terra que m’ha vist néixer, que m’ha vist créixer i viure no s’acaba aquí. El Cap de Creus per mi és molt més que un Parc Natural, és el meu món i per aquest fet segur que d’una forma o una altra continuarem en contacte.

Fins sempre!

Josep Maria Cervera Pinart

Sant Pere de Rodes, 28 de juny de 2007

Estrenem ambulància

2007-05-22T13:05:00.000+02:00

Aquests dies ha entrat en servei la nova ambulància municipal que substitueix l'anterior que ha esgotat els 8 anys de vida útil d'aquest tipus de vehicle.

Es tracta d'una Renault Trànsit, que ha estat equipada a mida per l'empresa especialista Emergències 2000. L'experiència dels anys anteriors ens ha permés redistribuir-la i equipar-la per tal de millorar la feina dels nostres treballadors i l'assistència als pacients.

A la presentació vaig fer la comparació d'una ambulància amb una assegurança, totes dues s'han de tenir per no fer-les servir. Però en cas de necessitat cal que totes dues ens cobreixin el millor possible els contratemps. I això és el que ens proposem dia a dia.

Així doncs que per molts anys la pogueu veure passar.

Sant Baldiri de Taballera

2007-05-15T22:29:00.000+02:00

Si sortim del Port de la Selva (Alt Empordà) i ens dirigim cap a llevant, com si volguéssim anar a la punta del Cap de Creus, després de quatre quilòmetres mal comptats trobem la Vall de Sant Baldiri.

No ens hem d’imaginar una vall d’alta muntanya, es tracta d’una petita vall envoltada de turons arrodonits el més alt dels quals no supera els dos cents cinquanta metres sobre el nivell del mar.

És una vall vestida de gran varietat d’arbres, fet força excepcional si parlem de la península del Cap de Creus tan recurrentment castigada pels incendis forestals. Predominen les alzines, sobretot les sureres. Els pins, herència de l’abandonament de les vinyes, també hi tenen un pes important. En els fondals hi ha alguns roures vigilant el pas de l’aigua cap al mar.

Ara la Vall està en silenci, entre l'exuberant vegetació descobrim les restes de Sant Baldiri, un conjunt d’arquitectura tradicional format per una gran ermita, les cases del sagristà i del masover, el cementiri i una torre de defensa pràcticament enrunada. Aquest fou el punt de trobada de la gent que habitava els més de 20 masos d’aquest sector, centre espiritual i econòmic durant segles avui sembla deixat inclús de la mà de Déu.

Si ens passegem, sobretot per les pinedes del voltant, descobrirem centenars de metres de construcció de pedra seca resultat del treball incansable de moltes animes autòctones: feixes per aprofitar la terra, agulles per conduir l’aigua, barraques per aixoplugar-se i guardar l’aixada, i pontets, escales i rastells per facilitar el trajecte.

La proximitat del mar, que es troba a dos escassos quilòmetres, ens és pràcticament imperceptible, aquest fet que és recíproc, o sigui des del mar tampoc perceps Sant Baldiri i això degué ser molt favorable en altres temps, sobretot per combatre la pirateria, però avui és una llàstima i per poder-nos arribar a la costa no tenim més remei que anar cap el mas Paltré i des d’aquí a cala Taballera, una gran volta d’entre tres quarts i una hora.

Ara fa quinze anys es van fer uns adhesius que deien: “Sant Baldiri, la perla perduda del Cap de Creus”, fa només uns mesos l’ajuntament del Port de la Selva obtenia la cessió del conjunt arquitectònic i d’una part important de la Vall (que encara estava en mans dels Ducs de Medinacelli, hereus dels comptes d’Empúries). Aquest fet, a hores d’ara, fa possible tirar endavant un programa de recuperació llargament reclamat i que ha de permetre l’estudi, la conservació i el gaudi d’aquest indret.

12 anys vetllant per les persones

2007-05-07T01:02:00.000+02:00

Quan l’any 1995 vaig entrar a l’Ajuntament acompanyant l’actual alcalde un dels nostres grans projectes era el de garantir la seguretat de les persones i els seus bens.

La primera actuació en aquesta matèria va anar encaminada a consolidar els vigilants municipals que, fins aleshores, funcionaven temporalment els estius amb personal de la brigada d’obres. Se’ls va estructurar com a cos i es va garantir el servei 24h els 365 dies de l’any. Paral·lelament contractàvem un servei d’ambulància i assumíem directament els servei de socorrisme a la platja Gran amb poc més que una petita zodiac, dos socorristes i una farmaciola.

A partir d’aqui any rera any es va anar invertint i planificant en un sistema de vigilància i emergències a l’alçada del nostre municipi, així vam acabar la nostra primera legislatura amb una plantilla estable de 6 guàrdies municipals, amb un vehicle tot terreny i dues motocicletes trail, 5 socorristes a les platges, dues embarcacions (una de 7,5 metres capaç de donar servei en qualsevol cala del terme municipal en pocs minuts) i una ambulància pròpia.

La segona legislatura les coses no canvien, arriba el reconeixement a la feina feta i el nostre servei de socorrisme i salvament a les platges és reconegut com un dels 3 millors de l’Estat Espanyol, conjuntament amb els d’A Coruña i Gandía. També donem suport a l’ADF del nostre municipi que arrel de l’incendi del 2000 es converteix en poc temps en un referent al cap de Creus i a la Comarca.

Durant tots aquests anys el nostre personal s’ha format i reciclat per oferir el millor servei, els guàrdies passant per l’Escola de Policia de Catalunya, fent cursos sobre tot tipus d’emergències: incendis, accidents, pediatria, escalda, rescat, suport vital bàsic,...

Sempre sense parar, renovant els materials i incorporant les ultimes novetats en sistemes d’emergència (desfibrilador, pulsiometre, teleassistència domiciliària,...).

Així, arribem el 2007 amb nou places de guàrdia municipal creades, més el reforç d’estiu que ens permet gaudir d’un alt grau de seguretat, a més amb un tècnic sanitari amb tot l’equip per donar una primera i contundent resposta davant qualsevol contratemps. Tots plegats garanteixen el servei d’ambulància, amb un temps de resposta de mitjana per sota dels 5 minuts.

És d’agrair l’entrega i dedicació dels nostres professionals que fan possible l’èxit d’aquest projecte, però no puc oblidar l’aportació dels voluntaris, des dels de l’ADF fins als caçadors que tantes i tantes vegades s’han mobilitzat per buscar persones perdudes o accidentades a les nostres muntanyes i costes.

La nostra filosofia es clara, davant una emergència cal una pimera resposta integral immediata i, aquesta només la podem garantir des del municipi.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

2007-04-24T04:58:00.000+02:00

Des de l’aprovació definitiva de la Revisió del Pla General del 2 de novembre de 1983, i de l’aprovació definitiva de la Revisió del Programa d’Actuació el 23 de juliol de 1992, ha transcorregut un ampli període de temps. Aquest pla formava part del que s’ha anomenat primera generació de plans de la democràcia, sorgits d’una banda amb l’ànim de frenar determinades expectatives abusives de creixement, però, d’altra banda, realitzats amb una certa precarietat de mitjans tècnics, i de mancances de bases cartogràfiques i d’informació territorial.

El desplegament a Catalunya de la legislació en matèria urbanística, els avenços en la cartografia territorial, la introducció de noves tècniques de disseny i dibuix assistit per ordinador, però sobretot la major sensibilització en la protecció del patrimoni natural, arquitectònic, paisatgístic i arqueològic aconsellaven plantejar la revisió i actualització d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Per tot això l’Ajuntament del Port de la Selva va iniciar la revisió del seu planejament amb els següents objectius:

1. Actualitzar el planejament vigent en l’àmbit territorial, mitjançant una Revisió que ofereixi un major grau de detall i precisió.

2. Ajustar les previsions del planejament vigent sobre la cartografia digital, resolent urbanísticament l’encalçament de les previsions inicials amb la realitat física del territori i la seva estructura cadastral.

3. Adaptar el planejament al desplegament que en matèria urbanística ha experimentat la legislació catalana i estatal, així com, en matèria sectorial, amb incidència en el camp urbanístic.

4. Efectuar els ajusts necessaris i les modificacions dirigides a adaptar les previsions de creixement a les circumstàncies actuals i de mercat, a partir de criteris de sostenibilitat en la quantificació i qualificació dels sectors.

5. Incloure els paràmetres necessaris que assegurin una correcta protecció i preservació, tant de patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural, com del seu entorn.

6. Efectuar un tractament del sòl no urbanitzable que asseguri l’equilibri mediambiental i la protecció forestal i agrícola, d’acord amb les condicions del territori i la legislació vigent.

7. Garantir la protecció de la xarxa de comunicacions, dels camins rurals, dels rius, recs i rieres, de la seva vegetació de ribera…

8. Adequar i adaptar les normes urbanístiques i ordenances per tal de facilitar la seva aplicació, introduint les zonificacions detallades en cada règim del sòl que millor s’adapti als seus objectius.

9. D’entre altres objectius ambientals el Pla proposa:

a) L’increment de la recollida selectiva de residus municipals i la reducció de la seva producció per assolir com a mínim els valors mitjans comarcals.

b) El foment del reciclatge dels residus de la construcció..

c) La determinació de mesures de protecció i gestió del paisatge del municipi.

I tanquem aquesta legislatura amb la feina feta, l’aprovacio del Pla General ens converteix en un dels pobles més protegits urbanísticament de tot el litoral, amb més d’un 92% del sòl del terme municipal lliure de construccions.

Pla d'acció local per a la sostenibilitat (Agenda 21)

2007-04-24T04:42:00.000+02:00

Per l’actual equip de Govern i per Convergència del Port de la Selva el desenvolupament sostenible no ha estat mai una alternativa sinó un imperatiu indefugible.

Per aquest fet liderem la redacció d’un Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (Agenda 21) amb els municipis veïns de Cadaqués i la Selva de Mar.

La redacció d’aquest Pla requerirà de la participació de la ciutadania i de tots els sectors econòmics i socials del municipi. Aquesta feina permetrà fer un diagnòstic d'on som.

El resultat serà un Pla que ha de ser el pal de paller en el desplegament de la sostenibilitat de la política municipal, en tots els seus vessants: social, ambiental i econòmic. Aquest document, entre altres coses, ens ha d'aportar iniciatives pel foment d'un turisme sostenible i alternatiu, determinar si les previsions de creixement de població previstes en el POUM son adequades i sostenibles i identificar els riscos ambientals i socials associats el litoral i el medi marí.

I això ho ha fet possible l’actual equip de Govern amb la feina dels darrers dos anys, i que ens ha de donar els seus resultats definitius els propers mesos.

Seguretat Ciutadana

2007-04-05T00:56:00.000+02:00

El passat 14 de març vaig assistir, com a regidor de Governació de l’Ajuntament del Port de la Selva, a la reunió convocada al Consell Comarcal amb el Secretari General del Departament d’Interior i els representants dels Mossos d’Esquadra, resultat de la demanda feta en el darrer Consell d’Alcaldes.

La majoria d’intervencions dels Alcaldes i representants dels Ajuntaments alt empordanesos no qüestionaven la feina dels mossos que hi ha, sinó la falta d’aquests.

Les mancances exposades des dels Ajuntaments, llevat d’algun cas puntual, quedava clar eren resultat de l’escassetat d’efectius.

I sobre el numero d’efectius la resposta ha estat clara, fins el 2009-2010 no s’incrementarà. Per tant de moment haurem de continuar amb el que hi ha, s’introduiran alguns canvis per intentar millorar la situació, però sempre amb els mateixos recursos humans.

A mi em va quedar una pregunta per fer: Que vol dir com fins ara? Pot ser els altres Alcaldes i els representants del Consell ja ho saben i per això no es va donar peu a poder fer una darrera pregunta després de la contundent afirmació del Sr. Boada: que fins d’aquí dos anys llargs de mossos a l’Alt Empordà els que ja hi ha i prou.

Jo desconec el que hi ha ara: Quants mossos té en un torn l’Àrea Bàsica Policial de Figueres patrullant pels municipis de la comarca assignats? Quantes unitats patrullen un dia qualsevol a les 17h per l’itinerari que inclou el meu municipi? Amb quina freqüència passen pel meu poble? Quant hi passen, quin temps hi destinen?

Seria bo saber que vol dir el Sr. Boada quan posa de manifest que l’Alt Empordà està ben cobert.

A sobretot no cal que em contestin a la premsa, no vull donar ales als malfactors que la llegeixin. Però si ens podrien fer arribar aquesta informació a tots els Ajuntaments per saber amb que contem i poder-nos preparar, segons com vagin les coses, per cridar a sometent.